23N: un punt d’inflexió per al problema de l’habitatge

El passat 13 d’octubre milers persones sortien als carrers de Madrid per donar veu a un malestar social que ha arribat a extrems intolerables. La pujada històrica dels preus de l’habitatge que hem viscut durant els darrers anys, i amb especial força a la nostra comarca, constitueix a la pràctica un retrocés radical en el poder adquisitiu i les condicions de vida de la classe treballadora. Precisament a Mataró, coneixem massa bé les expressions més dures del problema: preus inabastables, abusos sistemàtics, amuntegament a pisos minúsculs o habitacions, infrahabitatges a locals o trasters, desnonaments, barraquisme, etc. I això només són les formes més sagnants d’un problema que afecta el conjunt de la classe treballadora. A la gent que, de cop i volta, es veu obligada a abandonar el seu barri de tota la vida. Als joves que no poden emancipar-se fins als trenta anys. A tots els treballadors que ens deixem més del 60% del nostre sou en el lloguer.

El 23 de novembre ens toca a nosaltres. Des del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya convoquem, juntament amb la resta del moviment per l’habitatge, una gran manifestació a Barcelona, que ja es preveu multitudinària.

Prou de falses alternatives

Estem farts que els polítics professionals, de dretes i esquerres, no ofereixin res més que promeses buides, gestos simbòlics o falses alternatives. Parlo de les suposades prohibicions dels desnonaments, que de facto no prohibeixen res. Parlo de la llei de regulació dels lloguers, que, en el millor dels casos, només cronifica i normalitza preus exorbitants. I parlo també de les promeses de construcció massiva d’habitatge públic.

Construir més habitatges és senzillament absurd en un país on hi ha 450.000 pisos buits i 100.000 pisos turístics. Retornar la seva funció social a aquests habitatges és cent vegades més ràpid, eficient i ecològic que construir habitatges nous. Cal recordar que l’estat espanyol és un dels països de l’OCDE amb una proporció més alta d’habitatges construïts per habitant. Quan els governs reprodueixen fil per randa l’argument preferit del lobby immobiliari (que falta oferta i cal construir més), el que realment els preocupa és fer un favor als seus amics, les grans promotores immobiliàries. Tal com anunciava Salvador Illa fa unes setmanes, volen donar una empenta al negoci immobiliari per mitjà d’una fórmula que ja és clàssica: socialitzar pèrdues, privatitzar beneficis. Regalar sòl i finançaments públics, a canvi de preus lleugerament més baixos.

Tres mesures urgents

Lluny de gestos simbòlics i dreceres que no porten enlloc, nosaltres proposem 3 mesures urgents per alleujar immediatament un problema social insostenible.

1. Abaixar els lloguers, com a mínim, fins a la meitat. Durada indefinida per a tots els contractes de lloguer de residència habitual.
2. Expropiació de tots els pisos buits i d’ús turístic. És del tot incomprensible que, enmig d’una crisi d’habitatge com la que estem vivint, hi hagi centenars de milers de pisos desaprofitats.
3. Desarticulació immediata de les empreses de “desocupació”. És inacceptable que hi hagi esquadrons parapolicials executant amb violència tota mena de desnonaments extrajudicials, amb total impunitat o, fins i tot, col·laboració de les forces de seguretat.

Ara bé, hem de ser honestos. El 23N pot arribar a ser un punt d’inflexió per al problema de l’habitatge, però no la solució. Fa temps que vivim crisis cícliques d’habitatge i no és cap casualitat. El mercat, com a sistema de provisió d’habitatge, no funciona. Ha fracassat, una vegada i una altra. Més enllà del 23N, ens cal construir una força sindical pròpia, per plantar cara als rendistes a l’hora de la veritat. Ens cal construir una alternativa de la classe treballadora, que assenyali la veritable arrel del problema i ens faci avançar cap a un model nou, on no ens trobem eternament amb el mateix problema cada cinc o deu anys. Hem d’avançar cap a una societat on no es pugui fer negoci amb un bé de primera necessitat com l’habitatge. Hem d’apostar per un habitatge gratuït, universal i de qualitat, sota control de la classe treballadora.

Si a tu també et preocupa el problema de l’habitatge, vine a la manifestació d'aquest dissabte, 23 de novembre, a les 17h des de plaça Universitat de Barcelona!.