L’Ajuntament de Mataró, abocat a pujar impostos i moderar inversions

De portes endins de l’Ajuntament de Mataró, entre els grups del govern i de l’oposició, es treu fum en la preparació del Ple d’aprovació inicial d’ordenances fiscals previst pel dijous 19 d’octubre. Que el govern no disposi de majoria requereix que busqui aliances i a més a més el que s’està tractant i negociant ara va més enllà de determinar els preus públics, les taxes o l’IBI del 2024. Sobre la taula hi ha tota la perspectiva del mandat municipal fins el 2027 i la certesa que el camí fa més pujada. Des d’inicis d’estiu que es coneix la previsió i el marc amb el que cal abordar els propers exercicis i la connotació és clara: toca pujar ingressos de l’Ajuntament per no renunciar a cap servei i això passa per apujar els impostos.

El govern del PSC i En Comú Podem manté converses amb tres possibles aliats (ERC, Junts i el PP) per a garantir la governabilitat i l’acció municipal. Cal assegurar l’aprovació d’ordenances i pressupostos de cada exercici però la minoria obliga a escoltar, negociar i acordar. Toca concertar la política governamental amb els grups de l’oposició que s’hi prestin. I tots (inclosos els que queden exclosos de la negociació) coneixen amb detall la perspectiva que s’obre pels propers anys. Serà un mandat d’augment progressiu d’impostos i, a més, seran uns anys amb menys capacitat d’inversió municipal.

Objectiu: un pacte fiscal per a tot el mandat

Miquel Àngel Vadell i Sergi Morales, primer i segon tinents d’alcalde, expliquen que el que voldrien acordar és una mena de pacte fiscal a la mataronina. Sobre la taula, el govern del PSC i els comuns hi tenen el pla de mandat, el pla d’inversions dels propers anys, el context econòmic que obligarà a augmentar ingressos i la determinació de no renunciar a cap servei municipal (no es repetirà cap operació com la del Miquel Biada o el Tres Roques). Amb algun o més d’un dels tres grups que s’hi presten es busca aconseguir una malla que concerti tot el mandat, En definitiva, l’objectiu és “un pacte fiscal que garanteixi l’estabilitat pressupostària de l’Ajuntament i la cartera de serveis, que sigui un acord d’estabilitat”, expliquen els dos responsables de la negociació.

És probable que el dia 19 no hi hagi una escenificació d’un acord integral, però el govern està endarrerint documents clau de mandat per poder-los acordar amb el grup o grups de l’oposició que faci la passa de ser el soci d’estabilitat.

Per què cal apujar els impostos?

La projecció de mandat de l’Ajuntament de Mataró a nivell financer i pressupostari no dista de la de molts altres ajuntaments, perquè la majoria de factors que condicionen la situació són generals i conjunturals i no pas concrets de la capital del Maresme. Aquestes setmanes s’està repetint a tota mena de municipis debats com els que es tindran aquí: perquè òbviament a cap govern li agrada sortir a dir-li a la ciutadania que li tocarà passar més per caixa. Precisament per això, abans de la proposta concreta de tipus percentuals, el govern ha intentat fer entendre el marc, els motius, el per què fan falta unes ordenances fiscals a l’alça.

Com passa a les economies familiars, el diferencial entre ingressos i despeses és el que portaria l’Ajuntament de Mataró a números massa vermells si no apuja els impostos. En els darrers exercicis hi ha hagut partides que han anat en augment com per exemple l’apartat de personal (amb els augments salarials dels treballadors públics), els contractes i concessions que van a més (com el de la brossa o el Mataró Bus, per exemple), el cost energètic, la inflació o l’encariment del deute. Dit d’una altra manera, els darrers anys hi ha hagut apostes de ciutat necessàries com la reducció de tarifes de transport, l’augment de dotació a l’atenció domiciliària o el nou contracte de la brossa pels quals una mateixa cartera de serveis s’ha anat encarint i encarint. L’Ajuntament ha perdut autonomia financera i necessita tornar a muscular ingressos. Això passarà per dos augments que es poden donar per segurs els propers quatre anys: l’IBI i la taxa de brossa.

• Pel que fa a l’Impost de Béns Immobles, l’Ajuntament treballa per un augment graó a graó i recorda que el tipus mataroní està per sota de la mitjana de grans ciutats catalanes.
• Pel que fa a la taxa de la brossa, aquesta per llei haurà de cobrir d’aquí a dos anys la totalitat del servei d’un nou contracte que s’aprovarà i pot arribar a doblar-se en els propers 4 anys.
• L’impost de la plusvàlua també té camp per córrer cap amunt dins el límit legal.

Menys inversió: toca ‘realpolitik’

L’Ajuntament de Mataró és plenament conscient que, per més que augmenti ingressos mitjançant impostos, l’altra tònica que sembla permanent pels propers anys és una reducció notòria de la capacitat d’inversió. Els números poden suposar passar d’una capacitat d’inversió de 13,5 milions el 2023 a només 8 l’any següent. Serien un total de 45 milions d’euros d’inversió per a tot el mandat dels quals, segons els comptes del govern, 15 són per a manteniment. A més a més, és probable que aquest sigui el darrer any en que es permeti als ens locals d’invertir els romanents anuals ja que el següent any es reintroduirà la norma de la ‘llei Montoro’ suspesa per la Covid que obligava a invertir els sobrants de cada exercici a la reducció del deute.

El govern i els grups de l’oposició amb els que negocia coneixen, doncs, que aquest mandat toca ‘realpolitik’. El govern plantejarà abans de final d’any (i amb els suports assegurats) un pla d’inversions per als propers anys coneguent que no podrà estirar més el braç que la màniga i que el marge de maniobra serà escàs. Aquí, l’esperança, està posada en els fons Next Generation. El que s'aconsegueixi d'Europa pot ajudar a pal·liar el que es posarà de menys propi.