Biada: 25 anys del darrer Nan de la família

 “En Biada ja està a punt per convertir-se en el símbol festiu de la commemoració del 150 aniversari del primer ferrocarril. L’empresa Capgròs ha impulsat i finançat la iniciativa i regalarà el nou nan a la ciutat durant la Crida a la Festa Major.” D’aquesta manera s’anunciava a Capgròs, a la revista de juliol/agost del 1998, el naixement d’un nou nan a Mataró. L’editor de la tradicional capçalera mataronina, Mateu Ros, ho recorda així: “Va ser un moment molt il·lusionant. Ho teníem al cap des de feia anys. Volíem vincular la marca Capgròs a Les Santes a través d’un nan. La idea era fer alguna cosa que perdurés en el temps. Va ser un regal que ens vam fer tots”.

L’elecció de Miquel Biada era lògica tenint en compte l’efemèride: el 150 aniversari de la primera línia de tren a la península, entre Barcelona i Mataró, de la qual l’empresari mataroní va ser un dels principals responsables: “La rellevància que va tenir durant la seva època, a nivell econòmic i empresarial, i la seva vinculació amb Mataró, el convertien en una figura que la gent podia identificar amb la ciutat. Perquè els forasters també poguessin reconèixer-lo, vam decidir que lluiria un tren al cap”, explica Ros. 

El personatge de Biada també era, en aquell moment, motiu d’estudi a la redacció de Capgròs. Un dels seus col·laboradors, el periodista i historiador Manuel Cusachs, n’investigava la vida  per escriure’n la biografia. A més, el tren sempre havia estat objecte de fascinació per l’editor de la revista: “Era una joguina habitual quan jo era petit. A casa encara hi tinc maquetes. El fet de viure a prop de la via també generava aquesta connexió. Sempre he sigut un amant del tren”.

Però no tot van ser flors i violes. Els geganters de la Família Robafaves s’hi van posar de cul. Així ho evoca Mateu Ros: “Ho van entendre com si fos una figura imposada per l’Ajuntament i que representava, només, a una empresa privada. En aquest sentit va ser un repte complicat”. Durant uns anys, en Biada no participava a les dormides. Al final, tant ell com en Jonàs i en Mataties (introduïts l’any 1992), van estrenar la ‘Rumbeta dels nans nous’. En els actes oficials, encara ballen separats del nans històrics. 

L’artista de l’obra

En Biada va ser una creació de l’artista argentí, resident a Mataró des del 1990, Sergio Laniado. El va fer en fibra de vidre i resina, i va pesar poc més de cinc quilos. D’uns 60 cm d’alçada per 40 d’amplada, com la majoria de nans de la ciutat, va impactar per la seva expressió greu i seriosa. L’escultor recorda l’encàrrec. Va ser una experiència apassionant però, fins a cert punt, també esgotadora: “ 

Cadascú hi deia la seva. Les Santes s’apropaven i encara quedava molta feina per fer. Al final em vaig plantar i els vaig que dir que vinguessin tots al taller; Capgròs, els geganters de la Família Robafaves i els representats de Cultura de l’Ajuntament”. 

Laniado ho rememora com un moment molt engrescador de la seva trajectòria artística. De totes maneres, al mateix temps recorda vivament la polèmica que va generar el naixement d’en Biada: “Semblava com un fill no volgut. Va néixer maleït per la Família Robafaves. En certa manera, era com l’aneguet lleig i durant molts anys va tenir penjada aquesta llufa”. Malgrat tot, l’escultor pensa que els temps han canviat: “Diria que abans eren més rígids. Les generacions van canviant i la meva impressió és que ara, en Biada, ja té una bona acceptació”. 

El primer pas del procés creatiu que l’escultor va dur a terme al seu taller, amb la col·laboració de l’artista Norma Ponce, va consistir en el confecció del bust de fang, que va servir per presentar el projecte a l’Ajuntament. A partir de la maqueta es va modelar la figura a mida natural, utilitzada de base per al motlle definitiu fet de guix. Aquest motlle es va tractar amb cera per afavorir el procés de separació posterior. Després d’aplicar una primera capa de gelcoat per evitar el relleu rugós i les impureses, es va començar a omplir amb fibra de vidre i resina. Tretes del motlle de guix, es van unir les dues meitats del cap amb fibra de vidre i es va llimar el nan fins que la figura va quedar a punt per pintar. La modista Dolors Pruna va dissenyar el vestit típic d’època que va servir per guarnir en Biada. 

El tren va ser, en qualsevol cas, el tret que definitivament va distingir el nou nan. Laniado recorda que es van valorar diferents opcions per fer-lo visible a la figura, com que portés un corbatí amb una via, però finalment es va apostar perquè en Biada lluís el tren al cap. D’aquesta manera, reproduïa el perfil de la màquina, la carbonera i els tres vagons del popular ferrocarril de Mataró. 

Sergio Laniado regenta la botiga La Closka del carrer Bonaire, on ven tot tipus de figures i, al llarg d’aquests 25 anys, ha seguit fent creacions, tranquil·lament una vintena de gegants, per diferents entitats, escoles i colles de Mataró.