Així serà la Torre Barceló, l'edifici més alt de Mataró

La Torre Barceló és un projecte arquitectònic que fa més de 10 anys que s'intenta construir a Mataró i que sempre ha anat acompanyat de polèmica. Malgrat els entrebancs amb els que ha anat topant durant tot aquest temps, sembla que finalment s'acabarà construint a la cantonada de Ronda Barceló amb l'avinguda Maresme. El Ple Municipal ha aprovat un nou planejament per a l'edifici i els seus entorns, i s'ha fet públic la imatge definitiva que tindrà la torre.

L'altura màxima prevista per a l'edifici, a falta de concretar els detalls del projecte en fases posteriors, serà de 26 plantes, tal i com ja es preveia en planejaments anteriors. Això la convertirà en la construcció més elevada de la ciutat. També es mantenen els usos mixtos de l'edifici, que combinarà espais comercials i per a oficines (2.500 m2) a les plantes baixes, i habitatges en les superiors (un màxim de 192).

La infografia que ha publicat l'Ajuntament és obra de Batlle i Roig, el despatx d'arquitectes encarregat del projecte, que té en el seu currículum obres (ja realitzades o futures) com l'estadi Johan Cruyff de Barcelona, l'ampliació de la seu central d'Inditex a Arteixo, el Campus Administratiu de la Generalitat o diversos edificis residencials i d'oficines al 22@ de la capital catalana, entre d'altres. 

La seva proposta per a la Torre Barceló, destinat a ser l'element més emblemàtic de la regeneració de la Ronda Barceló i els seus entorns, és força atrevida i pot generar controvèrsia. Tal i com expliquen des de l'Ajuntament, proposen un edifici romboidal, que es descompon volumètricament, amb plantes que reculen de forma successiva en alçada. Una obra gairebé cubista que sens dubte no passarà desapercebuda, i no tan sols per la seva alçada.

Canvis en els entorns

El pas inferior al Port des d'aquest sector es vincula a la futura nova estació de ferrocarril

Els principals canvis del nou Pla de Millora Urbana aprovat al Ple, en comparació amb el planejament original del 2009 (fins ara vigent però que mai s'han arribat a executar, després de sentències contràries per part del TSJC), no només afecten l'estètica del futur edifici; també són importants als entorns del futur immoble. El projecte inicial preveia una plaça pública deprimida respecte a la ronda de Barceló a la qual s’accedia en rampa des del pas soterrat de connexió amb el Port. L'actual dissenya un nou pas inferior fins a les instal·lacions portuàries, únicament per sota de les vies del tren, preveient que s'acabarà desenvolupant un projecte encara molt a les beceroles: el de la nova estació de tren subterrània que s'ha de construir just en aquest àmbit.

La plaça a nivell inferior també s'elimina i s'allibera com a espai públic els entorns de La Farinera, una antiga fàbrica inclosa al catàleg del patrimoni i que no està clar quin ús tindrà com a equipament públic en el futur, encara que ha estat escollida com a seu definitiva del Museu Bassat. Le dues plantes inferiors de la torre, que han d'acollir espais comercials i d'oficines, es construiran reculades 2,2m metres respecte a la façana de l'edifici, per dotar la zona de més espai d'ús públic, amb la Farinera, per una banda, i l'accés al Port, per l'altra, com a elements d'atracció. 

Desenvolupament de la Torre Barceló i del front marítim

El Pla de Millora Urbana que preveu la construcció de la Torre Barceló és un projecte clau per a tot el front marítim de la ciutat, ja que va vinculat al nou accés al Port, a la nova estació de tren que ha de substituir l'actual, al desenvolupament de l'àmbit Iveco-Pegaso, a la conversió de l'N-II en via urbana i, sobretot, a la regeneració de la Ronda Barceló com a gran boulevard d'entrada a la ciutat, projecte també encallat des de fa més d'una dècada

En aquest darrer àmbit, la Generalitat ha aprovat el Pla de millora que ha de permetre impulsar el desenvolupament urbanístic de la Ronda, que reajusta les condicions d’edificació i ordenació i regula la volumetria de les illes, les alineacions i les cotes obligatòries. Un pas molt important perquè els promotors puguin començar a edificar-hi i es pugui millorar l'espai públic, ara mateix molt abandonat. 

Una història tortuosa

El projecte de la Torre Barceló ha viscut un camí molt tortuós. El planejament inicial data de 2009, i ja preveia una torre de 24 plantes. Per als seus entorns, dibuixava un pas soterrat en rampa des de la ronda fins al Port i espais públics que quedaven deprimits respecte el nivell del carrer. Però  vàries sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havien desestimat que els costos d’urbanització del pas subterrani s’imputessin als propietaris del sector. Al desembre de 2018 el Ple va aprovar un nou planejament més similar a l'actual, que ja desvinculava l’accés al Port de la construcció de la torre. Aquesta nova proposta, però, mai va tirar endavant perquè el promotor va acabar desistint.