Capgròs
L’antic arqueòleg de Mataró, Joaquim Garcia, es posiciona al costat de les veus que reclamen que les restes arqueològiques de Ca la Madrona, al barri de Rocafonda, no es traslladin a cap altre emplaçament de la ciutat: “D’una manera ideal, les restes s’haurien de conservar al lloc on s’ha fet la troballa. Si es conserven en algun pis superior del mateix edifici, doncs mira, encara... però moure-les per traslladar-les en algun altre lloc, no. I que passi com amb les restes de Can Fàbregas, que s’estan podrint allà?”, es pregunta l’antic arqueòleg de la capital del Maresme.
Garcia considera que Maresme Circular s’hauria d’implicar en el tema de manera més acurada: “No tenen cap interès per les restes. Haurien d’implicar-s’hi de manera que poguessin conviure amb allò que volen fer. Com a promotors tenen art i part en tota aquesta història”.
Joaquim Garcia farà una conferència aquest divendres, 24 de febrer, a Can Noè (centre cívic de Rocafonda-El Palau). A partir de les 19:00h, l’arqueòleg de la Universitat de Barcelona farà una explicació sobre el passat romà i visigòtic de Rocafonda. Serà una visió global de tota l’arqueologia romana i visigòtica del barri: “Rocafonda és una de les zones de Mataró amb més restes de l’època romana, encara que no ho sembli. S’han trobat molts vestigis que així ho confirmen, com restes d’àrees o establiments productius. Rocafonda surt cada dos per tres als mitjans per coses dolentes. També està bé que ho faci per coses bones.”
La xerrada, doncs, no versarà sobre les restes de Ca la Madrona, com a mínim no únicament, perquè també se’n parlarà i és possible que els assistents tinguin preguntes sobre la qüestió. Joaquim Garcia les respondrà i farà les seva pròpia interpretació sobre la importància històrica del conjunt romà i visigòtic de Rocafonda, troballes que serveixen per cobrir una etapa, entre el final del món romà i l’Edat Mitjana, que en bona part pot explicar els orígens de la ciutat de Mataró.
Comentaris (3)