Comença el ball de noms a 15 mesos de les eleccions

15 mesos pot semblar molt de temps però, políticament, és un curs i escaig: molt poc. Entrem a febrer del 2022 i falten exactament aquests 15 mesos per les eleccions municipals del 2023, el proper cop que els mataronins aniran a votar per escollir a 27 regidors i, d’entre ells, l’alcalde de la capital del Maresme. A Mataró això de comptar ascendentment fins a 15 ho portem prou interioritzat com perquè els dos partits més votats fa tres anys ja hagin escollit amb quin alcaldable volen intentar guanyar. David Bote tornarà a liderar el PSC i Joaquim Camprubí s’estrenarà al capdavant d’ERC. Les certeses i confirmacions acaben, de moment, aquí. Però les properes setmanes i mesos, fins a l’estiu, acabaran de conformar la graella de sortida. Ara comença el ball pre-electoral. I s’hi nota i s’hi notarà més, cada cop, en el dia a dia.

Les eleccions municipals se celebraran el 28 de maig del 2023

Entre confirmacions, intencions i travesses el panorama de cara a les properes municipals sembla més o menys clar, amb camins traçats ja a mesos vista. Ho saben al PSC (el partit que només ha perdut un cop aquests comicis) que ja fa mesos que tenen la maquinària a punt, han recuperat fins i tot a antics actius com Ramon Bassas a la sala de màquines i treballen amb la intenció d’una segona reelecció de David Bote, d’un tercer mandat per l’alcalde de Mataró des del 2015. El propi interessat confirmava a Capgròs, en l’entrevista de final del 2021, la seva intenció de repetir “per acabar tot el que hem començat”. Bote serà al capdavant dels socialistes i és el màxim favorit de la cursa, a més de ser -de llarg- el candidat més conegut. Només la sobreexposició de la seva figura (que és un gran actiu però alhora el pot associar a polèmiques o crispacions) pot jugar-li en contra.

ERC, ràpida

Fidel a la seva pròpia tradició, però, és Esquerra Republicana de Catalunya la primera que instaura l’alcaldable de forma oficial, pública i cerimoniosa. Joaquim Camprubí i Cabané, de 58 anys, serà el proper alcaldable d’ERC. “Em fa molta il·lusió liderar un projecte col·lectiu que sigui continuista de la feina que hem estat fent i que alhora presenti alguns aspectes renovadors”, assegura a Capgròs. L’objectiu que es marca ERC per les municipals del maig del 2023 és ambiciós: desbancar David Bote de l’alcaldia de la capital del Maresme. Joaquim Camprubí és regidor del grup d’ERC a l’Ajuntament de Mataró i secretari de finances del partit a la ciutat els darrers 9 anys. En una carta a la militància prèvia a l’assemblea que el nomena, assegura que “Mataró necessita un nou impuls, desacomplexat, ambiciós i integrador” i subratlla que “ha arribat el moment de liderar la ciutat i posar-la al servei de la ciutadania i el país”. 

ERC és la primera d’oficialitzar candidat: Camprubí substitueix a Teixidó

L’històric Francesc Teixidó deixa pas a Joaquim Camprubí, regidor per segon mandat al consistori i encarregat de la missió d’intentar un ‘sorpasso’ que els republicans creuen possible. L’expedició és d’altura però Camprubí és pilot i instructor de vol d’helicòpter. És d’esperar que intenti guanyar projecció i coneixença pública, a partir d’ara, de bracet de Teixidó. El seu és un compte a 15 per guanyar visibilitat i generar sensació de possible alternança.

La resta, encara no…

En la resta de formacions, el calendari no està tan avançat. Els processos d’elecció interna requereix en molts casos d’eleccions primàries amb tot el que suposen. A priori, les fotografies dels caps de llista podrien ser reciclades del darrer cop. Tant Alfons Canela al capdavant de Junts com els dos regidors d’En Comú Podem Mataró Sergi Morales i Sarai Martínez compten per a repetir i Cristina Sancho, portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament, espera instruccions de la central barcelonina del partit per intentar la missió difícil de mantenir-se al Saló de Sessions.

El ball electoral també tindrà pes per a partits que van quedar fora de l’actual consistori i que hi poden retornar. És el cas del PP o de Vox. En el cas dels populars viuen ara pendents de la pugna entre dos candidats per fer-se amb la presidència del partit a Mataró. Des dels temps de la guerra interna entre José Manuel López i Paulí Mojedano (política mataronina en VHS) que no hi havia dos pretendents a la presidència del partit. Marco Antonio Fernández i Cristian Escribano buscaran el suport de la militància a la propera assemblea local el 7 de febrer. En les darreres eleccions municipals de Mataró, el 2019, encara amb José Manuel López de número 1 els dos candidats van ser segon (Fernández) i tercer (Escribano) d’una candidatura que va quedar fora del consistori. Resolt el lideratge intern, el cap de cartell electoral serà el següent aspecte a tractar.

El procés d’elecció de candidats és diferent a cada partit, amb primàries en molts casos

Al flanc esquerra, la CUP de Mataró treballa en un projecte d’abast que els permeti recuperar presència a l’Ajuntament d’on en van quedar dolorosament apartats el 2019. Caldrà veure si es busca aixoplugar-hi corrents i versos lliures de l’esquerra i la mobilització a la ciutat. I tampoc seria descartable una altra candidatura de l’àmbit independentista: es digui Primàries o fins i tot l’ultradretà Front Nacional.

Molta atenció al context i a les coincidències

Aquest febrer es compleixen, també, 12 mesos sense cap cita amb les urnes. És un lapse que no s’havia assolit en uns darrers temps convulsos. Quan es miren la cita de les municipals, els partits pensen en com afectarà el context a la preparació i a la pròpia cita, en base a la participació. El cicle del procés independentista, de la recuperació econòmica i la pròpia Covid o fins i tot la possible coincidència amb eleccions generals poden acabar essent elements molt més claus per definir el futur de Mataró que no pas si algú presenta amb un o un altre candidat. La volatilitat política és evident. 15 mesos són molt pocs per als partits però una eternitat per als seus possibles votants.