Com s’ha de tractar la realitat dels refugiats a classe?

"Casa nostra és casa vostra? Tens present que encara hi ha persones refugiades? Les hem deixat oblidades? Saps que al Maresme hi viuen persones refugiades? Coneixem la seva realitat? Has pensat mai que tu podries ser una persona refugiada?"

Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen per treballar didàcticament a les classes de batxillerat, cicles formatius i escoles d’adults en la proposta didàctica associada al llibre ‘Veus sense refugi’. El proper dijous, dia 27, al Cafè de Mar de Mataró a les 18h i dins els actes del Maig Intercultural el personal docent de la comarca està convidat a participar d’una jornada en la que l’objectiu és donar eines educatives i didàctiques per tractar la realitat de les persones refugiades, de les persones migrades per causa de força major, en un entorn com el d’aquest país.

Es treballa a partir del llibre ‘Veus sense refugi’ d’Anna Cabot i Badia Bouia i la jornada es pretén participada i col·laborativa amb els docents que ja han treballat aquest aspecte. La jornada l’organitza el Moviment Educatiu del Maresme. 

Veus sense refugi, el llibre de partida

El de ‘Veus sense refugi’ és el llibre que Anna Cabot, pediatra, i Badia Bouia, mediadora intercultural han cosignat. Fa dècades que treballen en el camp de la immigració, en coneixen el rerefons i els tràngols de molt a prop. La seva implicació en aquest àmbit les empeny a viatjar a Grècia quan les persones que fugen de la guerra de Síria queden encallades i s’amunteguen a les portes d’Europa. Allà comproven que l’únic que els poden oferir és un full en blanc, dues confidents a qui explicar el que vulguin, el que necessitin, sense preguntes ni directrius de cap mena. Aquest llibre recull les històries que aquestes persones han explicat. Històries sobre la guerra i sobre tot allò que els ha fet deixar enrere, cisellant les seves vides. Relats corprenedors, des de la via morta que suposa un camp de refugiats. La narració es deixa esquitxar amb naturalitat per les reflexions de dues dones, l’Anna i la Badia, que accepten les contradiccions i la impotència que suposa passar un temps entre refugiats de guerra sabent que qualsevol ajuda serà insuficient.