22 reptes per l’any 22

/En el primer trimestre d’aquest any s’ha d’acabar la implementació de l’anella ciclista. De moment, perquè en un futur la xarxa de carrils arribarà a altres punts de la ciutat. Enllestir les obres ha de suposar acabar amb les molèsties que genera i guanyar l’hàbit d’acostumar-se a la nova mobilitat que implica el projecte. Més enllà de partidaris i detractors, només el costum acabarà per consolidar aquesta ‘revolució’, que entre d’altres coses s’ha accelerat per precisament guanyar temps per darrera.

/A l’antic Actua, a la plaça de la Muralla, s’hi ha d’estrenar també els primers mesos de l’any el conegut com a Espai Mataró Connecta. De bones a primeres, significa situar-hi l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania que actualment queda petita als baixos de l’Ajuntament (amb cua permanent enfora) però a més se suposa que ha de transformar la manera d’atendre i interactuar entre l’Ajuntament i la ciutadania i, a més, ser l’impuls definitiu a una zona que ja compta amb altres atractius.

/ No hi ha vareta màgica enlloc, però no pot haver-hi repte més urgent. Rere frenar les ocupacions-negoci hi ha moltes derivades que impliquen a totes les administracions i actors implicats. Mataró no es pot permetre seguir-se mostrant impotent davant l’abast d’un fenomen delictiu amb derivades importants contra la convivència i ha de seguir perseverant en els àmbits polític, legislatiu, policial i judicial… sense desatendre l’arrel del problema i reforçant les polítiques d’habitatge, pressió econòmica als grans tenidors amb pisos buits o desatesos i la cura i esforç per evitar la concentració de casos en zones concretes per la degradació que suposen.

/ Dos equipaments culturals nous (bé, un de 160 anys, però renovat), de costat i al rovell de l’ou. El Cafè Nou s’ha d’estrenar aquest any, després d’unes obres de rehabilitació integral que semblen de les més fines que s’han fet en anys i panys. Ha de tenir usos turístics i culturals, amb una sala superior d’actes de fins a 100 persones. Un pulmó d’activitat cultural per una ciutat a qui li falten espais com l’aire que respira. Al seu cantó, la Presó ho té tot per reforçar Mataró al mapa de l’art contemporani i caldrà veure què més acaba acollint amb la seva disposició panòptica i genuïna.

/ El Pla d’Impuls del Centre ha de seguir caminant i un cop acabin les obres del Camí Ral, el següent ítem serà adornar i millorar la Riera amb elements urbanístics fixes més amables, renovar la façana i elements exteriors i la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament (que sembla que caigui a trossos de deixat) i abordar la conversió en zona de vianants d’un important eix com el carrer de Sant Josep, que connecta les Tereses i la Riera. Fins ara només se n’han vist ‘renders’ digitals i, davant les noves obres, hom es pregunta: es repetirà el resultat més que perfectible de la renovació recent del paviment de la plaça de Santa Anna?

/ Les entitats bancàries són qui més pisos buits tenen a la ciutat, qui està deixant locals vacants i qui està tancant més oficines. L’Ajuntament ha iniciat una línia de relació amb els bancs, els demana que habilitin caixers desplaçats, que vetllin perquè les seves sucursals no siguin ocupades i que facilitin que s’utilitzin comercialment. Per altra banda, també negocia que cedeixin pisos per a habitatge social. Les negociacions són lentes, sovint es diu que la banca sempre guanya però el que cal és arrencar compromisos concrets d’aquestes entitats.

/ La percepció ciutadana sobre l’estat de la via pública sembla haver millorat una mica, però no prou. Aquest 2022 ha de suposar el desplegament complet del nou contracte de la brossa, aquell pel que ja el 2020 es va apujar la taxa. Queda pendent ampliar el porta a porta, els programes de neteja intensiva en zones o nova maquinària i sistemes de neteja, així com els contenidors efímers del Centre. Quan estigui tot desplegat, es podrà valorar.

/ Falten poques setmanes perquè Mataró retrobi l’antiga Biblioteca Popular com a nou equipament públic, la tercera de la ciutat. Essent cabdals les biblioteques a efectes de cohesió cultural i social, l’estrena de la situada al Centre consignada per la Fundació Iluro i l’Ajuntament té dues derivades més. L’una, trobar-li nom. Ja hi ha debat generat i caldrà veure quina opció acaba sent l’escollida. L’altra, pensar en la següent. 2022 o màxim 2023 haurien de ser els anys de posar data, valgui la redundància, a la de Cirera-Molins

/ Si Mataró vol ser una ciutat cohesionada, no es pot permetre que les diferents parts de la ciutat vagin a velocitats diferents. I això passa, sobretot, per reforçar les polítiques d’atenció a les persones més vulnerables i en especial les oficines de serveis socials que sovint les entitats i grups que treballen en àmbits com l’habitatge han denunciat que estan saturades. Més recursos en àmbits com l’atenció domiciliària o els programes marc d’assistència i ajuda són imprescindibles.

/ Una aplicació per a mòbils per facilitar la relació, tràmits i avisos en matèria de seguretat i càmeres de vídeo-vigilància en parts susceptibles de ser punts calents d’incivisme i problemes de seguretat. Aquestes dues propostes en àmbit policial i de seguretat ciutadana es van arrossegant des de fa anys i haurien de veure la llum aquest any. Més eines per a la labor de vigilància i sobretot intervenció ràpida anunciades repetidament.

/ Can Fugarolas no es toca, diuen els membres d’aquesta comunitat cultural que ha revolucionat de vida, cultura i activitat social al barri de l’Havana. Sobre l’antic concessionari hi ha l’amenaça del destí de l’immoble, que penja d’una ordenació urbanística que hi visualitza (més) pisos on ara hi ha metres quadrats de creació i activitat cooperativa. Mantenir l’equipament i el que suposa passa per una solució de futur.

/ Ja estan en licitació les obres que han d’arranjar la coberta i la pista d’aquesta vetusta instal·lació del Pla d’en Boet. En la línia de la pista coberta de Cerdanyola, les obres han de servir per millorar les prestacions del pavelló i per fer-lo més ecològic, d’acord amb la necessària transició ecològica. Les obres són llargament esperades pels seus usuaris.

/ El “nou” Port de Mataró està pràcticament enllestit. Tot i que ara s’ha de fer un mirador cap a Ponent, el gruix de les actuacions està enllestit i ara toca el “desplegament”. Que els locals que encara no estaven concessionats obrin, que puguin tenir una bona temporada sobretot d’estiu, que s’hi repeteixin i incrementin les activitats socials i culturals. Després de tanta inversió, és l’hora del Port. 

/ Un spoiler: el sainet entre la Policia Local (el seu sindicat majoritari) i la direcció política de l’Ajuntament de Mataró no s’acabarà. Ve de lluny i pinta força irresoluble. Del que es tracta, però, és que els problemes laborals no hipotequin la funció i la tasca del cos en un moment en què la seguretat és primordial.

/ El problema amb l’accés a l’habitatge a Mataró és galopant i és imperatiu seguir apostant per tots els fronts amb els que s’actua: des de la pressió i sanció als pisos buits de grans tenidors, el Yes We Rent i Bloc Cooperatiu, les promocions de pisos públics anunciades i alguna altra en solars municipals. Mai n’hi ha prou, en aquest sentit.

/ De les plaques fotovoltaiques de la pista coberta de Cerdanyola n’ha de sortir energia per fer eficient i depenent de les renovables el propi equipament però, a més, l’excedent serà aprofitat per combatre la pobresa energètica de persones vulnerables de l’entorn. Ha de ser la primera de diferents comunitats energètiques a la ciutat, especialment necessàries amb el mercat elèctric desbocat. 

/ Té relació amb les obres que s’han de fer, però va més enllà. El Centre de Mataró ha de ser una de les primeres àrees de promoció econòmica i urbana. Fa temps que se’n parla. Es tracta sobretot a efectes comercials, però també urbanístics o de dinamització, de gestionar tota l’àrea com si fos un centre comercial.

/ El litoral mataroní a la zona més a ponent ha de canviar. La Nacional ha de rebre una milionada per esdevenir un passeig de Montgat a Mataró i a més a l’entorn de les zones d’Iveco, Barceló i fins a arribar al Rengle hi ha torn per les grues que canviïn la darrera gran zona per edificar que queda en la ciutat encasellada entre rieres. 

/ El Pla General és el que dibuixa, pensa i planifica com és la ciutat. L’actual té més d’un quart de segle de vida i s’ha de revisar. En això hi concorden quasi tots els actors i es tracta de mirar-se la ciutat amb els ulls d’ara i esbossar com i amb quins criteris cal repensar-la a nivell territorial i urbanístic. 

/ El Parc de l’Economia Circular i tot el relacionat al voltant d’aquest àmbit ha de començar a ser palpable. Independentment de les obres, pendents de les excavacions arqueològiques, que sigui un sector que ha estat i serà mimat econòmicament el col·locarà al centre del relat sobre la transformació de la ciutat.

/ En matèria educativa i més enllà de les demandes concretes (nous edificis del Coromines i el Cinc Sènies, per exemple) la peça moguda amb el Miquel Biada és de les rellevants. El juny s’acabarà la singladura municipal de l’institut, que passarà a mans de la Generalitat per ser nou referent en Formació Professional i poder ampliar places en la necessària formació post-obligatòria més enfocada a la professionalització, la més demandada ara.