Els Capgrossos es tornen a sentir grans i fan un doblet de 9 per Les Santes

En aquesta vida hi ha el que ets i després el com et sents. No sempre s’adiu una cosa amb l’altra i la ciència de la psicologia és plena de parrafades sobre la disfunció. Els Capgrossos són una gran colla castellera però no sempre exerceixen com a tal. I per tant no sempre se’n senten. La pandèmia va accelerar un procés de desubicació de la colla respecte l’atles casteller i la colla castellera del Maresme va arribar a dubtar de si mateixa. Avui, dissabte 22, a la Plaça de Santa Anna el que s’ha vist és el que no s’ha deixat de ser. Els Capgrossos s’han mirat al mirall i s’han reconegut com a grans. És el millor pòsit de la diada castellera de Les Santes.

Hi ha qui es mirarà l’espectacular intent desmuntat de torre de 9 amb folre i manilles i edificarà el titular i el cos de la notícia sobre la temptativa. Perquè sí, els Capgrossos han buscat la gamma extra i no l’han trobada. Però aquella seqüència sostinguda, del peu desmuntat a l’intent arriat avall per la canalla (sempre sàvia, sempre intocable, sempre incriticable a menys que no se sàpiga de què va això dels castells) i de la digestió d’una setmana de somni als assajos que ha permès tornar a mirar-se la gamma extra de fit a fit és pur combustible. Energia pels pistons de la colla. Tornar a veure’s capaç de quasi tot. Portentosos, els Capgrossos, avui no han rubricat el més gran dels seus reptes però s’han posat el pitet: tenen fam i volen seure a la taula presidencial dels castells.

Gran doblet de 9

La diada castellera de Les Santes, a qui la tarda li plau espectacularment i de ben segur que mantindrà horari més enllà de conveniències electorals, ha començat amb dues rondes de vist i no vist que han mostrat la versió més rotunda dels Capgrossos i el primer doblet de castells de 9 en 5 anys. Poca conya.

El 3 de 9 amb folre d’entrada ha estat una demostració de força. El primer castell de Les Santes sempre és nerviós però els de la camisa blava avui serraven les dents amb la fam de les grans ocasions. Amunt i avall, descarregat, poderós. Molt bon 3 de 9 i benzina per després el 4 de 9, inèdit de blau des de novembre del 2018, del que se sabia que tindria un itinerari més tortuós. Però s’ha atacat, a la valenta. S’ha carregat per convicció i s’ha descarregat per l’escut. El castell de la Mariona, a Mataró, per Les Santes. Completar-lo és més que un deure moral pels Capgrossos. És fonament de com glateix la colla. I cal anar-se’n a la cinquena rodna de la diada del 2018 per recordar-lo a Santa Anna. 4 suat, esllanegat, bregat. Però senyor 4 de 9. El gran objectiu, a la saca.

La torre baixa un pis i el pilar de 6 retorna

La torre de 9, ja s’ha dit, no ha pogut ser. S’ha erigit al segon peu amb una determinació espectacular però entre el brandar, els nervis i els crits de la plaça la canalla ha decidit que no. Els de Mataró han renunciat llavors al 5 de 8 i a la Tripleta Màgica però han fet la torre amb un pis menys. La de 8 folrada, amb la mateixa canalla, ha mostrat que el trumfo hi era i que la mà serà guanyadora. El segon tram és ple d’ocasions ressenyades.

La sorpresa, en clau blava, ha arribat en la ronda de pilars amb un pilar de 6 extenuant però feliçment descarregat. Aquí també els Capgrossos hi han cregut, anat i han vençut. Una cirereta de premi per una diada encomiable. Insistim: dissabte de molta glòria, el de Les Santes pels Capgrossos.

Minyons i Verds topen amb la torre de 9

La diada de Les Santes ha comptat amb un duel de luxe de les dues colles habituals, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa. Totes dues colles han calcat les tres rondes de castells amb els dos bàsics de 9 i la negativa punyetera de la torre de 9, que no s’ha pogut veure. Els ha caigut després de carregar, quedant la cosa incompleta i això que els vallesans ja l’havien feta i els Verds la tenien entre cella i cella. Els del Penedès han marcat distància a l’hora dels pilars amb el de 7 amb folre.

Unes Santes sense gamma extra descarregat però amb tres colles buidant-se en una plaça de Santa Anna més plena que mai. I tot això amb els Capgrossos tornant a sentint-se grans. És bona i s’haurà de fer millor, encara amb els dies, aquesta actuació en dissabte.