Classes en català, converses en castellà

Sant tornem-hi amb el català a l’escola. A potinejar la immersió i a convertir un element i un dret bàsic com l’ensenyament obligatori en una arma llancívola. Els darrers dies, el model lingüístic de l’ensenyament a casa nostra torna a estar al centre del debat públic, mediàtic i polític. La raó, la decisió del Tribunal Suprem (TS) que obliga a un 25% de presència castellà a les aules. Les reaccions no s’han fet esperar, des del Govern de la Generalitat anunciant que no s’aplicarà a les pressions a nivell estatal perquè sí que sigui. Els diferents partits hi suquen pa, tenen altaveus i missatge, però estan allunyats del que passa realment, de la foto exacta de l’escolarització. I pendents de com acabi la situació, vivint-ho en primera persona i massa vegades sense tenir veu pròpia en l’assumpte hi ha les escoles i instituts, els docents i els alumnes, la comunitat educativa. Els que viuen a les aules i els patis.

Als instituts, cada cop més la llengua amb la que els alumnes s’adrecen als docents és el castellà

Quin és l’ús del català actual als centres escolars mataronins? Se’n parla a classe? I al pati? És llengua vehicular de les assignatures no lingüístiques, tal i com suposa el model d’immersió que ara amenaça la doctrina del Suprem? Respondre a aquestes preguntes passa per entrar als centres, obrir la porta de les aules i parar l’orella. Només entrar al Laia l’Arquera de Mataró hi és evident el que estudis recents d’ús de la llengua han il·lustrat amb dades preocupants: l’ús del català va enrere, especialment entre iguals, entre companys de classe.

Percebut com a imposició, recula

“El català ha empitjorat a les aules i se’n sent molt menys als passadissos. Ha minvat el seu ús, no el seu nivell acadèmic. Veiem com les competències en català i castellà són pràcticament iguals. Nosaltres fem les classes en català ii en canvi la gran majoria dels alumnes se’ns dirigeixen sistemàticament en castellà. Som una direcció i un claustre que tenim les idees clares però veiem que com més es percep el català com una imposició menys el voldran parlar”, explica la directora Sandra Martin. Al Laia l’Arquera els professors fan les classes en català però fins i tot a les de llengua i literatura catalanes veuen com els alumnes utilitzen el castellà: “el gran problema és que directament no li veuen la necessitat a parlar-lo, i així costa molt”, diu la directora. 

 L’Elionor Rosell és la cap d’estudis del Laia l’Arquera. I també és professora de català. “A les classes de català he de recordar massa sovint que se m’adrecin en aquesta llengua. No estem parlant del pati, estem parlant de la classe, de la classe de català! No pot ser que parlar català sigui com un sobreesforç, cal que es vegi la llengua com una cosa amable i agradable. I sobretot útil. I no és així. Aquest és el mal”, explica. 

Del Laia l’Arquera passem al Thos i Codina. La seva directora és la Maria Cano que té les mateixes percepcions respecte l’ús de les llengües a l’institut. “Cada cop els alumnes s’adrecen més en castellà, els costa el català perquè no l’empren naturalment al seu entorn. És una pena però hem de seguir. El català és l’eix vertebrador de l’institut. És el que ens garanteix la cohesió social i dotar la societat d’una igualtat d’oportunitats com a escola pública. Aquesta és la nostra lluita”, proclama.

La manca de referents en les xarxes o l’audiovisual que l’utilitzin relega la percepció social del català per part dels alumnes i les famílies

/Són la Sandra, l’Elionor i la Maria com podrien ser qualsevol altre professor, de l’equip directiu o de fora, dels seus instituts o d’un altre. I expliquen com mentre se senyala l’escola, el català empalideix per una altra banda. “El gran problema del català és que sigui només una llengua de l’escola, si els alumnes només en fan un ús acadèmic, és una llengua morta”, explica la cap d’estudis del Laia l’Arquera. Les directores veuen com per més que als instituts públics que comanden apostin pel model d’immersió, pel català vehicular a les aules, poc hi poden fer a nivell social si un cop els alumnes surten de classe deixen de fer-lo servir. “El problema no és dins de les classes ni hi ha cap conflicte a l’educació. El problema és que estem sols i nedant contracorrent: tot és en castellà, del metge a l’Ajuntament, el forn o el súper, per no parlar de les xarxes socials, els influencers i youtubers, de televisió perquè ja no en miren però els tik toks, l’Instagram… veuen que poden viure sense el català i per tant el perceben com quelcom no necessari”, explica, clarivident, Sandra Martín. 

“Si els alumnes pensen que poden viure perfectament sense català, malament rai”, diuen les professores

Una llengua que no té un ús social és com una rentadora que no funciona. Quan els alumnes d’avui, de primària, secundària o batxillerat canvien d’idioma entre iguals perquè conceben com a més útil l’un que l’altre, la víctima propiciatòria és clara. La Maria Cano, que a més de directora és professora d’anglès hi afegeix un matís més: “tot l’aprenentatge idiomàtic ha de millorar perquè millori el nivell de les tres llengües que es cursen!”.

Tot i el retrocés en l’ús social, els estudiants diuen valorar l’aprenentatge del català com un element a preservar del sistema

Sobre ells es diu, es pontifica, es regula, es discuteix. Però i els alumnes, què hi diuen els alumnes sobre el tema lingüístic als instituts? De la mateixa manera que els seus professors, amb els que parlem admeten que la llengua predominant és el castellà. Això no treu que molts d’ells tinguin consciència de la situació. Les darreres notícies, per exemple, han motivat acció estudiantil contestatària. 

Alumnes castellanoparlants del Laia l’Arquera es van manifestar contra la quota del 25% del Suprem

Divendres passat i durant dues hores, alumnes del Laia l’Arquera van fer una aturada de les classes contra la decisió del Suprem sobre el català a les aules. Dues hores de protesta, música i asseguda. En Jaume Ribot és alumne de quart d’ESO i explica que “és molt important i sa que hi hagi reivindicacions del català precisament en entorns on la gran majoria d’alumnes són castellanoparlants. Precisament per això, que es pugui parlar i aprendre la llengua és un enriquiment de tothom, molts dels que es van concentrar no tenen el català com a llengua materna i van parar les classes per demanar de seguir aprenent l’idioma propi de la comunitat”.