Capgròs
Al mataroní Juan José Benítez se li va presentar a principis de l’estiu de l’any passat l’oportunitat de marxar a viure a l’estranger. Havia acabat els seus estudis per treballar a una funerària però no acababa de trobar l’oportunitat laboral que buscava per poder créixer, tenir uns estalvis i independitzar-se. “Tot això és molt difícil fer-ho a Mataró i al país en general”, explica. Ara viu a Bad Schmiedeberg, un municipi situat a Alemanya amb només uns 9.000 habitants i a uns 130km de Berlin.
Què va fer què decidissis marxar a Bad Schmiedeberg?
Tinc un amic que fa més d’un any que hi viu. Un dia em va proposar que hi anés per treballar, que parlaria amb el seu cap perquè em contractessin. Així que no m’ho vaig pensar gaire, vaig prendre la decisió d’un dia per l’altre. Vaig agafar les meves coses, sense gairebé diners, i em vaig plantar a Alemanya. Un mes després vaig començar a treballar a la cuina d’una clínica de rehabilitació i estic molt content. Quan porti ja un temps aquí i millori l’idioma tinc pensat enviar currículums a funeràries per poder treballar del que he estudiat.
És la primera vegada que vius a l’estranger?
Sí. A més a més, no tenia ni idea d’alemany! L’anglès et serveix si vas a capitals com Berlín però al poble on visc la gent no entén ni parla l’anglès. Al principi va ser difícil, ja que m’havien de repetir molt les coses. La veritat és que les meves companyes de feina tenen molta paciència. Vas aprenent a poc a poc. Ara al gener tinc planejat començar classes d’alemany i d’anglès. També ajuda molt el fet que hem fet una petita comunitat de dotze espanyols que vivim al poble i ja som una família. Està molt bé poder arribar a casa després d’estar treballant i parlar en castellà o català amb els amics.
Què t’ha aportat aquests primers mesos lluny de Mataró?
M’ha servit per créixer. Quan estàs lluny de casa teva madures i veus les coses diferents. També m’està servint per tenir una vida que no podia tenir a Mataró, on els lloguers dels pisos i la vida en general és molt cara. Aquí he tingut l’oportunitat de trobar feina, de tenir uns estalvis, el meu cotxe i fins i tot independitzar-me sol. Al principi vivia amb un amic però ara ja estic amb el meu gat, que he adoptat, a un apartament que he llogat. Quan vaig arribar a Alemanya era una persona insegura, que no sabia què fer. Ara sí, vull quedar-me més temps a Alemanya i anar veient què em presentarà el futur.
Com a immigrant, com et veus a Alemanya?
Hi ha gent per a tot. La veritat és que en la majoria de casos m’he sentit ben acollit, com és el cas del lloguer del meu pis per part del propietari o a l’hora de buscar feina. També quan veuen que ets un noi treballador i de Barcelona et miren amb bons ulls. Un exemple d’això, una vegada un pacient de la clínica on treballo es va posar a dir-me coses una mica lletges, així que va venir un company a parlar amb ell i quan el pacient va saber la meva procedència em va demanar perdó. Són molt selectius. Al principi són freds i desconfiats però quan et coneixen agafen confiança ràpidament. Tampoc no són gaire afectius en temes de contacte, això d’abraçar-se tant com nosaltres no ho entenen. Així i tot, no he tingut problemes i la majoria de gent és respectuosa i amable.
Comentaris