2020: una crisi econòmica que pagarem durant molts anys

Una mica més d’una dècada després de l’inici de la darrera gran crisi econòmica va arribar la següent estracanada. Si la Covid va ser un xàfec intens que ho va ennuegar tot, les rieres i cabals que ha originat s’han endut per endavant bona part de l’arquitectura econòmica tan familiar com pública que amb prou feines s’estava recuperant de l’anterior crisi. Els expedients de regulació temporal d’ocupació van passar a ser de la família fins al punt que el nom d’ERTO ha estat present a pràcticament totes les famílies. Amb una economia tan condicionada i amb sectors econòmics de la importància del turisme havent saltat pels aires quasi per complet, l’import exacte de la factura del que ha suposat aquest trasbals tardarem temps a saber-lo.

Els ERTO han estat generals i les economies  se n’han 

Han patit empreses, sectors, autònoms, indústria. La crisi colpeja fort i tan sols alguns indicadors macroeconòmics com l’estalvi familiar de les famílies sembla que puguin fer el paper de brot verd o esperançador. També és cert que els economistes fien a la recuperació post-vaccí del propi virus una possible recuperació econòmica que, a nivell local i comarcal, també pot passar per accelerar els processos de transformació econòmica.

La crisi ha empès als marges inferiors de la dependència a cada cop més famílies mataronines, ha evidenciat la creixent desigualtat econòmica latent a la societat i, per altra banda, ha situat elements com el consum al centre del dia a dia de manera que s’ha pogut apreciar un cert consum estratègic o una aposta incipient per nous models econòmics. La sensació, però, és que el pitjor de la tempesta ha amainat però encara han de caure gotes durant temps. El mullader econòmic costarà molt d’assecar. 

1. Aires de reconstrucció

Reconstrucció, des d’un punt de vista econòmic però també social és la paraula repetida com un mantra des que va acabar el confinament i es va començar a veure l’abast del que havia passat, el saldo de la destrucció. Amb una ciutat singularment afectada per tot l’impacte econòmic de la crisi (vegi’s dades d’obertura d’aquesta revista) l’Ajuntament va convocar a tots els grups municipals, a la patronal i als sindicats a la constitució d’una Taula per la Reconstrucció en la qual es concertin les accions per pal·liar els efectes de la crisi i incentivar-ne les sortides possibles. La Taula s’ha anat reunint i arribant a acords, però té força recorregut per davant.

2. La dependència cada cop és més estesa

Són dades fetes públiques la darrera setmana però que il·lustren una realitat que potser no ha tingut l’atenció i el focus d’altres. En un any, des de l’inici de la Covid-19, un total de 7.924 mataronins i mataronines han requerit de suport alimentari. És una xifra que fa feredat, i que afecta cada cop a perfils familiars més plurals i diferents. Es tracta d’un 6,14% del total de la població de la ciutat. La xifra s’ha incrementat moltíssim respecte a l’any 2019; en concret els recursos de suport alimentari activitats des de Benestar Social de l’Ajuntament han pujat en un 57,04%. L’atenció a aquestes persones ha de ser una prioritat per evitar-ne l’exclusió.

3. Els recursos tornen a sortir del ciutadà

Amb un impacte brutal a les finances municipals, ben aviat l’Ajuntament emetia senyals de SOS econòmic per les afectacions tant al capítol d’ingressos com en el de despeses. En mig any s’han fet dues modificacions pressupostàries i s’ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del bipartit local PSC-ECPM unes ordenances fiscals amb les quals s’apuja un 6% el cost de l’IBI. Si al juny l’alcalde ja advertia que no hi hauria diners per a tot, ja a inici de tardor el govern feia números, calculava el cost de la Covid-19 i minimitzava l’augment qualificant-lo de 4 euros per domicili tot i que això no li ha estalviat ni crítiques ni retrets. Al final les misses sempre les paga el ciutadà.