Anuari 2022: el monotema de les ocupacions busca solucions

Durant els anys més àlgids del procés independentista sovint se’l referia com “el monotema” perquè semblava que no es parlés de res més. A Mataró aquest 2022 també hem tingut un monotema i aquesta ha estat el de les ocupacions. El percentatge de paper i tinta impresa o de tuits i missatges o escrits o saliva esmerçada en parlar del fenomen de les ocupacions està molt per sobre de qualsevol altre tema.

Mataró ha estat durant mesos una de les ciutats on hi havia més ocupacions, més de dos intents cada 24 hores. Aquesta tendència, fent cas a les dades oficials, s’ha acabat revertint amb el pas dels mesos d’aquest any. De fet, a finals de novembre i després d’una visita del Conseller Elena a Mataró es feia públic que en els darrers tres mesos havien caigut un 45% respecte a la primera meitat de l’any, segons dades dels Mossos d’Esquadra.

Malgrat que sembla que es vagi a la baixa i que els processos judicials sembla que s’accelerin, la ciutat segueix empenyent perquè es consumin els canvis legals que permetin desallotjaments ràpids (un redactat que, de fet, va sortir del Col·legi d’Advocats de Mataró) mentre fa el seguiment dels casos que generen més percepció d’inseguretat. Les antigues seus bancàries, els baixos comercials buits o algunes ocupacions especialment conflictives a diferents punts de la ciutat segueixen fent la vida més impossible a la ciutadania.

Projecte Okupa enderrocat

Antigament hi havia els okupes escrits amb k, el moviment que reclamava espais fos per viure o sobretot com a espais autogestionats. A Mataró l’1 de maig el Sindicat de l’Habitatge feia públic que havia entrat a l’antiga escola Menéndez y Pelayo i que hi instaurava un projecte compartit i social, de barri, anomenat La Teixidora. Des del primer moment el govern el va tractar sense distingir-lo del fenomen de les ocupacions delicitives i va activar la via per fer-los fora i esfondrar l’edifici tal i com tenia previst. Un exemple de clar antagonisme polític i social entre els qui van promoure l’acció i el govern que la va fer finir dràsticament.

El protocol

Ja són 104 els immobles que s’han desallotjat a la ciutat per part de la Policia Local en aplicació del conegut com a ‘protocol Mataró’ que es va aprovar el 2020 i que faculta al cos policial a intervenir desocupant pisos, cases o baixos en el cas que quedi provat que l’ocupació presenta riscos que poden ser de salubritat, energètics o de seguretat estructural de l’edifici entre d’altres. Es tracta d’una eina municipal (amb diversos departaments implicats) que, de fet, ja han calcat altres ajuntaments.

Millora policial

De retruc de la inseguretat en general però al voltant de la reacció envers les ocupacions en concret  el 2022 ha marcat un punt d’inflexió en la col·laboració entre cossos policials i especialment entre Policia Local i Mossos d’Esquadra. Després de molt temps amb retrets municipals per la poca capacitat de la policia catalana d’acabar amb les màfies, diferents operacions coordinades han permès que caiguessin grups molt actius en ocupacions delicitives. 

Al Congrés

De bracet amb la resta d’alcaldes del denominat Arc Metropolità, David Bote va anar a Madrid per reclamar un canvi legislatiu que permeti accelerar els desallotjaments de pisos ocupats. La predisposició és positiva i el canvi podria arribar a aprovar-se en breu. De fet, està previst una nova expedició mataronina al Congrés dels Diputats per assistir a l’aprovació del canvi de norma i aquest cop, a més, no amb l’alcalde sol sinó també amb la resta de portaveus.