2019-2020: el curs escolar virtual

"D’un dia per l’altre ens hem hagut d’inventar una escola virtual; tenint en compte això, s’ha fet prou bé”. Miquel Àngel Vadell, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Mataró, resumeix amb una sola frase el pensament de molts professors, alumnes i famílies del país: en les circumstàncies extremes que ha provocat la pandèmia coronavirus, la resposta del sistema educatiu ha estat a l’alçada i ha aconseguit salvar la situació. De la nit al dia (o gairebé) s’ha implementat un sistema educatiu online pel qual ningú no estava preparat.

Això no implica, però, que no hi hagi hagut molts desajustos metodològics i tècnics; que molts alumnes no s’hagin vist greument perjudicats, que mestres i equips directius d’escoles i instituts no estiguin desbordats per la situació i que tota la comunitat educativa no visqui amb temor de les conseqüències d’aquesta crisi, en especial en l’alumnat més vulnerable. “Més que els problemes acadèmics, ens preocupa l’impacte emocional que tot plegat haurà causat en els infants i adolescents”, relata Pere Mármol, director de l’escola Germanes Bertomeu. 

Sis mesos sense trepitjar una escola

El 12 de març la Generalitat anunciava que, a partir de l’endemà, totes les escoles, instituts i universitats tancaven per frenar l’epidèmia de coronavirus. Tots els estudiants, confinats a casa. L’esperança que els centres educatius reobrissin portes durant aquest curs es va anar esvaint amb el pas de les setmanes, fins que a finals d’abril va arribar la confirmació oficial que les classes presencials no es reprendran fins al setembre. Més enllà de l’impacte que tindrà per a infants i adolescents no trepitjar un centre educatiu en sis mesos, el problema és especialment greu per als alumnes de 6è de primària, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat, a qui els toca afrontar el processos avaluatius del canvi de cicle en unes condicions molt precàries. Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) finalment es faran del 7 al 9 de juliol, un mes després de l’habitual. Pel que fa a les preinscripcions a P3, 1r d’ESO i Batxillerat, que s’han vist totalment alterades per la crisi sanitària, es treballa per poder-les realitzar durant la segona quinzena de maig. Tot plegat, absolutament condicionat per les mesures de confinament, que s’aniran desescalant depenent de l’evolució de l’epidèmia. 

“D’un dia per l’altra ens hem hagut d’inventar una escola virtual; tenint en compte això, s’ha fet prou bé” (Miquel Àngel Vadell, regidor d’Educació)

El curs actual s’està salvant com es pot, intentant en primer lloc garantir la connectivitat de tots els alumnes, i establint un sistema de classes virtuals i d’educació online improvisat i sobre la marxa. Malgrat que hi ha directrius globals per part de la Generalitat i el Govern Central, cada centre educatiu ha respost com li ha estat possible i amb mètodes propis, en base a circumstàncies com l’experiència prèvia o les característiques i recursos del seu alumnat. “Hi ha famílies molt satisfetes amb aquest trimestre virtual i altres més aviat descontentes, sobretot les que no tenen recursos o bé no poden ajudar els seus fills perquè pateixen situacions complexes a casa”, explica el regidor d’Educació de Mataró. Els estudiants que viuen en llars prou grans i ben condicionades per tenir un espai de treball propi, amb una bona connectivitat a Internet, ordinador funcional i uns pares que els acompanyen en el procés, estan solventant la situació. Però quan falla una o diverses d’aquestes potes, com passa molt habitualment, la cosa es torça.

Vadell constata que els professors estan fent “una feina extraordinària” malgrat que com a docents “no estaven preparats per una situació tan extrema com aquesta”. Però per al regidor, el problema no radica en el curs actual sinó en les perspectives a mig termini. “Segurament haurem d’oblidar-nos de certs temes curriculars i centrar-nos en l’acompanyament emocional, tindrem alumnes que s’han passat sis mesos sense centre educatiu i sense que nosaltres haguem pogut controlar què han fet a casa”, constata. Vadell reconeix que aquesta crisi “ha accentuat encara més la bretxa i la desigualtat entre alumnes”, ja que aquells que partien de condicions prèvies més desfavorables poden haver quedat enrere. “Però què podies fer davant d’això? Donar el curs per tancat al març i ja està? Les decisions no són fàcils” resol.

L’escola com a refugi perdut

“Aquest havia de ser el curs del Glòria: l’escola tancada un parell de dies per culpa del temporal, això no m’havia passat en 20 anys que porto aquí! Ara hi penso i ric per no plorar”, explica Pere Mármol, director de l’escola pública Germanes Bertomeu, al barri de Rocafonda de Mataró. Després d’uns primers dies de “molt d’estrès i incertesa”, com diu Màrmol, la situació a la comunitat educativa de Germanes Bertomeu s’ha anat estabilitzant, malgrat que la segueix definint com a “molt alarmant”. Segons ell, el Departament d’Educació de la Generalitat “ha actuat prou ràpid i amb bon criteri, ens sentim còmodes amb les instruccions que han anat passant”.

Seguint aquestes indicacions la premisa va ser, des del primer moment, mantenir contacte “pel mitjà que fos” amb les famílies dels alumnes confinades a casa. Germanes Bertomeu és una escola amb un elevat índex d’alumnes en risc d’exclusió social, que viuen situacions complicades a les seves llars. “Hi ha alumnat amb pares que amb aquesta crisi travessen moments realment delicats a nivell social i econòmic, ens arriben casos molt preocupants”, relata Mármol. Famílies amb els vidres de casa trencats i sense recursos per poder reparar-los, una mare desesperada perquè ha cuidar sola els tres fills, tots ells amb problemes de conducta, mentre el pare està confinat ja que pot haver contret la Covid-19... “És per plorar”, resol el director de l’escola. En un context com aquest, és obvi que no tots els estudiants d’aquest centre de primària estaven preparats per sumar-se a l’educació online, tant per la manca d’equips telemàtics com pels problemes que els seus familiars puguin tenir per donar-los el suport imprescindible que nenes i nens necessiten en l’aprenentatge a casa. “Vam fer una enquesta a totes les famílies per veure quina connexió i quins equips tenien, vam repartir els portàtils que teníem a l’escola entre alumnes de 6è i 5è i altres famílies estan rebent ara ordinadors i tauletes del departament d’Ensenyament”, explica Mármol. Però la bretxa digital no es resol tan sols dotant d’ordinadors: també cal saber fer-los anar. “Ens truquen i ens pregunten: ‘què és un password?’. Ens passem el dia resolent temes com aquests, poc a poc, ajudant com podem”, relata el director. 

“L’escola hi és per ajudar, no pot ser un problema: ara no podem atabalar les famílies amb la pressió de les notes” (Pere Màrmol, Germanes Bertomeu)

L’objectiu final és molt bàsic: tenir a tots els alumnes connectats perquè no perdin el fil educatiu. “I si aconseguim que aprenguin alguna cosa, doncs fantàstic”, resumeix el director de l’escola, que assegura que en aquest trimestre virtual la prioritat és “repassar coses ja treballades més que no pas oferir nous continguts”. L’avaluació del trimestre seguint el sistema habitual ha quedat descartada. “És el que menys ens importa ara mateix -explica Mármol- perquè l’escola hi és per ajudar, no pot ser un problema: amb tot el que està passant no podem atabalar les famílies amb la pressió de les notes”. Els professors fan propostes de treballs als seus alumnes, i aquests les realitzen amb la intensitat i la concreció que poden segons les seves capacitats i circumstàncies.

El possible endarreriment curricular que puguin patir els alumnes en el context actual preocupa molt menys a l’equip docent que no pas les conseqüències que el confinament pugui tenir en nens i nenes. “Tots ells hauran passat mig any sense trepitjar l’escola, aquest sotrac els penalitzarà molt”, relata Mármol. Més enllà dels problemes que tindran els professors a partir de setembre per “reenganxar” els alumnes al ritme diari de classes, temen l’impacte emocional que els alumnes poden haver patit després de tant de temps tancats a casa amb situacions familiars molt complexes. “Hem de tenir present que per a molts infants, l’escola és un refugi, i durant tot aquest temps s’han quedat sense ell”, afirma el director de Germanes Bertomeu.

El futur: format semipresencial?

L’Escola GEM de Mataró és un dels centres que treballa en l’àmbit digital des de fa temps, i que ha adaptat la seva realitat de la millor manera possible. “Ens hem basat en Moodle, la nostra aula virtual; la fem servir des de fa més de deu anys i amb aquesta eina hem pogut mantenir contacte i suport per tot l’alumnat”, relata Montse Paradeda, directora del centre. Moodle s’ha obert a totes les famílies i els alumnes perquè ho puguin fer  servir, incloses aquelles de la llar, infantil o primer cicle de primària. “El professorat hi inclou activitats de tot tipus: vídeos, cançons, activitats per descarregar, fòrums, tasques avaluatives... Tot amb la possibilitat de donar feedback individual per alumne”, desgrana.

Moodle ha experimentat un creixement enorme al GEM durant el confinament. L’escola ha registrat més de 440.000 interaccions amb la plataforma, fet que demostra com la comunitat s’ha anat adaptant a les eines digitals. “També s’ha incrementat l’ús d’eines de Google, com Calendar o Drive, així com l’ús de vídeos de creació pròpia per presentar activitats”, afegeix Paradeda. No es tracta només d’un canvi de paradigma per a l’alumne, sinó també pel professorat que s’ha hagut d’adaptar a l’ús de vídeos tant per presentar als alumnes activitats de la setmana per fer durant els següents dies, com d’altres enfocats a les famílies per definir el propòsit de les mateixes. Com a la majoria d’escoles, no falten les videoconferències per mantenir el contacte directe entre escola i alumnat i fer-ho servir com a part de les tasques encarregades.

“El curs vinent ens el plantegem amb un format semipresencial, que combini l’educació en línia i la interacció a l’aula tradicional” (Montse Paradeda, GEM)

La preocupació per poder arribar a tots els alumnes del centre ha estat present des de la primera setmana de confinament. “Vam contactar via WhatsApp, telèfon, etc. amb aquelles famílies que crèiem que podien tenir més dificultats; vam detectar-ne un número reduït que no podien connectar-se i vam anar trobant solucions perquè poguessin seguir amb l’aprenentatge”, explica la directora. Davant la situació actual, Paradeda té clar que “la incertesa estarà present en el futur proper; per això ho plantegem com un repte més. El setembre ens l’imaginem en un format d’educació semipresencial, conegut com a ‘blended learning’, que sàpiga combinar educació en línia i la interacció a l’aula tradicional, aprofitant el millor de les dues maneres de treballar”.

Mesures públiques de suport i acompanyament

Les administracions han redoblat esforços perquè tots els alumnes puguin tenir una connexió a Internet per poder seguir el curs escolar des de casa. En especial, aquells que han d’afrontar canvi de cicle. A Mataró l’Ajuntament ha lliurat al Departament d’Educació de la Generalitat un total de 100 tauletes i kits de connexió a Internet, que se sumen al material que la pròpia Generalitat està distribuint als alumnes. El consistori, per la seva banda, també ha repartit targetes moneder a les famílies que gaudien de beca de menjador escolar, amb 40 euros al mes, per cobrir les necessitats alimentàries bàsiques dels infants becats.

Des de l’administració local també s’estan preparant packs de material fungible com ara llapis de colors o llibretes per a repartir entre els alumnes més necessitats. Així mateix, s’està preparant un servei d’atenció telefònica per donar suport educatiu d’acompanyament a les dificultats telemàtiques que pateixin els alumnes i les seves famílies. “Creiem que aquest final de cicle l’hem pogut salvar” insisteix el regidor d’Educació de Mataró.

Continua llegint el testimoni dels estudiants: "En realitat tenim menys feina però em costa el doble de temps fer-la"