Capgròs
L’Ajuntament de Mataró ha fet una intervenció “en profunditat” a les dues rieres que abracen el municipi -Sant Simó i Argentona- amb l’objectiu de minimitzar el risc de desbordament i inundacions en possibles episodis de pluges intenses derivades del canvi climàtic. A més de retirar canyes, com s’havia fet en el passat de manera puntual, aquesta vegada també s’ha trinxat la terra i s’han sembrat plantes autòctones per afavorir la renaturalització de l’espai i contribuir a que la canya no torni a créixer tan ràpidament. L’actuació s’ha fet sobre uns 6.000 metres quadrats de les dues rieres i la intenció del consistori es repetir-ho l’any 2025 en altres trams per millorar la seguretat a l’entorn de les rieres.
La intervenció a Mataró va començar el 28 d’octubre -un dia abans de les pluges torrencials de la DANA al País Valencià- que es van saldar amb més de 200 morts i una afectació social, econòmica i emocional molt forta. Com sempre que passen coses excepcionals, la sensibilitat envers l’aigua i la inundabilitat va ser patent no només a Mataró, sinó a tot el Maresme. Essent la comarca de les rieres i les rierades, el treball sobre els riscos evidents d’inundabilitat a les conques d’aquestes ha estat i seguirà sent matèria d’acció política i preocupació ciutadana.
La sequera es pal·lia però no s’acaba
Per més que 2024, especialment en la seva segona meitat, hagi estat un any força més plujós que el precedent no es pot dir que la situació de sequera s’hagi superat, ni molt menys. En aquest sentit, la ciutat de Mataró manté restriccions visibles i patents com la de l’aigua de fonts ornamentals o la supressió de l’aigua recreativa d’actes de Les Santes com la Ruixada.
La sequera persisteix i Mataró pot avantposar l’eficient gestió que fa dels seus recursos, sobretot quan hi ha diversos municipis del Maresme amb pèrdues importants en el seu sistema. La qüestió, però, és que seguim connectats a un sistema, el Ter-Llobregat, que segueix amb el campanar de Sau visible. La sequera hi és i hi serà.
Iniciatives que reconnecten amb l’entorn
Pot semblar una part política menor -comparat amb grans projectes, òbviament- però Mataró ha implementat aquest 2024 algunes apostes per reconnectar la ciutadania amb el seu entorn. Per exemple, una proposta atractiva per als amants de la natura i l’aventura: una xarxa de 10 rutes senyalitzades per descobrir els paratges naturals que envolten la ciutat. Amb informació detallada sobre cada recorregut, incloent-hi el nivell de dificultat, els punts d’interès i consells útils, aquestes rutes són ideals per gaudir-ne al màxim. A més, estan pensades per a tots els nivells, amb diverses d’elles aptes per fer en família i amb infants. El festival 2 Terços és un altre exemple de reconnexió.
La llei de costes és infal·lible: toca deconstruir
La Llei de Costes, aprovada per garantir la protecció del litoral i la seva sostenibilitat, obliga a la desocupació i eventual deconstrucció d’edificacions situades en domini públic marítim-terrestre, una mesura que afecta directament zones del Maresme. Si 2023 va ser l’any de veure com es tancava i es feia a terra el Palomares, aquest any han prosseguit intervencions concretes que localment poden semblar exagerades però que a nivell global permeten que el litoral guanyi resiliència. Aquesta exigència busca revertir els impactes de la urbanització descontrolada sobre el litoral, però genera controvèrsies per l’impacte econòmic i social que suposa per als negocis i comunitats locals.
Repte pel 2025: Fer més resilient un litoral en un risc evident
El litoral del Maresme es troba en una situació de risc creixent a causa de l’impacte del canvi climàtic, amb passeigs marítims i ports amenaçats per la pujada del nivell del mar i els temporals cada cop més freqüents i intensos. Un estudi recent alerta que els passeigs de Vilassar, Premià, Masnou o Pineda de Mar són especialment vulnerables al soscavament a llarg termini, mentre que els ports podrien perdre operativitat o patir inundacions dels molls i embarcadors. Aquesta situació evidencia la necessitat urgent d’accions efectives per protegir les infraestructures costaneres i preservar un espai que és vital per a l’activitat econòmica, turística i social de la comarca.
La Plataforma Preservem el Litoral denuncia la inacció dels darrers deu anys i reclama solucions sostenibles que no perpetuïn els errors del passat. Propostes com els dragatges massius o la construcció d’espigons han estat criticades per la seva manca d’eficàcia a llarg termini i per no complir amb la normativa europea de gestió costanera.
El Consell Comarcal del Maresme ha intentat impulsar la col·laboració entre els ajuntaments per elaborar una resposta conjunta, però fins ara els esforços no han fructificat en mesures concretes. Mentre el territori espera una actuació coordinada, els temporals continuen erosionant les platges i posant en perill infraestructures clau. Aquesta manca de resposta estructurada deixa la comarca en una situació de gran vulnerabilitat, amb un litoral que cada any es degrada més.
La solució no passa només per accions puntuals, sinó per un pla a llarg termini que combini la protecció ambiental amb l’adaptació al canvi climàtic. Això implica prioritzar mesures basades en la ciència, com la restauració de dunes o l’ús de barreres naturals, en lloc d’intervencions que sovint resulten més perjudicials que beneficioses. El futur del litoral del Maresme depèn d’una acció col·lectiva i ambiciosa, que entengui que preservar la costa no és només una qüestió ambiental, sinó també econòmica i social.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)