'Cal combatre l’obesitat amb més exercici i millor alimentació'

La diabetis i l’obesitat són dues problemàtiques que han crescut en els últims anys i que cal atacar aviat. Així de contundent es mostra el doctor Enric Ballestar, cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de Mataró, que alerta del problema que pot suposar si no es milloren els hàbits alimentaris. “La diabetis Tipus 2 és una de les malalties més freqüents a la població, per això és tant important una Marató com la de TV3, ja que s’enfoca investigació i nous tractaments a un problema sanitari cada vegada més  freqüent”.  El 12% dels adults del nostre país  tenen aquest tipus de diabetis, dada que va de la mà del sobrepès i l’obesitat. “Tots els estudis mostren que hi ha una clara relació entre més obesitat i més diabetis”, explica Ballestar. El doctor avisa que si no es fa res per evitar-ho, al  any 2040 hi haurà 650 milions de casos al món,
 

La diabetis Tipus 2 és una malaltia  més freqüent a partir dels 40 anys , no necessita d’insulina en un primer moment (passada una dècada potser sí) i és molt prevalent en la gent gran ( més de un 18 % a partir dels 70 anys ). Però també està creixent entre els joves. “L’obesitat provoca que veiem aquest tipus de diabetis en nens petits; això es deu a que els índex d’obesitat pugen i no s’està abordant el problema de forma global”. Per Ballestar, hi ha dos factors clau per entendre aquest ascens de sobrepès i obesitat:  “els hàbits alimentaris i la falta d’exercici. Caminar 20-30 minuts al dia no és res de l’altra món i ajuda a controlar aquestes situacions”.
 

Ballestar recorda que “no és bo menjar a qualsevol hora” i que cada cop és més difícil evitar-ho  perquè “tenim menjar a tot arreu  i a totes hores”. A més, recorda que la clau per millorar aquests hàbits està en els pares i en la família en general.  “Els nens fan el que veuen els adults, si aquests mengen molt, ells també ho faran”, explica, afegint que no cal ser extremista: “clar que es pot anar a locals de ‘menjar ràpid’, però un cop cada deu o quinze dies, no de forma habitual”. 
 

Ballestar es mostra convençut que amb educació es pot reconduir la situació en cinc-sis anys. “Cal seguir les indicacions dels pediatres, són cabdals en els primers 14 anys dels nens i nenes i també ajudar i reforçar el paper de les escoles”. Des dels centres educatius es fa una tasca de conscienciació important però després els pares també han de col•laborar a casa. No pot haver “un doble missatge on a casa es menja qualsevol cosa mirant la televisió mentre s’intenta explicar a l’escola  les pautes alimentaries més saludables  a seguir”.