Capgròs
Els carrils de la discòrdia
La implementació de l’Anella Ciclista a Mataró genera moltes crítiques a la ciutat, però el govern municipal defensa amb dents i ungles com a projecte que "salva vides"
L'Anella Ciclista, el gran tema de debat a Mataró
En les darreres setmanes no hi ha tertúlia a Mataró on no s’hi toqui el tema. Les xarxes socials bullen i els partits de l’oposició hi fiquen cullerada cada cop que poden. Parlem dels nous carrils bici, que han generat discòrdia a la ciutat. El projecte de l'Anella Ciclista, una revolució en la mobilitat urbana de la capital del Maresme, comporta la creació de 12 nous trams segregats per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) com ara els patinets; la majoria, en avingudes de la “xarxa bàsica”, que concentren molt de trànsit rodat. El projecte comporta la reducció de carrils per a vehicles a motor, l’eliminació de places d’aparcament en superfície (segons l’Ajuntament totes es traslladen a altres punts) i canvis importants en la circulació de diferents punts clau. I això ha generat un gran terrabastall a la ciutat. El govern municipal defensa amb dents i ungles que el projecte és imprescindible i, sense deixar gaire marge per l’autocrítica, anuncia que no premerà pas el fre en la seva aplicació.
Quan s’acabaran les obres?
S’ha desenvolupat el 50% de la primera fase de l’Anella Ciclista, que té un cost de 756.000 euros i estan finançats en bona part per ajuts europeus. Els carrils de la ronda Alfons X El Savi, Camí de la Geganta, ronda Prim, ronda O’Donnell i Camí de la Geganta estan en diferents fases d’execució, i queden pendents trams del polígon del Pla d’en Boet, com ara la Via Sèrgia; i el Camí Ral. Aquesta primera fase ha de finalitzar el març de 2022. De cara al futur (sense calendaritzar, i depenent en bona part de la disponibilitat de més fons europeus) es farà arribar la xarxa de carrils a barris com Cerdanyola (Puig i Cadafalch, Gatassa), Cirera, Molins i Rocafonda. Per què no s’ha fet encara? La prioritat, segons el govern, era desenvolupar l’Anella per permetre arribar als punts clau (Centre, Estació de Rodalies, TecnoCampus, Polígons...) i posteriorment connectar-la amb la resta de la ciutat, que també presenta una orografia més complicada.
Dificultats en l’aplicació
El govern municipal implementa els carrils bici sense tallar la circulació als carrers afectats, ja que es tracta de vials molt utilitzats, també pel transport públic. Això, tal i com reconeixen els tècnics municipals, comporta endarreriments en les obres i altres tipus d’afectacions, que tanmateix prefereixen a l’opció més radical de tallar completament i executar les obres més ràpidament. En aquest procés s’han de coordinar dos departaments, el d’obra civil i el de pintura; el primer col·loca els carrils bici i el segon despinta línies antigues i ajusta detalls (sovint en horari nocturn). Quelcom és millorable en alguns casos. “Hi ha tasques de pintura que resten pendents, i deixa la sensació que no s’ha acabat l’obra”, admeten des de l’Ajuntament. Per aquest motiu en alguns punts la circulació resulta temporalment caòtica per la superposició de senyals horitzontals noves i les antigues pendents d’eliminar.
Hi ha senyals horitzontals antigues sense esborrar que generen confusió
Els tipus de carrils implementats
La majoria de carrils bici que s’estan implementant són en dos sentits i segregats. Per exemple, el del carrer Biada, on els cotxes només poden circular en direcció centre però bicis i patinets tenen un carril reservat a cada direcció. Es considera el model més segur, en contra del carril únic bidireccional, que municipis com Barcelona estan eliminant ja que és perillós a les cruïlles amb molt de trànsit (els conductors que fan el gir solen mirar només en la direcció d’on venen els cotxes i s’acaben produint accidents). Aquest tipus bidireccional sí que s’ha aplicat a Prat de la Riba, un carrer amb menys trànsit i sense cruïlles tan complicades. El tercer “tipus” s’aplicarà als vials amb poc espai, com ara Camí Ral, on només hi haurà un carril segregat per a la circulació en sentit contrari als vehicles a motor (és a dir, direcció Laia l’Arquera), mentre que en direcció Centre bicis i cotxe compartiran calçada. Hi ha altres fórmules mixtes, com ara el tram de carril bici que circula per la vorera al Camí de la Geganta.
S’opta per carrils en dos sentits segregats, si cal en sentit contrari al dels cotxes
Decisions polèmiques i dubtoses
L’Anella Ciclista elimina espais als vehicles a motor per donar-lo als vianants i a la mobilitat sostenible. Això implica el pas de dos a un sol carril de circulació a moltes de les principals avingudes de la ciutat, restriccions com per exemple impedir el gir fins ara permès a determinats carrers, o trams molt estrets que comporten problemes quan es creuen els autobusos urbans. En altres casos l’obra no ha comportat la millora del paviment malmès, cosa que repercuteix en la seguretat dels carrils bici. Els conductors arrufen el nas amb les noves rotondes, com la de l’encreuament de ronda Prim amb Biada, tot i que l’Ajuntament afirma que millora el trànsit ja que permet més fluïdesa semafòrica. També genera dubtes la interrupció brusca d’alguns d’aquests carrils, o el fet que comparteixin espai amb parades dels busos. Per tot plegat el principal partit de l’oposició, ERC, ha demanat que es revisin les obres i senyalitzacions realitzades i que, si cal, s’aturi el procés fins a haver repensat noves solucions.
L’oposició ha reclamat que es revisin totes les obres i si cal s’aturi el projecte
Calen bicis als polígons?
Un dels punts on més afectació està tenint l’anella ciclista es al polígon del Pla d’en Boet, pel conjunt de canvis en la mobilitat de tot el sector. En un futur proper tots els carrers de la zona seran d’una sola direcció, fet que permetrà guanyar aparcaments i que, sumat a les noves rotondes que s’hi han fet, ha de millorar la seguretat a les cruïlles, força perilloses tant amb l’activitat industrial diària com durant l’oci nocturn el cap de setmana.
Tots els carrers del polígon del Pla d’en Boet seran de direcció única
A banda, es volen garantir alternatives de mobilitat sostenible per accedir als polígons de la ciutat, on fins ara el cotxe predomina al màxim. Tot plegat, però, topa amb la presència de grans camions i vehicles de transport que, segons denuncien empreses de la zona, veuen dificultades la seva mobilitat i maniobrabilitat amb totes aquestes mesures.
El problema dels embussos
L’aplicació de l’anella ciclista a la plaça d’Espanya va suposar un daltabaix en la circulació en aquest punt, amb cues molt llargues a les hores punta. Però la situació hi ha millorat força, i els problemes es traslladen ara a la ronda O’Donnell i al carrer Biada. El regidor de Mobilitat, Juan Carlos Jerez defensa que els col·lapses puntuals són “inevitables” per l’afectació immediata que suposen les obres, però assegura que al cap d’uns dies els conductors “s’acostumen i prenen nous hàbits”. L’Ajuntament també posa com a exemple les rondes Cervantes i de la República, que es van reurbanitzar fa mesos amb criteris similars i avui no presenten grans embussos. Sigui com sigui, els conductors posen el crit al cel per les cues generades per tots aquests canvis, en especial en aquelles vies que congreguen molts dels vehicles dels mataronins que treballen fora de la ciutat i que cada matí i tarda en surten i n’entren.
Les congestions als punts afectats es resol amb el pas dels dies, segons l’Ajuntament
Poca autocrítica
El govern municipal assegura que seguirà endavant amb l’Anella Ciclista, malgrat les veus que reclamen aturar-la i repensar-la, però que està disposat a escoltar tothom i a aplicar les modificacions i matisos que calguin per millorar punts concrets. Tot i l’allau de crítiques, l’executiu no creu que hi hagi errors greus en la planificació i execució del projecte. Insisteixen que aquest s’ha explicat en tots els fòrums de participació ciutadana possibles i també amb reunions concretes amb veïns i comerciants dels sectors afectats (també s’atenen queixes i suggeriments a mobilitat@ajmataro.cat i al 67135204 laborables de 9 a 14h). “El problema no són les crítiques a punts concrets; darrere de tot plegat hi ha una esmena a la totalitat, molta gent vol que tot quedi com estava, però cadascú vetlla pels seus interessos, sovint contraposats als de l’altre”, resol Jerez. Davant del fet que la majoria de carrils encara estiguin buits gran part del dia, quelcom que fa que molts mataronins es preguntin si realment tot aquest muntatge valia la pena, el regidor insisteix que “cal crear l’oferta i les oportunitats perquè hi hagi demanda”.
Els carrils encara buits, però cal “crear oferta perquè hi hagi demanda”, diu l’Ajuntament
El desgavell del carrer Biada
En els darrers dies el carrer Biada ha generat polèmica també pels dubtes a l’entorn de l’aparcament. Estacionar el vehicle en el tram entre Francesc Macià i ronda de la República ara està prohibit, però la costum fa que els conductors continuïn fent-ho, saltant-se les senyals que ho adverteixen i els pivots que segreguen el carril bici (fins al punt de tirar-los al terra). L’Ajuntament de moment no multa els cotxes que ho fan, però sí que posarà més entrebancs (com ara més balises) per a impedir-los-ho. Els veïns hauran de buscar un altre lloc on aparcar, quelcom que segur que generarà protestes, però l’Ajuntament assegura que cal “dignificar” aquest carrer i garantir espai segur per als vianants.
Hi està prohibit aparcar però els cotxes segueixen fent-ho, saltant-se les noves pilones
L’anella ciclista “salva vides”
Els fons europeus que financen part de l’Anella Ciclista no són exclusivament per crear carrils bici; la seva finalitat és que ciutats com Mataró generin alternatives de mobilitat sostenibles per contribuir a la reducció de les emissions de diòxid de carboni, generades principalment pel transport motoritzat. A Mataró, segons un estudi recent, moren cada any 32 persones a causa de l’excés d’aquest tipus de contaminació. “Sona a eslògan, però és la veritat: l’Anella Ciclista salva vides, així que és la nostra obligació tirar-la endavant”. A banda, l’Ajuntament recorda que la prioritat del projecte és garantir la seguretat del vianant, i que això passa per treure les bicis i patinets de les voreres dotant-los de carrils aptes.
Els fons europeus són per reduir emissions amb alternatives de mobilitat sostenible
