Cassen defensa la bona salut del moviment antiglobalització

Bernard Cassen va negar divendres que el moviment altermundista estigui en retrocés i, al contrari, va considerar que hi ha en marxa “processos de transformació socials molt profunds” basats en les propostes del moviment. El periodista i director general del diari Le Monde Diplomatique va posar com a exemples les polítiques que s'estan duent a terme a Venezuela, Bolívia i Equador, protagonitzades per Hugo Chávez, Evo Morales i Rafael Correa. Cassen també va ser molt crític amb la Unió Europea, a qui va considerar una de les causes del triomf de les polítiques liberals al continent, i fins i tot va justificar el “no” de França al Tractat Constitucional europeu, un punt en què va reconèixer desavinences amb qui seia a la seva esquerra a la taula presidencial, l'alcalde Joan Antoni Baron.

Amb el títol “Els moviments socials, l'impuls a les organitzacions internacionals”, Cassen va fer una anàlisi d'on es troba a hores d'ara el moviment altermundista, del qual ell és un dels principals teòrics. Cassen va considerar que des de l'inici simbòlic de l'antiglobalització (quan Ignacio Ramonet escriu l'article “Un altre món és possible” el maig de 1998 a Le Monde Diplomatique) fins ara “el balanç és positiu, però encara queda molt per fer”.

El director general de Le Monde Diplomatique va definir l'altermundisme com un “conjunt d'organitzacions sense cap estructura” que “qüestionen l'ordre existent, és a dir, el capitalisme neoliberal”. En aquest moviment hi ha organitzacions molt diverses, una cosa que Cassen va exemplificar amb la metàfora d'un “tren o metro en forma de biblioteca en moviment amb propostes, alguns dels passatges s'hi estan tot el trajecte, d'altres pugen en un punt i baixen després però tots hauran fet alguna part del recorregut junts”.

Pel periodista francès, el gran èxit de l'altermundisme és “haver permès les trobades entre molta gent tant a nivell local com internacional”, unes trobades que tenen com a principals exemples els Fòrums Socials Mundials (FSM) i les manifestacions en contra d'institucions com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el G-8 o l'Organització Mundial del Comerç.

Cassen va recordar els diversos Fòrums Socials Mundials que s'han celebrat des que Porto Alegre va acollir el primer l'any 2001. Els grups que es reuneixen en el FSM tenen com a denominador comú el “sentiment que vivim en un món molt injust, no acceptable”. Cassen, però, va destacar l'evolució del moviment en els darrers anys, en què ha anat més enllà d'aquesta constatació: “fa sis anys, el moviment antiglobalització era un moviment contra alguna cosa, ara hem passat del no al sí. No només fem crítiques al sistema sinó que fem propostes per canviar el sistema”.

Per Cassen, que va ser un dels fundadors de l'organització Attac (favorable a la taxació de les transaccions internacionals i una de les associacions líders de l'antiglobalització), “l'hegemonia neoliberal es basa en la conquesta de les ments”, ja que es tracta d'una ideologia “que s'ha injectat als nostres caps els últims trenta anys a través de l'economia, els mitjans de comunicació, ...” i, per aquest motiu, va defensar que “la lluita contra el sistema econòmic actual és una absoluta prioritat”.

Explicar què, com i per què
Es tractava de la desena edició de la Nit de la Solidaritat, una efemèride que es va aprofitar per obsequiar els assistents amb un DVD sobre la tasca de cooperació que es realitza des de Mataró i per guarnir el vestíbul del Teatre Monumental amb una petita mostra recordant les edicions anteriors de la festa. La regidora de Cooperació, Dona i Participació, Maria Rosa Cuscó, va definir la Nit de la Solidaritat com una oportunitat de “poder visualitzar al feina feta des de l'Ajuntament i per tal de poder explicar què s'ha fet, com s'ha fet i per què”. Cuscó va dir que l'objectiu del govern municipal és mantenir la destinació de l'1% del pressupost de la ciutat a projectes de cooperació.

L'acte es va cloure amb un petit concert del conjunt mataroní Gospel Sons, que va interpretar quatre cançons i va intentar fer ballar el públic.