Una consulta ciutadana a mig mandat, la proposta de la CUP

Que la CUP advoqui per fomentar al màxim la participació ciutadana en afers polítics no és cap sorpresa però la proposta d’una consulta múltiple a mig mandat ja és més novedosa. La candidatura que encapçala Carlos García proposa aquest mecanisme com a manera de rellançar el paper de la ciutadania a l’hora d’incidir en les decisions de l’Ajuntament més enllà de les pròpies eleccions de cada quatre anys.

La proposta de la CUP Mataró passa per “impulsar una consulta múltiple a mig mandat que hauria d’aglutinar totes aquelles propostes d’entitats i particulars que vulguin ajudar a definir el rumb de la ciutat”, segons la proposta del partit. 

La consulta, que en un primer moment es faria a mig mandat per polir-se més endavant i valorar fer-la anualment, hauria d’agrupar totes les propostes de la ciutadania que reunissin les signatures d’un 5% de la població que va votar a les darreres eleccions municipals. Aquesta xifra no és casual, atès que és el mínim legal per obtenir representació a l’Ajuntament de Mataró i, en paraules de l’alcaldable de la CUP, Carlos García: “No pot ser que s’ignori sistemàticament la veu de la ciutadania, menys encara si aquesta fa propostes que reuneixen el mateix suport que el d’un grup polític que té veu al consistori. Amb aquesta proposta no tan sols busquem facilitar les iniciatives populars, sinó també corregir el greuge dels diferents governs municipals que les han limitat i acorralat”. 

L’única barrera per a les propostes serien els drets humans i el fet d’haver d’ajustar-se a les competències municipals, detalls que s’explicarien a tots els Consells Territorials i a diferents assemblees convocades als barris i amb totes les associacions que ho sol·licitin. 

Els honors municipals, també participats

La proposta també inclou democratitzar i obrir a la població decisions com la tria de fills adoptius o la concessió d’altres honors municipals. El dret a vot seria obert a totes les persones empadronades a la ciutat i majors de 16 anys, d’aquesta manera es donaria veu a les persones joves i també a aquella ciutadania a qui sempre afecten les decisions polítiques, però que habitualment queda exclosa dels processos participatius.