Bote es tornarà a presentar a l'alcaldia: "Vull acabar tot el que he començat"

David Bote mira llarg. Si es compleixen els seus desitjos, estarà com a mínim tres mandats al capdavant de l’Ajuntament de Mataró. Aquell home que va guanyar per sorpresa les eleccions l’any 2015 per convertir-se en l’alcalde més jove de la història de la ciutat confirma en aquesta entrevista que es presentarà a les eleccions municipals de 2023. Ho farà perquè, assegura, vol acabar de donar forma als projectes que va començar a dibuixar durant els seus primers quatre anys i que ha començat a implementar en el mandat actual. Un mandat del que ja ha travessat l’equador i que està resultant-li molt difícil, en haver d’afrontar els efectes devastadors de la Covid i també les agres polèmiques ciutadanes generades pels problemes d’inseguretat i convivència i per projectes controvertits com l’anella ciclista. És la diana de bona part de les crítiques en un moment de força crispació, però això no l’arronsa per seguir amb la missió que s’ha proposat.

Hem tancat un any de nou marcat per la Covid. En quina situació es troba la ciutat després de gairebé dos anys de pandèmia?
Cal reconèixer que la gent està molt cansada, tots estem força tips d’aquests dos anys, però també cal saber veure la part positiva. Mataró ho està superant; en termes d’activitat econòmica el 2021 va ser millor que el 2020, amb nivells d’ocupació que no es veien des d’abans de la crisi financera del 2008. Hem de posar en valor l’estabilitat que ha donat a la ciutat la Taula per a la reconstrucció econòmica i social i els 6,6 milions d’euros en mesures socials i econòmiques. Ara bé, si preguntem per exemple als restauradors com han tornat a veure afectada la seva activitat en aquest darrer mes per les noves restriccions, de manera inesperada... Queda clar que estem esgotats i que tenim moltes ganes que això s’acabi.

"La gent està molt cansada de la pandèmia, però Mataró ho està superant"

Les xifres rècord d’ocupació a Mataró són un reflex real o enganyós de la situació socioeconòmica de la ciutat després de la Covid?
Els reptes que tenim segueixen ben vius. Ens vam marcar tres objectius: la creació llocs treball de qualitat, la cohesió social i territorial i la promoció de ciutat. Hem avançat en cadascun d’ells però  hem des seguir treballant per donar millor resposta en cada àmbit i augmentar els nivells i la qualitat de l’ocupació.  

Un dels grans problemes que pateix Mataró, accentuat per la pandèmia, és el de les ocupacions il·legals. El tema està fora de control,  la policia ha reconegut sentir-se desbordada. No reaccionem massa tard?
Des de 2017 que treballem en aquest tema. Vam crear la Unitat de Civisme i Convivència de la Policia Local, ens hem trobat amb fiscals i jutges per formar a la policia en l’abordatge d’aquests casos, i ens esforcem perquè els intents d’ocupacions quedin en temptativa i perquè aquells que es consumen puguin ser desallotjats administrativament en el menor temps possible. Però amb això no n’hi ha prou. És un problema que també té una derivada molt important en l’acció del sistema judicial o legislatiu. Fa molt de temps que denunciem que la problemàtica de l’accés a l’habitatge no es pot solucionar per la porta del darrere. Necessitem un jutjat específic centrat en resoldre els casos d’ocupacions, i una instrucció clara dels fiscals perquè la resposta al fenomen de les policies del país sigui homogènia. Comparteixo al 100% que calen canvis legals perquè es pugui desallotjar en 24 o 48 hores.

“Hem de doblegar la corba d’inseguretat, i també de la percepció de la mateixa”

L’Ajuntament no pot afrontar tots els problemes en solitari. És un discurs que repetiu sovint, sobretot en matèria de seguretat. No acabeu tirant pilotes fora?
Seguim posant tota la carn a la graella per doblegar la corba de la inseguretat, i també de la percepció de la mateixa, però també hem de ser molt exigents per garantir que la resta d’actors implicats contribueixin en formar part de la solució. Les nostres accions es veuen reflectides en una dotació pressupostària en aquest àmbit que és la més elevada des que sóc alcalde, que ens permet cobrir vacants policials i crear noves places d’agents; o establint aliances amb altres forces de seguretat de l’estat, amb les que duem a terme operatius conjunts. També hem presentat una proposta de transformació del model de policia local per millorar la seva resposta ciutadana.

“Calen canvis legals perquè es pugui desallotjar les ocupacions en 24 o 48 hores”

La relació entre l’Ajuntament i la Policia Local segueix sent molt tibant. La vaga encoberta el 2020, les peticions de dimissió al regidor de Via Pública el mes passat...  
El que importa són els problemes de seguretat, no els de la Policia Local. El cos ha dut a terme aquest 2021 més actuacions i més detencions que mai, quelcom que cal destacar i agrair. Sempre hi ha millores que es poden implementar, en aquest procés de transformació és legítim que les forces sindicals expressin els seus neguits. 

Però és legítim l’elevat índex d’absentisme a la plantilla? I aquests desaires continus contra l’Ajuntament? I que portem tres mandats parlant de canvi de model que no s’arriba a aplicar? I que trigui tant a aplicar-se temes anunciats com les càmeres de vigilància o la nova app ciutadana?
Insisteixo que la policia aquest 2021 ha treballat més que mai, ha fet més detencions i complert més ordres de servei. I pel que fa a les càmeres i l’app, hi treballem perquè el 2022 siguin una realitat. 

“El que importa són els problemes de seguretat, no els de la Policia Local”

En temes polèmics com les crisis amb la Policia Local o l’anella ciclista, ha estat el primer Tinent d’Alcalde, Juan Carlos Jerez, qui ha donat la cara mentre vostè evitava pronunciar-se. Ja li va bé evitar cremar-se públicament amb aquestes qüestions?
No, aquesta no és l’estratègia. El senyor Jerez és el regidor de Mobilitat i qui, a dia d’avui, té les competències en Seguretat, li tinc confiança i ha fet de portaveu del govern en aquests temes. La seva opinió és la de tots nosaltres. 

Quan arribaran els plans de xoc que demanen els veïns de Rocafonda i Cerdanyola per al seus barris, per fer front als problemes de seguretat, convivència, pobresa i segregació que pateixen?
Precisament la proposta de transformació de la Policia Local la vol orientar cap a la resolució de conflictes i augmentar la seva proximitat amb la ciutadania de zones com aquests dos barris. Hem seguit millorant els serveis que hi prestem, i aquest 2022 posarem en marxa l’oficina de reflexió sobre el Pla General per, entre d’altres, analitzar urbanísticament aquests barris. També hi haurà convocatòries de fons europeus per a la rehabilitació de diferents territoris. Hem de pensar en donar resposta immediata a les preocupacions de present dels veïns i veïnes d’aquests barris, sobretot a nivell policial i de seguretat, però també amb la vista posada més a llarg termini, per garantir-los serveis i espais públics de més qualitat. Assolir, com deia aquell antic lema, que tot Mataró sigui Mataró. 

"L’Anella Ciclista genera controvèrsia, amb algunes persones a favor i moltes altres en contra”

Un gruix important de la ciutadania s’hi ha posat en contra.
Segur que ho podíem fer millor. En els primers trams, l’execució fins i tot va ser una sorpresa per a alguns veïns. Però canviar la mobilitat sempre és difícil, sempre genera molèsties. Per això insisteixo que em sap greu i que comparteixo els neguits de la ciutadania. També haig de dir que he vist a persones manifestar-se en contra del projecte i alhora compartint vídeos de Greta Thunberg. En què quedem? Hem de fer alguna cosa o no fem res? No podem esperar a dur a terme aquestes transformacions i a pensar com serà la ciutat que deixarem als nostres infants i joves. 

Realment calia implementar ara l’anella ciclista, era tan prioritària?
La vostra vida en els darrers dos anys ha estat més difícil? Sí, oi? Per a l’Ajuntament també ho ha estat. Molts dels nostres projectes s’han vist dificultats per la pandèmia, hem seguit fent el que havíem de fer mentre incrementàvem els recursos per fer front al dia a dia de la Covid. El tempo d’aquesta i de moltes altres iniciatives s’explica per les circumstàncies difícils que hem viscut. Però no busquem excuses; l’anella ciclista hauria estat un projecte controvertit, encara que s’hagués implementat abans o després.

“No hem explicat prou bé que la finalitat de l’anella ciclista era tenir una ciutat més sostenible, pacificada i verda”

Les crítiques a les situacions d’inseguretat i a projectes com l’anella ciclista han sigut constants, la crispació ha anat a més i sovint es personalitza en vostè. Se sent més discutit que mai com a alcalde?
Jo segueixo fent el que he fet sempre, parlar amb els veïns i veïnes, sóc aquí per ajudar en tot allò que sigui possible. Veig que hi ha moltes persones interessades en caldejar l’ambient, però aquest no és el meu lloc, a mi m’interessen la Marisa, l’Antonio, en Pep o en Pere, saber com puc donar suport a aquestes persones des de la situació que ocupo des de fa sis anys i que pretenc seguir ocupant més enllà del 2023. El que m’interessa és aquest ‘feeling’, la sensació de connectar amb la gent, des del convenciment que puc ser útil i que tenim idees i capacitat per establir una via de futur per a Mataró. Aqueta crispació a la que contribueix certa gent no és la meva manera de fer política ni figura en la meva agenda.

“Hi ha moltes persones interessades en caldejar l’ambient, però aquest no és el meu lloc”

Per tant, es tornarà a presentar a les eleccions municipals de 2023. No ha rebut cap oferta temptadora del PSC per ocupar algun càrrec en el partit?
La meva manera de fer política està molt vinculada a la meva relació amb la meva mare, que ara està força delicada. Vaig tornar a aquesta ciutat per ella, i sincerament l’únic en el que penso és en acabar el que he començat. Aquest és el lloc que m’ha vist néixer i créixer. No tinc cap oferta de ningú ni tampoc la busco. El que sí tenim són molts projectes il·lusionants per endavant. 

Quins són aquests projectes pels que vol ser alcalde per tercer mandat?
Per exemple el Parc Circular, o els plans de regeneració dels barris de la nostra ciutat, la transformació del Centre i del front marítim, el nou model de serveis socials, el nou Espai Mataró i la digitalització de l’administració, que canvia totalment la manera com ens relacionem amb els ciutadans... Aquest és el sentit real de la política. La resta no m’interessa. 

“El Parc Circular pot ser tan important com ho és avui el TecnoCampus”

A molts ciutadans els costa fer-se a una idea de què serà el Parc Circular Mataró-Maresme. Com els explicaria l’impacte que tindrà per la ciutat?
En el futur pot ser tan important com ho és avui el TecnoCampus, que té 3.700 estudiants, més d’un centenar d’empreses i un miler de persones empleades o vinculades directament. Per explicar-ho cal entendre que el nostre sistema de producció actual és lineal, es basa en extreure matèria primera de la naturalesa com a recurs que transformem en fibres, plàstics, teixits i metalls que ens permeten construir productes i objectes. Però aquests recursos a l’inici de la cadena són finits, s’esgoten. La tendència mundial és ara analitzar com recuperem la matèria primera dels productes que llencem, de cara a incorporar-les de nou al cicle productiu. El que pretén l’economia circular, per exemple, és treure profit de la roba que ja no utilitzem per disposar de nou material necessari per aconseguir fibres i fils i tornar a teixir.  Que la camisa que se’ns ha gastat tingui nova vida enlloc d’anar directa a l’abocador. El més singular i rellevant del cas mataroní és que el Parc Circular combinarà la part industrial d’aquest procés amb la vessant ciutadana, els veïns i veïnes hi podran anar a reparar i reutilitzar productes, o a formar-se per contribuir a donar-los una segona vida. El Parc també tractarà els voluminosos que es recullen a la ciutat, per aprofitar-ne els materials o poder-los revendre un cop reparats. 

Li hem fet les fotografies que acompanyen aquesta entrevista al futur parc de la ronda Bellavista, sobre el nou dipòsit d’Aigües de Mataró. Què simbolitza aquest projecte per a vostè?
La doble vessant com a parc i com a dipòsit d’aigües. És un projecte de futur que garanteix un servei tan fonamental com ara obrir l’aixeta i que en surti l’aigua, i i alhora, és un espai d’esbarjo i un pulmó verd per a Cerdanyola i per al conjunt de la ciutat. A Mataró doblegar la corba de la inseguretat és una prioritat, però també ho és iniciar els processos de transformació necessaris per millorar la qualitat de vida de la gent amb més serveis i amb espais públics de qualitat com aquest. 

“El Camí Ral és una peça estratègica en el triangle format pel mar, el Centre i el TecnoCampus”

Les obres del parc i el dipòsit de Bellavista s’han endarrerit molt, i d’altres com les del Camí Ral també han rebut crítiques per allargar-se en el temps. No es podria treballar amb més celeritat?
En el cas de la ronda Bellavista hem d’agrair la paciència dels veïns i veïnes, el projecte ha hagut d’afrontar molts obstacles per arribar a la seva finalització. Pel que fa a la reurbanització del Camí Ral, hi ha un contracte i una planificació que estableix que les obres durin uns vuit mesos. Si els treballs s’endarrereixen per motius injustificats podríem penalitzar l’empresa, però aquí s’estan complint els terminis. Entenc que és una gran molèstia, parlem d’una de les principals entrades a Mataró, però volem configurar un nou camí verd que porti els milers d’estudiants i treballadors del TecnoCampus cap al centre de Mataró. El sector serveis és el que dona més llocs de treballa la ciutat, i hem de fer el necessari perquè això segueixi sent així. Això s’acompanya de projectes com la pacificació de l’N-II, el desenvolupament de la ronda Barceló, la urbanització del sector d’Iveco, l’èxit de la transformació del Port... El Camí Ral és una peça estratègica en el triangle virtuós del futur de la ciutat, format pel mar, el Centre i el TecnoCampus. 

Ara mencionava el Port; la remodelació de les instal·lacions està feta i ha guanyat com a espai ciutadà, però a nivell comercial no sembla arrencar. N’està content?
Sempre es pot millorar, però l’obra que ha de facilitar que l’activitat econòmica funcioni ja s’ha fet, i 90 dels 96 locals trets a concurs s’han omplert. Ara cal mantenir aquesta força per dinamitzar l’espai. El Posidònia Fest va funcionar molt bé a l’estiu, és una línia a seguir de manera continuada, i ara tenim un millor continent per fer aflorar tota aquesta activitat. 

“L’Hospital necessita ser ampliat i ha de recuperar la seva autonomia de gestió”

En els darrers mesos heu mantingut reunions amb entitats bancàries per intentar trobar solució al tancament d’oficines i als locals abandonats i pisos buits que tenen a la ciutat... El diàleg dona fruits o la banca sempre guanya? 
Ja hem tingut dues trobades amb CaixaBank, i hem posat tres demandes sobre la taula: exigir que mantinguin en bon estat de conservació els seus locals buits, que els donin nova activitat i que mantinguin la presència física a la ciutat perquè els veïns puguin accedir als serveis bancaris de manera més còmode i sense grans esforços. Les converses avancen positivament, partint de la base que és un sector privat amb els seus propis interessos i a qui no tenim la capacitat de donar ordres. 

Heu celebrat l’arribada d’un centre hospitalari privat de CreuBlanca a l’antiga seu de Caixa Laietana. Això no es contradiu amb els laments per la manca de finançament i les mancances de l’Hospital de Mataró?
És obvi que l’Hospital necessita ser ampliat, és un projecte imprescindible, tal i com ho és que recuperi la seva autonomia de gestió. Dit això, l’Ajuntament no dicta les normes de relació entre el sector sanitari públic i privat; ens hem limitat a dir que l’aposta de CreuBlanca és una inversió de 40 milions d’euros que referma que la ciutat és atractiva i que exerceix el rol de capital del territori, i que reforça el nostre projecte d’especialitzar-nos en el futur en l’economia de les cures, que avui ja és un dels sectors que dona feina a més gent. 

“Hem parlat amb el Corte Inglés? Molt. Hem avançat? No tant com m’agradaria”

Del solar del Corte Inglés a l’antiga Can Fàbregas, alguna novetat o el tema segueix encallat?
Hem parlat amb El Corte Inglés? Molt. Hem avançat? No tant com m’agradaria. És un dels temes on cal seguir fent força. En el relat de ciutat, aquest solar continua sent del màxim interès per a Mataró. Recordem que dels 50.000m2 edificables previstos la meitat són per a aparcament; i que d’aquest projecte en depèn la urbanització del tram entre la Ronda i la plaça de les Tereses, que dona una continuïtat a l’eix del centre que és es estratègica. Per tant és molt important que es desenvolupi, així que en seguirem parlant molt.

Confia que, més enllà de parlar, s’arribi a quelcom tangible?
Jo soc un home prudent.

Oferireu a Bonpreu una nova ubicació per a l’hipermercat Esclat que volia construir a la seu de Caixa Laietana del Pla d’en Boet?
Sí, perquè és un projecte que pot reforçar la capitalitat de Mataró, i perquè estic convençut que la ciutat és atractiva per als inversors. És un tema que haurem de treballar durant aquest any 2022.

En aquest nou any que tot just comencem, quin projecte li farà més il·lusió protagonitzar?
Ser protagonista no va gaire amb la meva personalitat, però aquest 2022 inaugurarem equipaments com el nou Espai Mataró, la nova biblioteca, el Cafè Nou, la Presó, començarem la urbanització del carrer Sant Josep, finalitzarem les obres del Camí Ral i del parc i dipòsit de la ronda Bellavista. També acabarem de desplegar el contracte de neteja i recollida de residus, i tenim previst impulsar més obres d’asfaltat de carrers, una qüestió que se’ns demana molt... Tenim moltes accions preparades per aquest 2022 perquè, entre tots i totes i admetent que ha estat molt dur, puguem superar la pandèmia i ens recuperem anímica, social i econòmicament.