"Aplaudiu, coi!"

El dia no convida a l'optimisme. El cel és a punt de caure, plou i aquest divendres Artur Mas visita Tortosa. Recoi! No podria anar a cap altre ciutat per estrenar-se en el primer miting de campanya? Ens ha de dur per força a la capital de la resistència contra el PHN?, a la ciutat que ha rebut a cops d'ou i pancarta aquells que han volgut endur-se l'aigua de l'Ebre (CiU entre ells)?. Una suor freda m'envaeix. L'autocar on viatgem els periodistes circula embolicat amb enganxines gegants amb el logotip i els eslògans de CiU i una fotografia gegantina d'en Mas. Home! Penso que això és anar a provocar i em pregunto si no seria millor amagar per un dia tanta parafernàlia i substituir-la per algun collage de la Pilarín Bayés, com si fossim d'algun esplai en visita turística. Per si de cas, busco lloc lluny de les finestres des d'on sobresurt el rostre del candidat perquè penso que és el primer que buscaran quan ens apedreguin. Al final, però, res de res. Tortosa ens rep amb indiferència, sense hostilitat, i en Mas fa el seu miting sense interferències. A l'Auditori Felip Pedrell s'hi apleguen uns 700 militants d'aquells de pedra picada que les han vist de tots colors els últims mesos. Encara se'ls veu estorats perquè ningú reacciona quan el cap de llista per Tarragona, Joan Miquel Nadal, saluda des de la tribuna a en Mas amb un “Bona tarda president” buscant la complicitat del personal. Però ningú reacciona. Silenci. “Aplaudiu coi!”, rebla Nadal. I els assistents fan cas submissos mentre l'Ebre, al costat, s'ho mira amb indiferència.