Accions concretes a Mataró contra l'emergència climàtica

El 26 de març, divendres passat, era el Dia Mundial del Clima, una jornada important. Mentre la Covid es menjava la majoria absoluta de les atencions durant el darrer any, moltes eren les problemàtiques que seguien latents, sense tenir el mateix focus però dia a dia presents amb carpeta i pes propi sobre la taula de grans polítiques a abordar. El combat contra el canvi climàtic és la lluita indispensable contra una emergència que ho condiciona absolutament tot: la natura, les persones, el present, el futur…

L’Ajuntament de Mataró va presentar el mateix dia la seva pròpia estratègia, que pren forma de programa i document ‘Mataró pel Clima’ on es resumeixen les accions dutes a terme i els projectes que s’han de desenvolupar a futur en l’àmbit de mitigació i adaptació al canvi climàtic. És una aposta estratègica de l’acció de govern que l’alcalde, David Bote, i el regidor de Sostenibilitat i Transició Ecològica, Xesco Gomar, van presentar a l’escola Marta Mata, un dels equipaments que llueixen una gran instal·lació de plaques fotovoltaiques. L’aposta per la sostenibilitat energètica als equipaments municipals és una de les accions més visuals de totes les que es recullen al document ‘Mataró pel Clima’, i fins a final de mandat s’ha d’estendre a 37 equipaments més de la ciutat.

Segons l’Ajuntament, 17 de les 100 accions concretes previstes pel 2030 ja s’han finalitzat

“L’Ajuntament treballa per enfortir Mataró com una ciutat justa, pròspera i pionera però no hi haurà prosperitat si no és pensant en les persones i el canvi climàtic. La importància d’aquest document és que lluitant contra el canvi climàtic lluitem pel futur de la ciutat i que hem de seguir transformant-nos per aconseguir els objectius”, resumia l’alcalde. L’acció de l’administració local ve motivada per diferents antecedents, des de la declaració de l’emergència climàtica, a diferents compromisos i cartes transversals, d’àmbit municipalista europeu o l’aprovació el 2018 del PAESC, el pla específic d’actuació d’on sorgeix el ‘Mataró pel Clima’. De fet el document en sí el que fa és resumir totes les polítiques que ja s’estan fent i els objectius i programes que s’estableixen a futur, a mig i a llarg termini. I s’habilita una pàgina web des de la qual es pot fer el seguiment del compliment d’aquestes mesures.

Així, Mataró es va fixar un horitzó de mesures concretes, 100, un número rodó. I l’Ajuntament assegura que ja n’ha finalitzat 17. Calcular el percentatge de compliment en aquest cas és fàcil però el regidor responsable defuig complaences i incideix en la importància que tota la ciutadania es faci seus els objectius, el coneixement i les transformacions que la problemàtica climàtica converteixen en urgents. “Mataró pel clima’ és un document de ciutat, que incideix en la necessitat de polítiques per part de les administracions però també en canvis d’hàbits de la ciutadania o de les empreses privades”.

La qualitat de l’aire preocupa

Una de les novetats anunciades en motiu de la plasmació de tota la política d’atenció a l’emergència climàtica en un document és que l’Ajuntament ha demanat un estudi exhaustiu sobre la qualitat de l’aire. La capital del Maresme sortia especialment malparada d’un estudi europeu recent, que l’Ajuntament considerava esbiaixat i de fet una estació permanent pròpia monitoritza la qualitat de l’aire al dia. Xesco Gomar, però, assegura que “volem anar més enllà i tenir un estudi detallat de la qualitat de l’aire de la ciutat i la comarca amb propostes concretes de millora”, per això s’han presentat a la convocatòria d’aquests estudis.

La contaminació que pateix Mataró ha estat motiu fins i tot de protestes de moviments com ‘Fridays for Future’, amb qui l’Ajuntament vol comptar, juntament amb altres entitats i particulars, per a la concertació de les polítiques d’atenció a l’emergència climàtica. És en aquest sentit que l’equipament de la Casa Capell, ubicat al Parc Central Nou, vol ser un referent i punt de trobada des del qual es procedeixi a la difusió, formació i conscienciació de la necessitat de dur a terme accions concretes.

8 GRANS APOSTES EN L’ÀMBIT CLIMÀTIC

Pla director de l'enllumenat

S’ha fet la substitució dels punts de llum de vapor de sodi. Dels 16.500 punts de llum que hi ha a Mataró un 79% ja funcionen amb tecnologia LED (en queden uns 3.500 per substituir). Quan s’acabin d’implementar les actuacions previstes pel Pla, el consum de l’enllumenat públic s’haurà reduït en 1,2 milions de Kwh/any (equivalent a 200.000 €/any) i s’hauran deixat d’emetre 479 Tn de C02/any a l’atmosfera.

Tub Verd

En els propers anys la xarxa creixerà amb la connexió d’equipaments i alguna activitat industrial a l’avinguda de Lluís Companys; ampliant-la fins a la zona d’Iveco, arribant fins a la part baixa de la ronda de Barceló; i també a la zona del Sorrall amb el desenvolupament del futur polígon terciari. L’Ajuntament preveu substituir en breu la caldera del Camp Municipal de Futbol de Cirera per connectar-la al Tub Verd.

Residus i economia circular

El nou contracte de recollida de brossa i gestió de residus que s’ha d’estrenar aquest any estarà amarat de sensibilitat ecològica amb els nous models de recollida selectiva, el càlcul de la petjada o l’aposta per l’economia cricular i la reutilització. S’aspira als fons europeus i s’ha de convertir en el parc d’economia circular més important del sud d’Europa. 

Mobilitat sostenible

El Ple ha aprovat aquest març definitivament el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, que planteja més de 70 accions per aconseguir un canvi modal potenciant la mobilitat a peu, en bici i en transport públic en detriment del vehicle privat: la futura aprovació de la nova Ordenança de Mobilitat, la regulació de la mobilitat en el marc del Pla d’impuls al Centre, o l’Anella ciclista, que duplicarà de 8 a 16 els quilòmetres de carrils bici, i que es començarà a executar abans de l’estiu.

Vehicles elèctrics

Mataró té també una xarxa gratuïta de punts de càrrega per a vehicles elèctrics i aposta per la reconversió de la flota municipal amb vehicles de baixes emissions (incloent per exemple els autobusos híbrids de Mataró Bus). Sense incloure els serveis sota concessió, com els autobusos urbans o els vehicles de neteja i recollida de residus, un  20% dels vehicles municipals són elèctrics (33 de 162).

Preservació natural

La preservació dels espais naturals de Mataró és una altra de les apostes. En aquest àmbit el Govern Municipal hi insereix des de la reserva dunar de la platja a l’aposta per l’Anella Verda al voltant de tot Mataró o la posada en valor de la reserva de la posidònia, l’Alguer de Mataró.

Cobertes fotovoltaiques

L’Ajuntament ha finalitzat aquest any la instal·lació de cobertes fotovoltaiques per l’autoconsum de 3 equipaments públics: l’Escola Marta Mata, l’Institut Municipal Miquel Biada i el Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca i Vallmajor. Produeixen l’energia equivalent al 32% del consum dels mateixos equipaments. Durant aquest mandat, es preveu instal·lar prop de 40 cobertes fotovoltaiques a equipaments públics. Estan en estudi, entre altres, la Pista poliesportiva coberta de Cerdanyola i l’edifici de Via Pública. L’objectiu és que inicialment donin servei a l’autoconsum dels equipaments però amb la voluntat de promoure també comunitats energètiques, impulsades des de la futura Oficina per a la transició energètica.

Web pròpia

S’ha posat en marxa la pàgina web www.mataro.cat/mataropelclima que serveix de contenidor de l’estratègia Mataró pel clima perquè la ciutadania pugui consultar com treballa Mataró en la mitigació i adaptació als efectes del canvi climàtic.