Cabanelles reobre (de moment cinc diumenges)

El nus gordià de la Llar Cabanelles, un dels espais més emblemàtics de Mataró i  alhora un dels afers urbanístics que més s’arrosseguen en el temps, sembla que comença a desembullar-se. Aquest diumenge, 20 de febrer, 100 persones que ja han exhaurit les entrades disponibles. Seran els primers mataronins que entraran en aquesta immensa finca de 14.500 metres quadrats situada al balcó inferior de Rocafonda, a la ronda d’Alfons X El Savi. En les darreres dues dècades, pràcticament, tan sols alguns enregistraments de sèries i pel·lícules han tingut el privilegi de traspassar la porta, gaudir de l’espai i entrar a la vetusta llar, del 1874, una romanalla arquitectònica de primer ordre, catalogada patrimonialment.

La Llar Cabanelles reobre, sí, però ho fa de manera mínima. Per a l’ocasió i un diumenge al mes. Per oferir visites teatralitzades al conjunt, per possibilitar el retorn a l’espai d’antiga gent que hi fos o la descoberta de qui sempre se l’ha mirat de fora la tanca estant. En homenatge a les persones voluntàries que l’han vetllat tot aquest temps i, també, amb l’esperança que el nus segueixi resolent-se i l’ocasió històrica d’aquestes ‘Matinals a Cabanelles’ que s’hi programaran sigui l’avantsala de la resolució del futur de l’espai. L’afer Cabanelles comença el desgel i hi ha optimisme perquè es desencalli en breu.

Fa més de 22 anys que l’equipament protegit i la finca, en un espai estratègic, romanen tancats

Una patata calenta

És aconsellable tota la precaució amb el futur referent a Cabanelles, una finca amb una llar del 1874 que va acollir durant dècades les Germanetes dels Pobres i que posteriorment va ser un centre sociosanitari públic. L’espai és una herència de l’indiano Antoni Martí Cabanellas “pels pobres de Mataró” i l’evolució de l’equipament i la seva titularitat ha estat una de les patates calentes de la ciutat les darreres dècades. 

Hi ha hagut tres projectes diferents, convenis signats entre la Fundació que la tenia i fins i tot maquetes presentades que han acabat en no res. La propietat, amb el rector de Santa Maria (únic marmessor original, en ser un càrrec sempre ostentat) de peça clau ha mantingut l’espai, rebutjat ofertes de tota mena i finalment el 2019 la va cedir a Càritas Diocesana de Barcelona. La nova propietària, ara, ha autoritzat aquestes ‘Matinals a Cabanelles’ com a primer gest

“Hi ha ganes de trepitjar la Llar Cabanelles, hi ha una demanda de retrobar-se amb aquest espai”, expliquen des de La Nau de Cabanelles. Però, què és ‘La Nau de Cabanelles’ i què té a veure amb la Llar Cabanelles? Aquest diumenge, 20 de febrer, serà el primer de cinc (20 de març, 24 d’abril, 15 de maig i 19 de juny) en què treurà el caparró aquesta ‘Nau’ que és el paraigües que acull a quatre entitats de la ciutat que s’alien per obrir i dinamitzar Cabanelles, sempre amb el permís de l’Ajuntament i de la propietària, Càritas Diocesana.

La Nau són l’AV de Rocafonda, Càritas Interparroquial de Mataró, Cronopis i la companyia EnDramats. Tots quatre actors han concertat la programació d’aquestes jornades especials, amb visites teatralitzades a l’interior de la Llar que són de pagament (a benefici de la companyia que les interpreta) i tastets culturals i socials posteriors, ja oberts, a l’exterior. La fal·lera per veure per dins Cabanelles s’exemplifica en el fet que les 100 entrades de les visites d’aquest primer diumenge ja es van exhaurir fa dies. Realment hi ha ganes de Cabanelles.

Entitats de Rocafonda i Circ

“Cada diumenge de mes hi haurà activitats diverses, amb l’objectiu que siguin inclusives i representatives del barri i la seva vida”, expliquen. Per aquest primer diumenge, hi haurà un festival d’entitats del barri i espectacle de circ amb ‘Circo Carpa Diem’. 

Quan aquest diumenge s’obrin les portes de la Llar Cabanelles i els més ràpids en comprar-ne entrades entrin a les diferents estances de l’edifici de 1874, el que hi veuran els pot deixar astorats. Les habitacions, les sales, la Capella. Tot el conjunt és preciós. Gràcies a Càritas Diocesana, Capgròs ha pogut entrar a Cabanelles i constatar que l’edifici nota el pas del temps i el desús, sí, però també es manté amb bon estat de conservació. Durant tots aquests anys, diferents persones (i un servei de vigilància nocturna i alarmes) han vetllat per evitar la degradació d’un conjunt catalogat. Gràcies a això encara hi ha Llar però també és evident que per posar-se en funcionament de nou, quan sigui, farà falta una rehabilitació important. Força més que un rentat de cara. La inversió no serà menor.

Des de la Nau valoren poder obrir puntualment Cabanelles com una oportunitat que molta gent hi torni o la conegui, que comprovin l’estat de l’edifici i també com a reconeixement i homenatge a la gent que de forma altruista l’ha mantingut.

Quan el 2016 la Fundació Cabanelles (antiga propietària) i l’Ajuntament de Mataró negociaven el futur de la nau, es va calcular al voltant dels 2 milions la inversió necessària. A dia d’avui, entrar a l’antic asil dels pobres és com un viatge en el temps i tan sols els petits furts d’instal·lacions denoten que hi ha hagut algun intrús no desitjat tot aquest temps. Les visites teatralitzades del grup EnDramats, sorgit de l’Aula de Teatre de l’Ajuntament, seran exercicis de relat històric del que va ser la Llar. 

Fa 6 anys, l’Ajuntament de Mataró calculava que destinar-la a usos socials podria costar 2 milions

El projecte fallit de convertir-la en centre de salut mental

Durant la dècada passada es va voler convertir l’illa de la Llar Cabanelles en un gran centre d’atenció psiquiàtrica amb un hospital amb 70 places, una residència assistida, un centre de rehabilitació comunitària, habitatges dotacionals, un aparcament i un gran parc obert a la ciutat. Es va presentar oficialment l’any 2010, amb uns costos previstos de com a mínim 22 milions d’euros. El pressupost, però, no estava garantit i la crisi va fer que el projecte quedés guardat en un calaix. Per les seves dimensions i ubicació, l’illa de la Llar Cabanelles sempre serà una peça urbanísticament llaminera, però les seves condicions -qualificada com a equipament religiós assistencial i amb el llegat testamentari que obliga a destinar-la a una funció social- en limiten molt les possibilitats.

Què s’hi farà a la Llar Cabanelles? La pregunta del milió encara no té resposta, però quasi totes les parts i fonts coincideixen que en podria tenir aviat. Definir què serà en el futur l’edifici i tot el seu contorn és el primer pas, quan podrà ser ja seria tota una altra partida. Cabanelles va canviar de mans el 2019 i des de llavors la clau la té Càritas Diocesana de Barcelona. 

D’aquesta entitat, la més potent del tercer sector, depèn el projecte futur de l’espai. De Càritas, però també d’un Ajuntament de Mataró que és un actor clau i també, fins i tot, de la Comissió Europea. Un dels possibles elements que pugui densecallar el futur d’aquest epsai que porta més de dues dècades tancat és si el projecte que impulsi la propietat compta amb benedicció per aspirar a fons europeus. I en aquest escenari és normal pensar en els Next Generation.

Sobre la Llar Cabanelles encara no hi ha un projecte definit. Això és tot el que hi diu una Càritas Diocesana que manté el mutis en espera de poder arrodonir una proposta en ferm. Fonts de l’entitat que el 2019 va rebre Cabanelles de mans de la Fundació homònima remeten al respecte al llegat testamentari original com a màxima concreció del que s’hi farà. 

“No hi ha res en ferm, només el compromís de donar continuïtat a l’esperit fundacional. No hi ha cap ànim d’amagar res, però la ciutadania mereix un respecte i quan es tanqui un projecte n’informarem”, resolen des de Càritas Diocesana a Capgròs. 

L’Ajuntament vol que sigui un espai verd obert

Càritas Diocesana no diu ni mu però consta la fluïdesa de les negociacions i contactes amb l’Ajuntament de Mataró. Ho confirma la regidora de Benestar Social Laura Seijo: “Cabanelles ha de ser un equipament de ciutat, obert i amb un caire social. Nosaltres treballem amb Càritas Diocesana perquè es desencalli ja. Estem en converses més intenses des de fa un any i col·laborarem”, explica. Quan pot arribar aquest projecte descrit? No se sap ben bé, però és la pròpia Seijo qui remet als fons Next Generations de reconstrucció europea com una possible via de finançament per a la futura Llar Cabanelles, sigui quina siqui. 

Des de l’Ajuntament es tindrà paper en tota l’operació perquè, avança la pròpia regidora “caldrà una intervenció urbanística en la que hi estem molt interessats, no només pel centre assistencial sinó que volem que quedi obert, que sigui un espai verd, un emplaçament de ciutat important”. 

L’efecte de la Covid

Quan Càritas Diocesana va rebre Cabanelles, el projecte que barrinava era el d’un equipament potent, d’envergadura. No estava definit l’eix principal però hi podia anar des d’un àmbit més residencial de gent gran a una branca més de formació juvenil de persones que abandonen els estudis o fins i tot d’assistència infantil escolar i cultural. Una de les persones claus en els primers mesos de propietat de l’entitat del Bisbat de Barcelona va ser el bisbe auxiliar Antoni Vadell, que dissabte passat va morir jove, per càncer. L’altre element que s’ha de tenir en compte és l’efecte de la Covid-19. L’impacte que ha tingut en els serveis que presta Càritas Diocesana és molt important i ha retardat en el temps i en les prioritats el que tothom espera: la solució de futur se suposa que definitiva, de la Llar Cabanelles de Mataró.