3 anys esperant aquesta Setmana Santa

Aquest divendres, previ al Diumenge de Rams, és el dia dels Dolors. L’inici consuetudinari dels 10 dies de Setmana Santa de Mataró. Tornen les processons, els via crucis, actes com els dels Armats o escenificacions com les de la Passió o el Prendiment. És una edició “normal” (l’adjectiu de moda) de la celebració a Mataró que pràcticament recupera al complet el cartell, calendari i característiques que tenia abans de la Covid-19. En certa manera, tots i cadascun dels confrares mataronins porten a la pràctica tres anys esperant el que succeeix durant aquests dies. Un fenomen que parteix, és evident, del sentiment religiós però que també té ingredients de cultura popular, de germanor, recolliment, convivència o gastronomia.

Deu dies, de Divendres de Dolors a Diumenge de Pasqua, condensen la celebració

“La manifestació pública de la fe que suposa la Setmana Santa a Mataró té una dimensió molt notable i cal entendre-la en el context actual. Estem en un moment de secularització important en què l’espai public té altres usos, és compartit amb altres manifestacions culturals i religioses i hi ha gent que creu que el fet religiós s’ha de viure en un àmbit privat”, explica Jordi Merino, membre de la Comissió de Setmana Santa. “Davant d’aquesta tendència, les germandats i confraries fan ostentació religiosa i donen una dimensió cultural popular al fet religiós”.  El propi Merino, en aquest sentit, apunta a la necessitat que té la ciutat “de recuperar el diàleg interreligiós perquè l’espai públic sigui espai de convivència i no pas de possibles tensions originades per no conèixer-se entre mataronins”. La Setmana Santa cristiana coincideix, aquest any, amb el Ramadà musulmà.

Aquesta dimensió més cultural popular explica que a Mataró la Setmana Santa hagi reviscolat els darrers 30 anys a partir de la configuració d’un ecosistema propi d’entitats com confraries i germandats representatives en molts casos de tradicions i maneres d’entendre-la i viure-la molt diferents. És en aquesta tendència que s’arriba a la situació pre-pandèmica, amb una celebració mataronina que s’insereix entre les més nombroses de Catalunya.

Eclosió confrare

El que suposa a nivell intern, pels centenars de confrares mataronins (i les seves famílies, i tot el públic que arrosseguen) la Setmana Santa resulti indesxifrable per algú aliè al seu funcionament i conviccions. Però també és cert que hi ha una expectació real per seguir les processons com a espectacle, com a element de dimensió popular. Estampes de carrers plens com els que s’espera recuperar aquest any en alguna de les cites més singulars donen fe (mai millor dit) d’aquesta branca de la celebració.

La Setmana Santa que ara comença serà, sobretot, la més especial per totes aquestes persones. Tres anys després fent allò que t’agrada és una sensació que cada persona pot adaptar al seu context i preferències. Per això la cita està subratllada a l’agenda i tot està preparat perquè, com passa per llei de vida i calendari, només s’hagi de patir pel temps.

La Setmana Santa de Mataró juga a la primera divisió de les celebracions religioses de Catalunya. No té segurament ni l’ancestralitat, ni la singularitat, ni la pervivència ni el fil històric ininterromput de les expressions pròpies d’altres municipis i capitals, però el conjunt consolidat al llarg de les darreres tres dècades han acabat per configurar un model propi que es considera d’èxit i que, de fet, altres municipis i festes fins i tot de fora de Catalunya han intentat adoptar o inspirar-s’hi.

Els quatre trets diferencials de la Setmana Santa de Mataró

1. Gran volum de confraries

A la capital del Maresme hi ha fins a 11 entitats que desenvolupen la seva activitat al voltant de la Setmana Santa. Són 10 realitats confrares (confraries i germandats) i els Armats de Mataró. El nombre de confraries és singularment alt i, a més, estan repartides força equitativament per la geografia mataronina atenent a on tenen les seves seus i quines són les seves esglésies de referència. Tots aquests actors s’aglutinen en una Comissió de Setmana Santa ordinària que és qui coordina i promou tot el relacionat amb el cicle d’actes i processons.

2. Una única processó general

L’aposta d’inicis dels noranta de congregar totes les germandats i confraries, inclosos els Armats, en una sola processó el Divendres Sant és la plasmació del model Mataró. Aquell dia, en un acte amb milers de persones als carrers, es poden veure els misteris de les diferents entitats, en ordre de la Passió, i apreciar els diferents estils, accents i maneres de processonar, segons la tradició a la que s’insereix cada confraria o germandat. És un acte considerat Patrimoni Cultural de la Ciutat.

3. Barreja de tradicions

Al llarg dels diferents actes o, singularment, a la Processó General conviuen a l’interior dels temples o en l’expressió al carrer elements de diferents tradicions de Setmana Santa. Així, hi ha des d’elements genuïnament catalans com el pas de fangar dels Armats, misteris de pagesos o els vetusts i sobris portants del Sant Crist a l’estil dels via crucis, a tradicions més exhuberants com la malaguenya o la sevillana. També musicalment s’aprecien les diferències, del silenci als tambors, passant per les bandes de cornetes i el cant de saetes.

4. Nombre d’actes

Més enllà del nombre de processons, que són 9 en el calendari establert per consuetud els darrers anys, dins el programa de la Setmana Santa de Mataró s’arriba a una cinquantena de convocatòries que van des dels oficis més religiosos als via crucis, actes com l’escenificació del Prendiment o la de la Passió o actes més culturals com la Matinal de Saetes. Això sense comptar tots els rituals de convivències i germanor interna de les entitats al voltant dels actes del calendari.

La Covid-19 ho ha afectat tot i òbviament el món de la Setmana Santa, que ha hagut d’esperar tres anys a tornar a fer allò que dona sentit i motiva als seus membres, no n’ha estat aliè, sinó una víctima més. La Covid no s’ha acabat i per més que la cinquantena d’actes es recuperi i tan sols hi hagi un parell de baixes respecte el que era la celebració abans de la pandèmia (la processó de la Coronació d’Espines no es farà i la confraria de la Verònica no sortirà al carrer) el cert és que aquesta Setmana Santa es notarà que encara estem en pandèmia. De baixada, sí, però encara en pandèmia.

Com organitzar una Setmana Santa adequada al que permeten les autoritats sanitàries ha estat l’objectiu i l’obsessió de moltes de les entitats. Quan ja estaven preparant-se i assajant, la sisena onada d’òmicron va estar a punt d’engegar-ho tot a rodar però per sort la situació ha remès i totes les realitats confrares, coordinades en la Comissió, s’han preparat perquè els actes i processons siguin el més “normals” possibles.

Les diferents entitats han notat una certa davallada d’efectius, sobretot entre els seus confrares més envellits, fet que pot restar una mica el nombre de persones al carrer. Tot i així i d’acord al Pla Especial aprovat, les mesures de seguretat Covid noves es compliran de forma escrupulosa.

A l’anar amb mascareta i junts, els portants hauran de fer més descansos

Mascaretes

Ja s’ha vist en les primeres processons i trasllats previs a l’inici formal de la Setmana Santa: la principal novetat és veure els confrares portant mascareta. També entre el públic, tot i que sigui a l’aire lliure, es recomana portar la protecció ja que en molts casos es congrega força públic en espais atapeïts. Portar mascareta, per confrares i pel públic, és una mesura important.

Recorreguts canviats

Hi ha diferents processons que han modificiat lleugerament els seus recorreguts per evitar els carrers més estrets i, en la mesura del possible, les aglomeracions que comporten. La Processó General, per exemple, canvia el Torrent per la Muralla a l’hora de fer el seu tomb.

Més descansos

Des de la Comissió expliquen que el ritme d’alguna de les processons i misteris pot ser una mica menor de ritme per la recomanació de fer més descansos. Especialment en els passos duts de costal (des de sota del tro amb la imatge), els portants que van molt junts i amb mascareta i esforç físic concentrat tindran com a recomanació fer més descansos.

El període de tres anys sense Setmana Santa s’ha viscut de forma molt diferent segons les diferents confraries de la ciutat de Mataró. N’hi ha hagut que han estat pràcticament paralitzades i d’altres que, en canvi, han vist com els lligams interns i valors com la solidaritat i la companyia s’han accentuat.

Germandats com el Nazareno no han parat d’activitat confrare i solidària

Des de la Comissió es té constància de com “hi ha hagut una davallada de confrares quasi general però hi ha diferències segons cadascuna”.

Una de les entitats que ha viscut aquest temps reforçant la seva activitat tot i no poder fer processons és la germandat del Nazareno i l’Esperanza. El seu germà major José Luis Ordoñez explica amb orgull de pertinença que “ho hem viscut tot molt intensament. Vam viure la Covid de cop i va ser molt dur però hem viscut la Setmana Santa de manera diferent. Vam sortir al carrer, vam fer mascaretes amb les túniques, bates pels hospitals, hem gestionat ajudes i portat menjar, hem fet ciutat i hem ajudat”.

Il·lusió per tornar-hi

Joaquim López, vicepresident de l’Oració a l’Hort explica que “aquest temps d’aturada per la pandèmia va ser un disgust molt gran perquè no vam processionar, ara tenim moltes ganes, hi ha baixes per salut de gent que continua sent confrare, però no poden sortir. Però mantenim la il·lusió per retornar el més aviat possible. En aquest temps s’ha fet diversos actes i activitats molt reduïdes, s’ha aprofitat molt de les xarxes socials per donar un caire participatiu i per dir que estàvem actius”.

En una línia similar, des de la Coronació d’Espines Rebeca Marín, secretària, explica que en tot aquest temps ha tocat “adaptar-nos i conèixer tots els protocols de seguretat interna i externa, però això no fa ni menys il·lusió, ni menys ganes, emoció i ganes de viure l’experiència de nou”. La confrare apunta que el que més ha canviat “és la capacitat d’adaptació a la nova situació, l’infinit de tràmits que ara hem de fer que abans no calien, i la pèrdua de dotacions econòmiques de caire privat”.

Uns i altres porten des del mes de gener assajant i amb tot preparat per la que, admeten, pot ser segurament la Setmana Santa més especial. Confessen il·lusió i ganes de tornar a sortir al carrer també per tot aquest temps sense poder-ho fer. “I per tota la gent que s’ha quedat pel camí i que tindrem ben presents”, remata Ordoñez.