10 preguntes i 10 respostes sobre el gran xàfec de Mataró

Un altre cop el temps i un altre cop al Maresme. El gran xàfec del passat divendres a Mataró va tornar a situar la llengua de terra que és la nostra comarca al centre de la notícia i, també, de les preocupacions per la repercussió d’un fenomen meteorològic extrem com és que plogui tant en tan poca estona. No té res de casual, sinó més aviat tot el contrari, que el Maresme sigui l’única comarca de Catalunya amb un servei meteorològic propi. Quim Serra n’és el seu responsable i una de les veus més autoritzades per contextualitzar el que va passar, el què i el per què.

Des del mateix Consell Comarcal del Maresme, a més, Jordi Bonet és el tècnic de Canvi Climàtic. Comanda una estratègia conjunta, a desenvolupar i amb gran premura, perquè entre tots els actors de la comarca s’entengui que som una terra especialment vulnerable als efectes de l’emergència climàtica. Si la dita diu que ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona, l’endemà dels trons i dels aiguats al Maresme ens en recordem de Quim Serra i Jordi Bonet.

Ells responen 10 preguntes sobre l’aiguat de divendres. 10 respostes per entendre, aprendre i actuar.

1. Per quantitats, se’l pot considerar un xàfec històric?

Altres cops ha plogut més i de forma més intensa i concentrada a la comarca. La dada oficial recollida per Meteomar és de 50,2 litres per metre quadrat si bé altres mesuradors doblen la quantitat total de litres. “És una pluja torrencial però al Maresme hem tingut precipitacions molt més intenses com la d’octubre del 2019 a Arenys de Munt, amb 40 litres en 20 minuts, que llastimosament va causar un mort”, explica Quim Serra.

2. Què va tenir de característic l’episodi?

L’episodi de pluges va ser molt concentrat, tant territorialment com en el temps. La punta de precipitació va ser de amb una punta de 9,2 litres en 5 minuts. “Ara fa temps que no passava però històricament la tardor era així, amb grans aiguats”, explica el meteoròleg del Consell Comarcal, que afegeix que “el punt de localització concret és molt complicat d’afinar en les previsions i veiem com hi ha canvis de temps molt dinàmics i ràpids i com varia molt la precipitació en pocs quilòmetres”.

3. Per què hi va haver tantes inundacions?

Per la intensitat de la pluja, per l’orografia i també pel disseny d’infraestructures. El Cargol s’inunda i altres passos soterrats també, es pot dir que ‘de tota la vida’.  “No es va inundar cap part que fos una sorpresa. Hi ha molts punts negres amb risc d’inundació i infraestructures pensades d’altres èpoques per com plovia millor. Cal ser molts conscients d’aquesta realitat i de quines estructures i equipaments no són viables de mantenir per l’alt cost que suposa cada inundació”, adverteix Jordi Bonet. 

4. És atribuïble al Canvi Climàtic aquest episodi?

La resposta directa pot semblar que sí però atenció perquè els experts diuen que no. “L’episodi en sí no hi té res a veure, el que sí que veiem és com abans un aiguat a partir de mig agost suposava un final de la calor d’estiu i ara ja no és així”, assegura Quim Serra. “La pluja intensa en sí no, però les conseqüències que comporten sí que són un sobreavís del que ve. Les inundacions són un cost enorme pels ajuntaments en neteges, drenatges i pèrdues materials o fins i tot humanes i grans costos. Aquest és l’escenari al que cada cop ens enfrontarem més”.

5. Episodis com aquests tendiran a repetir-se?

Sí. rotundament sí. I aquí ve l’efecte del Canvi Climàtic. “Els meteoròlegs som conscients que situacions explosives d’aquestes aniran a més i tindrem aquests problemes més sovint, amb l’afegit que les previsions canvien en qüestions de minuts”; explica Quim Serra. “El que estem vivint ara és el tràiler dels escenaris futurs. Cada cop aquests episodis seran més imprevisible, més intensos, i amb més freqüència. Aquelles zones que rarament s’inundaven poden passar a ser inundables”, adverteix Jordi Bonet.

6. Com es pot estar informat de les alertes?

Hi ha dos tipus d’alerta. El Meteocat i l’Aemet (serveis meteorològics català i espanyol) n’emet amb freqüència, com curant-se en salut. La política de Meteomar (el servei maresmenc) és la d’advertir als ajuntaments que hi estan subscrits. “Abusar de les alertes i prealertes fa que es caigui en allò del conte d’en Pere i el Llop. Cal ser curós perquè els avisos oficials, de l’administració, s’activin quan pertoca” raona Quim Serra. La informació i dades de Meteomar és consultable, la part pública, a la web i xarxes de l’ens.

7. Què podria millorar-se del protocol d’actuació municipal?

El propi alcalde de Mataró David Bote va dir que es treballarà per mirar de millorar el pla local d’actuació per prevenir inundacions. “En el cas de Mataró, hi ha marge de millora com barreres que tanquin passos com els soterrats o el del camí de les Cinc Sènies. L’Ajuntament i tothom sap que aquell pas és inundable però més enllà del protocol sempre cal recórrer a la prudència de les persones. Sentit comú i no cometre imprudències, que és el que molts cops propicia els pitjors episodis” raona Bonet.

8. S’han de repensar infraestructures per fenòmens com aquests?

Aquesta és una de les preguntes incòmodes que cal fer-se. “Hi ha infraestructures pensades en lògica de quan es van construir, rieres canalitzades fa més d’un segle o passos que s’han de canviar. El Cargol mateix potser va ser una solució que amb els ulls d’ara té poc sentit”, assegura Bonet. El tècnic posa d’exemple el Gloria. “Va ser un sobreavís i es va inundar el que se sabia que era inundable. Ara s’hi estan fent passos, a la Tordera, per repensar algunes estructures”.

9. El Maresme és especialment fràgil davant episodis així?

Coincidència total en el sí. I no només xàfecs, també d’altres com sequeres, llevantades tan clàssiques i altres fenòmens. “Sabem que aniran a més i només podem que estar-hi a sobre, controlant per intentar avisar en la major brevetat”, descriu Quim Serra de la tasca meteorològica. “Hem d’aprendre a viure amb la incertesa i sense escarafalls, i ser conscients que el Maresme és la zona inundable de més alt risc de tota l’Europa mediterrània. Tenim un clima fantàstic, unes rieres que hi hem construït a sobre i, hem canalitzat… Tenim conques petitones, rieres haurien d’evacuar i que acaben tenint un gran potencial per baixar i inundar”, explica Bonet, que suma a la fragilitat del litoral i d’altres elements del Canvi Climàtic la suma de potencials de risc en clau comarcal.

10. Quin tipus d’obres poden fer-se per mitigar inundacions?

Si sabem que els xàfecs aniran a més i que al Maresme tenim mala peça al teler, què hem de fer? Jordi Bonet ho té clar: “treballar conjuntament amb l’objectiu de 2030, sabent que si no actuem i revertim abans potser ja no hi serem a temps”. En clau d’obres, Jordi Bonet posa a la lupa Barcelona com exemple en haver invertit per prevenir inundacions. “Barcelona té riscos d’inundació intensos i en el seu dia va fer uns dipòsits de contenció que eviten molts problemes. És la política que no surt a les notícies, les apostes que no donen vots però que quan arriben episodis així demostren que han fet els deures i amb una sèrie de dipòsits i forats s’estalvien molts costos per destrosses”, explica.