Capgròs
Ningú d’una altra zona de Mataró s’hauria d’ofendre de l’afirmació que Cerdanyola és el barri amb més personalitat de tota la ciutat. Ja no per la dimensió territorial o demogràfica (1 de cada 4 mataronins viu a Cerdanyola), sinó també per raons històriques, de naturalesa obrera dels seus habitants, de lluites i reivindicacions des dels seus inicis. Cerdanyola és en sí un cas d’estudi de molts dels fenòmens que a Catalunya s’identifiquen rere l’etiqueta de barris populars.
Cerdanyola té la seva pròpia lògica i els seus condicionants clars. El barri més densament poblat de la ciutat és també el que ha concentrat històricament més població necessitada. Les onades migratòries l’han conformat i de la combinació d’orígens i la naturalesa mestissa en va sorgir una identitat forta d’identificació precisament amb aquesta idea de barri humil. I resistent. I lluitador. Aquest 2022 fa 20 anys potser de la seva gran batalla guanyada: la de les zones blaves que l’Ajuntament va enretirar per les protestes d’uns veïns que no volien les màquines que cobren per aparcar en superfície.
Cerdanyola té aquesta fama guanyada de combativa i de ser l’element clau de totes les equacions mataronines: el Mataró real es percep a Cerdanyola. Les eleccions i les percepcions es guanyen a Cerdanyola. Un barri en dificultats però que segueix alçant la veu quan ho creu necessari. Segur que no ho deixarà de fer, per més que els uns, els altres i els de més enllà hagin potinejat bona part de les estructures populars que el van fer com és.
Un alcalde propi
Un dels fets històrics més curiós de Cerdanyola és que va arribar a tenir com una gran d’autonomia dins de Mataró. L’any 1952, l’alcalde de Mataró Emili Albó va nomenar Daniel Mataró alcalde de Cerdanyola. Era un dels habitants més il·lustres i antics del barri i les seves funcions eren de control i d’enllaç Una de les seves reclamacions al consistori municipal va ser la demanda d’enllumenat públic pel barri.
Els reptes
Tot el contorn
Una de les grans notícies d’aquest any a nivell de Cerdanyola i de tot Mataró ha estat el nou parc de la Ronda Bellavista, alçat després de la faraònica obra d’un necessari dipòsit d’aigua. La zona l’ha revifat, s’ha creat un nou mirador i ha dignificat el contron verd de tot el barri, de Mataró a la zona de ponent. La part exterior de Cerdanyola, amb la zona dels Garrofers, semblava una mena de pati del darrere sense solta ni volta i ara es percep com un espai a recuperar i fer ús, com a pulmó verd per un barri dens com aquest. El següent àmbit a arranjar i millorar, tot el del Turó de Cerdanyola.
Carrer Rosselló
No hi ha imatge o comparació que faci més mal al cor per a tots els mataronins del que havia estat al que és que el carrer del Rosselló, a Cerdanyola. L’antic carrer principal, ple de bullici i negocis, amb elements propis com la pròpia oficina de la Seguretat Social respirava fa pocs lustres de la vida compartida. Era el que la Riera és al Centre o Francesc Macià al Pla d’en Boet. La realitat ara és ben diferent. Comerços tancats, degradació de l’espai públic, gent al carrer, molèsties, intimidacions. El que era un vial per estar cofoi i orgullós ara és un focus reiterat d’incidències i successos que donen mala anomenada a tot el barri. Recuperar el carrer del Rosselló seria un gran repte.
El Sorrall
Més enllà de la zona esportiva homònima, amb la molta vida que té i del ramal d’accés que es va fer recentment per tenir una entrada viària pròpia al barri, la carpeta del Sorrall i el seu desenvolupament espera novetats des de fa molt temps. Quasi que amb el dubte que tothom ha tingut alguna vegada en una sala d’espera, de si mai li arribarà el torn. El que hauria de ser un sector de dinamització comercial i llocs de feina pel barri és, sobre plànol, una futura zona de superfícies comercials mitjanes, fins i tot s’ha parlat d’un hotel i una organització quasi de rambla, a banda i banda. De moment, res.
Comentaris (3)