Les atencions per violència masclista pugen un 50% a Mataró amb el desconfinament

La xacra de la violència masclista no va desaparèixer durant el confinament, sinó més aviat tot el contrari. Moltes realitats quotidianes es van confinar i en paral·lel a l’obligat tancament de bona part dels serveis presencials d’atenció integral a la dona, moltes dones van recloure’s a la força amb l’home que les maltracta. Ha estat amb el desconfinament que aquesta realitat ha aflorat i les dades són contundents: entre els mesos de març, abril, maig i juny a Mataró s’han registrat un 50% més d’atencions que en el mateix període de l’any passat.

Les dades les ofereix l’Ajuntament de Mataró, que manté un servei d’atenció i recursos per a la dona que és referent a Catalunya. Set treballadores del servei estan destinades en tasques com assessorament psicològic, assessorament jurídic i desplegament de polítiques de gènere per poder atendre una realitat que després del parèntesi forçat de les setmanes de confinament s’ha manifestat de forma encara més crua. “Hi ha un repunt d’atencions perquè moltes dones s’han hagut de confinar amb el seu agressor i no han pogut ser ateses fins que ha passat el confinament”, explica la regidora d’Igualtat, Feminisme i LGTBI i Participació Marisa Merchan. La tendència no és singular de Mataró, a nivell català els casos s’ha triplicat després de l’estat d’alarma. 

A causa del confonament obligat, moltes dones van recloure’s a la força amb l’home que les maltracta

“Els efectes del confinament han fet aflorar en molts casos una altra pandèmia com és la de la violència masclista”, afirma la regidora. El servei d’atenció a la dona ha notat un repunt significatiu d’atencions i segueix insistint en la importància de la pedagogia sobre tots els tipus i nivells de violència, que van molt més enllà de la física, per tal que les dones que en pateixen o el seu entorn procedeixin a ser ateses. “El gran problema de la violència masclista és que molts cops la pròpia dona no és conscient que està patint, no sap posar nom a allò que està vivint”, expliquen des del servei. 

Nous perfils derivats

Les atencions que s’han fet des de serveis com SIAD i el SAI al Carrer de Cosme Churruca- han fet aflorar també un nou perfil de dones que en molts casos arriben derivades de CAPs. “Ens arriben casos de depressió que estan vinculats amb una violència masclista latent que potser encara no és percebuda com a tal. El confinament ha posat a prova moltes relacions que estaven molt febles i tenim noves atencions de dones que fins ara no havien vingut”, expliquen des del servei.  La regidora Merchan afegeix que “veiem reiteradament com moltes depressions venen originades per casos de violències encobertes a la llar. Hi ha un patiment de base que ve derivat de com l’agressor va minant la vàlua i autoestima de la dona”.

 “Veiem reiteradament com moltes depressions venen originades per casos de violències encobertes a la llar"

El principal fort de l’atenció a les dones és la seva integralitat, en serveis coordinats. “Quan ve una dona se li deixa espai a la persona, perquè expliqui el que necessita i per evaluar exactament en quin servei cal derivar-la. Aquí atenem casos de desigualtats de gènere, cures, separació, assetjament laboral o LGTBIfòbia o sigui que cal identificar els casos per oferir l’assessorament psicològic i jurídic pertinent en cada cas, explica una de les assessores psicològiques del servei.

Durant el confinament

Durant més de dos mesos de confinament el servei va haver de tancar l’atenció presencial i va mantenir-la a distància, fos amb trucades, sessions de grup en connexió o vídeo-conferències. Els problemes afegits de mantenir l’atenció durant el confinament van ser òbviament compartits a nivell de país. Es va prioritzar el WhatsApp per sobre de les trucades com a via de comunicació i un altre protocol habilitat a nivell català en ple confinament era el de la ‘mascareta 19’ pel qual si una dona es dirigia a qualsevol farmàcia i demanava literalment una ‘mascareta 19’ estava dient en clau, probablement davant del seu agressor, que necessitava d’atenció i era el farmacèutic qui iniciava el procés perquè els diferents serveis s’activessin. 

Per donar a conèixer les noves vies de comunicació dels diferents Serveis per a la Igualtat i Recursos per a les Dones i per facilitar que les que estiguessin patint un situació de violència ho poguessin comunicar l’Ajuntament de Mataró es va adherir a la campanya de l’ICD "Establiment segur contra la violència masclista" i Teixit de Dones va promoure la campanya “ Que les mascaretes no t’apaguin la veu.

Dades extrapolables al conjunt de Catalunya

Tot i que la pròpia regidora Marisa Merchan reconeix que “Mataró és una ciutat socialment delicada, amb molt atur i desigualtat” nega l’estereotip que això pugui suposar un augment de casos d’atenció a la violència masclista: “aquest és un perjudici molt estès quan la violència és estructural, el patriarcat no hi entén ni d’orígens ni de nivell de vida i al servei hi arriben dones de nuclis familiars totalment diferents, és una xacra de tota la societat i en cada dona agredida fracassem tota la societat”, raona.

Durant el període del 13 de març al 13 de juny de 2019, el SIAD-SAI de l’Ajuntament de Mataró va atendre 192 persones i es van realitzar 278 atencions. En el mateix període del 2020, durant el confinament, s’han atès a 177 persones i s’ha realitzat 420 atencions, incloent primers casos, assessoraments jurídics i assessoraments psicològics; majoritàriament han estat en modalitat telemàtica i s’hi ha identificat la necessitat d’atenció constant i contenció de forma intensa.