Actuar contra la contaminació a Mataró és una urgència

El protagonisme hegemònic de la Covid-19 com a pandèmia i màxima preocupació compartida arreu pot ser un paraigües massa gros que tapi altres problemes que no accepten ajornaments, que són urgents. Aquesta és la lògica amb la que cal entendre, per exemple, tot el combat contra els efectes de l’emergència climàtica o la qualitat ambiental del tros de món on vivim. Només per la voràgine del dia a dia, que hegemonitza el virus i totes les seves derivades, es pot entendre que qüestions com la contaminació atmosfèrica fossin fa unes setmanes una notícia fullaraca més. De les que cremen ràpidament i ben aviat s’obliden.

Per tal de definir uns paràmetres que quantifiquessin i donessin dimensió ordinal al problema de la mala qualitat de l’aire que respirem, a mitjans de gener es feia públic un rànquing de ciutats europees en el qual Mataró sortia ben malparada. El titular concloent que se n’extreia és que cada any moren a la capital del Maresme 32 persones que no ho farien amb menys contaminació. 32 morts són moltes. Moltíssimes. Excessives. Només els ulls acostumats a les xifres bestials de mortalitat d’una pandèmia poden relativitzar una xifra així. L’estudi i el rànquing són els elements a esgrimir per no ajornar el problema de la contaminació atmosfèrica. 

L’estudi que ha estimat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l’aire en més de 1.000 ciutats europees l’ha liderat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute i la Universitat d’Utrecht. L’estudi centra la seva atenció en la contaminació causada pel diòxid de nitrogen (NO2) i per partícules fines (PM2,5), que són matèria en suspensió producte de la combustió de vehicles però també d’altres fonts, com la indústria o la calefacció domèstica, entre d’altres. De cara a establir la mortalitat per contaminació a cada ciutat, el rànquing defineix unes puntuacions mitjançant un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat prevenible i els anys de vida perduts a causa de cada contaminant de l’aire.  L’estudi estableix les morts anuals que es podrien evitar si la ciutat complís les recomanacions de l’OMS en quan a la contaminació de l’aire per partícules fines. Per tant passa totes les ciutats pels mateix adreçador i Mataró en surt especialment malparada.

Les raons de ser una de les ciutats més mal parades

Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i autora de l’estudi explica a Capgròs que “un paràmetre com el de morts evitables és molt més fàcil d’entendre per tothom que no altres que potser tècnicament siguin més acurats o utilitzats. Buscàvem precisament donar una dada que impactés, que permeti visualitzar l’afectació real dels actuals nivells de contaminació”. Els resultats, que situaven Mataró com una de les ciutats més mal parades de l’Estat no han sorprès l’equip investigador: “Intuïem que els resultats podien anar en correlacions per estudis que ja existien com els mapes d’exposició però ens ha sorprès concentracions tan altes de contaminació. En aquest sentit l’objectiu del rànquing és poder identificar les zones on és més important o urgent d’actuar independentment de si estem parlant de ciutats o d’aglomeracions urbanes que tècnicament és com hem decidit estudiar aquelles trames continuades”.

Khomenko posa sobre la taula una possible explicació de la mala situació mataronina tot i que vol deixar clar que les causes concretes de la situació a nivell de cada ciutat encara no s’han estudiat ni identificat: “Les partícules en suspensió poden deure’s a indústries, al trànsit, als sistemes de calefacció de zones residencials i també als condicionants geogràfics o orogràfics: hi ha realitats com Barcelona o Mataró en què la proximitat de les muntanyes pot afectar la dispersió d’aquestes partícules afavorint un estancament de la contaminació”. 

El transport és la clau de volta

L’estudi d’ISGlobal és una “foto”. Analitza la qualitat de l’aire i estableix els paràmetres comparatius amb el recomanable però no entra en les causes d’aquests índexs ni proposa directament alternatives ni solucions. Actuar al respecte, però, sembla més que una urgència. La investigadora Sasha Khomenko explica que “està per veure si s’aprofiten totes les dades que recollim des de les corporacions i governs locals per a fer canvis, per aplicar polítiques necessàries” però posa en valor “el moment de crisi actual” com propici per alguns canvis. 

Assegura que “El missatge més clar de per on actuar és el del transport. En un moment com l’actual en què veiem com l’ús del transport públic baixa per la por de la pandèmia, el missatge hauria de ser nítid en defensa de la bicicleta dins de la ciutat. Amb la bicicleta vas tu sol, estàs segur. És el transport sa, segur, saludable i sostenible. S’ha d’aprofitar ara, aquests moments, per fer incrementar les polítiques a favor de l’ús de la bicicleta. És bo per les persones i el medi ambient i sempre s’ha de recordar”.

I reforça un altre element sobrevingut dels darrers temps: el teletreball. “Amb el confinament i la limitació del moviment va ser visible i palpable la millora de la contaminació. El teletreball també pot ser un factor a implementar i potenciar com a model des d’un punt de vista de sostenibilitat ambiental”.

La recepta mataronina defensada per l’Ajuntament

Des de l’Ajuntament de Mataró, tot i que destaquen que la posició al rànquing de Mataró és enganyosa, el regidor de Sostenibilitat i Transició Ecològica Xesco Gomar recull el guant que llença l’estudi i assegura que “cal prendre consciència de la importància dels efectes de la qualitat de l’aire i els nivells de contaminació sobre la salut i la qualitat de vida de les persones. Des del Govern som molt conscients de la importància de reduir emissions com a estratègia per millorar la qualitat de l’aire i els efectes del canvi climàtic”.

Aquesta estratègia rau segons Gomar en una “aposta per millorar el transport públic, l’aposta per la instal·lació de fotovoltaiques com a estratègia d’autoconsum i de reducció d’emissions tant en cobertes municipals i oferint incentius impositius a les Ordenances Fiscals als particulars i privats, l’aposta pel Parc d’Economia Circular com a projecte estratègic de ciutat que busca fomentar un nou model de producció, valorització i consum que busca la generació de residu 0, la renovació massiva de lluminàries en l’enllumenat públic, el projecte de pacificació del Centre a través del PIC restringint la circulació del vehicle privat al Centre, el projecte de l’Anella Ciclista promovent modalitats de mobilitat dins de la ciutat més sostenibles i menys contaminants i l’electrificació de la flota de vehicles municipals”.