11 opcions diferents i 20 dies per decidir alcalde

Els 90.000 mataronins amb dret a vot estan cridats a les urnes, el diumenge 28 de maig, per escollir nou consistori, per decidir la identitat dels 27 elements que durant quatre anys hauran de seure a les butaques del Saló de Sessions de l’Ajuntament. La llei mana i arriba el quart diumenge de maig de l’any que en fa quatre del darrer cop. Mira si impera la legislació electoral que fins i tot a la capital del Maresme hem mogut el dilluns de Fira una setmana per no afavorir l’abstenció.

La campanya no comença oficialment fins la nit del dijous 11 de maig però la lògica electoral ho amara tot des de fa setmanes i mesos. De fet hi ha qui teoritza que avui en dia, amb l’exposició pública i mediàtica que té tota l’acció política és com si els partits no deixessin d’estar mai en campanya. Però el fet és que ja han passat quatre anys des de la quasi majoria absoluta del PSC i és lògic pensar que l’actual alcalde David Bote tindria més que la ‘pole position’ a la graella de sortida.

Els socialistes, que han guanyat totes les municipals menys una, surten primers d’una cursa amb nou llistes més confirmades entre les quals hi ha òbviament els altres quatre partits que han tingut representació en aquest mandat (ERC, Comuns, Junts i Ciutadans), històrics que volen tornar com el PP i la CUP, nous subjectes polítics locals com Valents o el FNC i dos antics alcaldables amb l’etiqueta canviada al capdavant de Vox i Mataró ens Mou.

La incògnita de la participació i la fragmentació

Els 20 dies que queden fins a les eleccions només farà que pujar la temperatura electoral. Actes, propostes, promeses o debats com el que aquest mitjà organitza el dia 18 de maig a la Sala Cabanyes ‘El debat que has de veure’ però més enllà d’aquesta ‘vidilla’ l’interrogant preponderant per aquestes eleccions és el mateix, per decisiu, que sol regir les municipals: la participació. Amb la norma ja coneguda del 5% dels vots (el llindar que s’ha de superar per tenir regidors) tots els partits saben dues coses: que dependrà del nombre de mataronins que vagin a votar que aquest preu s’encarirà o s’abatirà i que de ben segur aquest cop la participació serà més baixa que fa quatre anys. Fent-ho pel boc gros: a més participació és lògic que hi hagi menys grups municipals i per tant que les sumes i la governança sigui més fàcil. A menys participació i més candidatures passant el tall, més números per tornar a escenaris de fragmentació i sumes complicades.

Normalment han fet falta entre 2.000 i 2.500 vots per entrar. Poden semblar pocs o molts, però poden servir per fer travesses i càlculs que sol ser un passatemps estès en ple compte enrere electoral.

La campanya arrenca el dia 11 però la lògica electoral ja ho amara tot

Plebiscit a Bote?

Més enllà de la participació i els seus efectes, hi ha dos factors més que prefiguren la graella de sortida. La ‘foto’ del 2019, és a dir el resultat antecedent i el context general. Així, el PSC va obtenir fa quatre anys una majoria reforçada en un context electoral amb encara efectes d’un procés independentista que ara sembla més llunyà. Bote va concentrar la majoria del vot no independentista i va capitalitzar l’haver ostentat l’alcaldia. Qui té la batllia és, clarament a nivell local, la persona més coneguda i el principal referent i això el PSC ho ha cuidat fins a l’extrem d’haver convertit al propi David Bote en, segurament, l’unic subjecte amb pes propi de tot l’organigrama municipal.

Això a nivell mediàtic i de xarxes també li ha procurat una sèrie de contestacions i crítiques (amb temàtiques com les ocupacions o la mobilitat) que els seus rivals intenten explotar. Quan ERC assegura que Camprubí és l’única alternativa real als socialistes, els comuns demanen més suport per accentuar més a l’esquerra una possibile reedició de govern o els partits de dreta conjuguen el concepte alternativa estan reconeixent de facto que la vara de medir i comparar seguiran sent els socialistes i el seu número 1. Hi haurà qui vulgui vendre que les municipals poden ser un plebiscit a la gestió municipal de Bote. Ja se sap que el relat polític és com el punt de cocció d’una truita: cadascú se la fa al punt que vol.

La rivalitat a la dreta

Una de les característiques que marquen la prèvia de les eleccions és la rivalitat al flanc de la dreta constitucionalista on entren en competència PP, Vox i Valents. Quatre formacions competint per una bossa de vots que pot semblar similar, a priori a la de Ciutadans (que afirma que és un "partit liberal de centre i no nacionalista") i que també és limítrof amb el propi PSC. És un fragment de l'electorat que basa bona part del discurs en aspectes com la seguretat o les ocupacions, en la línia del peculiar ecosistema de xarxes socials i soroll que sol caracteritzar el dia a dia de l’actualitat local.

A la banda de l'independentisme un nou subjecte (el FNC) entra a jugar tot i que no ho fa Primàries, que sí que hi era el 2019. En tot cas, mateix escenari de quatre candidatures intentant capitalitzar el vot 'indepe' en un context, se suposa, de menor mobilització d'aquest electorat.