15 víctimes mataronines del nazisme 'tornen a casa'

És metafòric, òbviament, però aquest diumenge dia 20 les víctimes mataronines del nazisme tornen a casa. Aquest diumenge, dia 20, Mataró se suma a la xarxa de ciutats que a nivell mundial recorden les víctimes del feixisme amb una llamborda daurada davant de la que havia estat casa seva. 15 llambordes ‘Stolpersteine’ s’instal·laran a davant de les 15 cases on van viure 15 mataronins als que a partir d’ara, a peu de carrer, es recordarà cada cop que algú baixi la mirada per curiositat i llegeixi els noms i cognoms de la persona que va ser víctima de l’horror. L'acte el promou el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.

L'acte de diumenge és privat, només obert als familiars convidats davant de cada casa.

Òbviament la situació de pandèmia limitarà i molt l’acte d’aquest diumenge però el grup impulsor (que manté la investigació històrica engegada per Gemma Soriano, Bernat Aranyó i Maria Salicrú oberta, pel que el nombre de llambordes de record podria anar en augment en un futur) tenia clar que la instal·lació no podia demorar-se: “Hi ha molts familiars de víctimes pels quals aquest acte, aquest reconeixement, és molt important. Són grans i ho han de viure ells”. L’emoció està gantida aquest diumenge, quan s’instal·li cadascuna de les llambordes, als llocs on van viure cadascun dels mataronins víctima dels nazis. L'acte serà privat.  Després de cada col-locació es tirarà una salva perquè tota la ciutat se n'assabenti.

75.000 llambordes daurades arreu del món

Demnig va crear i instal·lar la primera 'Stolpersteine' el 1996 i des de llavors ha col·locat més de 75.000 llambordes en una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Es tracta de blocs de ciment , amb una placa de llautó on hi ha gravades a mà les dades més rellevants de la víctima. L'objectiu és treure de l'anonimat i fer visible cadascuna d'aquestes persones. 'Stolpersteine' és un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar'. 

L'objectiu de cada llamborda és fer present la memòria en l’espai públic i convidar els vianants a dedicar un pensament

Els Stolpersteine són llambordes quadrades, on s’hi graven les dades de la persona a qui es recorda per col·locar-les davant de l’edifici on va viure o treballar lliurement abans de ser empresonada i deportada. De la mateixa manera que les víctimes, cada llamborda és única i, com a gest de respecte i humanitat, és realitzada a mà, fet que pretén contrastar amb l’extermini mecànic i indiscriminat del Tercer Reich.

L’objectiu de l’artista -descendent d'un militari nazi-  és fer present la memòria en l’espai públic i convidar els vianants a dedicar un pensament per la persona en concret a qui es dedica la placa per a acostar-nos a la cara més humana de la història: Com es deia? On vivia? Tenia família? A què es dedicava? On i quan fou deportada? Es tracta així de fer tornar de manera simbòlica totes aquestes persones al seu veïnat, molts anys després d’haver-ne desaparegut; i de deixar empremta a la via pública, a l’espai mateix on les víctimes van construir les seves vides.