L'abisme del 5% dels vots a les eleccions municipals

Queden ja només tres mesos per a les eleccions municipals i a Mataró els diferents partits ja han engegat les seves maquinàries, presentant candidats, propostes, etc. Una de les qüestions clau en aquests comicis serà novament el nivell de participació, doncs aquest determina com de costosa és cada acta de regidor per a les diferents candidatures. En el següent gràfic es pot observar com ha anat evolucionant la participació en les eleccions municipals a la nostra ciutat entre 1979 i 2019: el nivell més alt el trobem el 1983, amb una participació del 69,99%, mentre que la més baixa es va produir el 2007, amb un 46,77%. És a dir, més de vint punts de diferència.

Després d'aquell 2007 en què la participació va tocar fons, aquesta s'ha anat recuperant: 53,21% el 2011, 53,82% el 2015 i 63,56% el 2019, si bé els nivells no arriben als que s'assoleixen a les eleccions generals o fins i tot al Parlament de Catalunya. Les municipals, doncs, se sol dir que són les "germanes pobres" entre les diferents eleccions, juntament amb les Europees. Però què passarà aquest 2023? No ho podem saber, però a ningú no se li escapa que els nivells de mobilització política no són els mateixos que fa quatre anys, en una situació absolutament diferent, i pocs són els que apostaran per un percentatge de participació superior a aquell 63,56%.

Fa quatre anys, cinc candidatures van obtenir representació a l'Ajuntament de Mataró: PSC, ERC, En Comú Podem, Junts i C's, mentre que quatre anys abans ho van fer fins a nou llistes: PSC, CiU, ERC, Volem, C's, PP, CUP, PxC i ICV-EUiA, el consistori més fragmentat de la història. El 2019 la CUP es va quedar a les portes de tornar a obtenir representació, amb un 4,72%, com Vox (4,11%) o el PP, més enrere amb un 3,80%. El cas és que hi ha diferents candidatures que aquest 2023 tenen com a gran objectiu superar el 5% que permet obtenir representació a la sala de plens, principalment aquelles que fa quatre anys es van quedar a les portes. Històricament, a ERC li va costar molt arribar al 5% dels vots, i per això no va obtenir representació fins al 2003: 3,21% el 1979, 4,24% el 1983, 3,13% el 1987, 1,41% el 1991, 4,86% el 1995, 4,06% el 1999 o fins i tot 3,97% el 2011. A més, són moltes les candidatures minoritàries que, en aquestes onze eleccions municipals que s'han celebrat, no van aconseguir representació, perquè es van quedar força per sota del 5%.

Enguany, probablement també seran més d'una, i la funció que representaran no anirà més enllà de la que tothom coneix: engrandir l'ego dels caps de llista, tradicionalment persones que no volen acceptar el seu fracàs polític ni que el seu temps ja va passar, i perjudicar formacions que representen un espai polític similar, normalment amb ex companys de partit. Al llarg de la història hi ha múltiples exemples, també a Mataró. Uns no aconseguiran representació i els altres la veuran reduïda. Un pa com unes hòsties, vaja, del qual en treuen profit els partits majoritaris.

Però la pregunta és: com de costós ha estat arribar a aquest 5% al llarg dels anys? En el següent gràfic apareix l'evolució dels vots absoluts que representaven el 5% sobre el total (no es tenen en compte els vots nuls):

Com es pot veure, normalment han fet falta entre 2.000 i 2.500 vots per obtenir representació a l'Ajuntament de Mataró, si bé alguns anys ha estat una mica més car, com el 1995 (feien falta 2.591 vots per arribar al 5%) o l'extraordinari 2019, en què es va arribar als 2.778 vots. És a dir, fa quatre anys va ser quan més vots, en nombres absoluts, calien per aconseguir representació institucional. Òbviament, l'augment de la població de la nostra ciutat en aquests darrers quaranta-quatre anys s'han de tenir en compte, però els partits locals tenen molt clar aquestes xifres rodones dels 2.000-2.500 vots. Al cap i a la fi, estem parlant de persones a què s'ha de convèncer per tal que dipositin el vot a l'urna. I els partits ja han sortit a la "caça del vot".

Per tot això, les diferents candidatures de la ciutat, òbviament sobretot les que a dia d'avui no tenen representació (però no només), han començat a fer els seus càlculs per arribar a aquest 5%, perquè per sota d'aquest percentatge es quedarien sense cap regidor i tothom sap que fa molt de fred fora de l'Ajuntament. I no ho diran en públic, però en privat es reconeix que una baixa participació pot fer que determinats partits minoritaris amb un gruix de votants fidels ho tindran més fàcil per aconseguir entrar (o retornar) a l'Ajuntament. Aquí estarà una de les claus de les propers eleccions municipals del 28 de maig a Mataró: quantes candidatures aconseguiran representació, cosa que determinarà com de fragmentat estarà el consistori, i per tant, quina governabilitat i quins pactes es podran produir després dels comicis. La resposta, en tres mesos justos.