Capgròs
Una extreballadora de l’Ajuntament de Mataró, una arquitecta interina, va denunciar l’estiu de 2022 diverses presumptes contractacions a dit al consistori, portant el cas davant l’Oficina Antifrau. Això va desencadenar dues causes penals: una per prevaricació i falsedat documental, i l’altra per assetjament laboral contra la denunciant. Tot i que l’Ajuntament ha negat sempre les acusacions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar-lo al maig a indemnitzar la treballadora amb 49.000 euros per danys morals. Antifrau també va recomanar la seva readmissió, però la treballadora va quedar fora del consistori en no aconseguir plaça de funcionària.
El cas ha tingut un gran impacte institucional i polític portant el consistori a veure’s la cara amb Fiscalia i afrontar la instrucció judicial en una fase inicial. L’advocat de l’Ajuntament considera que no hi ha base penal i que el conflicte s’hauria d’haver resolt per la via administrativa, criticant el caràcter intimidatori del procés penal. Aquest cas ha exposat públicament tensions internes que el govern circumscriu a l’àmbit laboral però que, a ulls de grups de l’oposició, posa en el punt de mira la gestió de recursos humans i les pràctiques administratives del consistori.
Alícia Romero, Consellera d'Economia
La dirigent del PSC Alícia Romero és la nova consellera d’Economia i Hisenda i és la mà dreta del President Illa en una carpeta tan candent com l’econòmica. Romero, que va ser regidora de l’Ajuntament de Mataró durant 12 anys abans de convertir-se en un dels noms forts del PSC a Catalunya serà l’encarregada de negociar com s’aplica el nou finançament de Catalunya fruit de l’acord d’investidura subscrit entre els socialistes i ERC. De moment està suant la cansalada amb el projecte de pressupostos, la primera prova de foc per a l’executiu català. El govern s’ha completat amb altres mataronins a les seves capes inferiors com Ramon Basssas, Consol Prados o Ricard Coma.
Junts es consolida com a soci extern del govern
La governabilitat de Mataró seguirà garantida per Junts fins a final de legislatura. El partit ha renovat el seu acord amb el govern bipartit del PSC i ECPM i votarà a favor de pressupostos i ordenances fiscals. Ho farà, això sí, després de renovar l’acord de fa un any quan es van estrenar com a socis externs i amb un seguit de mesures i concrecions compromeses. Entre elles destaca un pla especial per a la millora de l’espai públic de la ciutat: un compendi d’actuacions per invertir quasi dos milions d’euros durant tot el 2025 per a la millora de l’aspecte i el manteniment de carrers i places. Bona sintonia confirmada entre PSC, Comuns i Junts a nivell de Mataró, en contrast amb l’espantada del PP.
A l'acció en defensa de la llengua catalana
2024 ha vist néixer la Taula d’Entitats de Mataró per la Llengua. Aquesta nova plataforma, impulsada per Òmnium Cultural del Maresme i el Grup local de Plataforma per la Llengua, reuneix fins a 89 entitats de la ciutat que han signat un manifest d’adhesió. L’objectiu principal d’aquesta taula és promoure, prestigiar i defensar l’ús del català com a eina per millorar la convivència i com a element vertebrador de la societat catalana.
Un dels principals reptes que la Taula es proposa és garantir que el govern municipal compleixi les lleis de normalització lingüística, tant en l’administració pública com en el sector privat. El Ple Municipal va aprovar una declaració en aquest sentit.
Repte pel 2025: Toca combatre la desigualtat entre mataronins
El gran repte de Mataró és abordar la creixent desigualtat econòmica i social entre les persones i els barris de la ciutat, una bretxa que només s’ha ampliat en els darrers anys. Tot i que la renda mitjana ha experimentat un creixement significatiu, aquest progrés ha estat desigual, beneficiant principalment les zones centrals i més desenvolupades, mentre que barris com Cerdanyola i Rocafonda es mantenen estancats en xifres molt inferiors. Aquesta dualitat no només posa en evidència la vulnerabilitat d’una part significativa de la població, sinó que també comprometen la cohesió social i l’equitat a llarg termini.
Els mapes i dades de distribució de la renda a Mataró revelen una diferència alarmant entre els barris més rics i els més pobres, amb variacions que arriben fins als 12.800 euros per persona a l’any. Aquesta situació, agreujada per factors estructurals com la precarietat laboral, l’accés desigual als serveis bàsics i la concentració de problemàtiques socials en determinades zones, exigeix una resposta contundent. No es tracta només d’un desafiament econòmic, sinó també d’una qüestió de justícia social i de qualitat de vida per a tota la ciutat.
Per aquest motiu, la lluita contra la desigualtat hauria de convertir-se en el principal objectiu polític i estratègic de Mataró. Cal prioritzar polítiques públiques que redueixin aquestes diferències, impulsant inversions socials, programes de revitalització urbana i iniciatives per millorar l’accés a l’educació, la formació i l’ocupació de qualitat. Només així es podrà garantir que el desenvolupament de la ciutat sigui inclusiu i beneficiï tothom, independentment del barri on visquin.
Les seccions censals més pobres de Mataró ho són també, de llarg, al conjunt del Maresme on, quan obres enfocament, el contrast és encara més evident ja que la comarca acull alguns dels municipis amb més PIB per càpita no només de Catalunya, sinó de tot Espanya. També cal saber-la gestionar, aquesta desigualtat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)