Cronologia de la Covid: un 2020 marcat per la pandèmia

L’anuari del 2020 no pot començar com el dels anys precedents, amb un repàs de les notícies que l’han conformat, endreçades per temàtica o amb ordre cronològic. Aquests 12 mesos no es poden classificar com els d’anys anteriors ja que un element l’ha protagonitzat quasi monogràficament: la pandèmia de Covid-19 que va arribar per trastocar-ho absolutament tot. 

Resumir el que ha suposat el coronavirus, el sotrac total i absolut, per a tot i tothom, no és fàcil perquè per més que les últimes notícies ens parlin de l’arribada del vaccí per frenar-la, és evident que queden mesos (força mesos) per endavant en els quals serà important fer el seguiment, dia a dia i setmana a setmana (Capgròs a Capgròs) de l’afectació del virus. Han estat molts mesos familiaritzats amb les notícies sobre la pressió assistencial als hospitals, la interpretació d’índexs com el de rebrot o el de velocitat de propagació o dels constants canvis de normatives, protocols i restriccions. 2020 han estat dos mesos normals i 10 de pandèmia en el decurs dels quals el virus ha provocat patiment, mort, pobresa, soledat, desesperació, cansament, depressió i sordidesa.

Es visqui més personal i familiarment o més aviat des d’una òptica col·lectiva, la Covid-19 ha tocat a tothom i ha posat la societat i els seus mecanismes de relació a una autèntica prova. En espera de seguir informant cada setmana sobre els llits d’UCI ocupats o el recompte d’ingressos, mentre se segueix amb l’ai al cor si la corba del risc de rebrot es deixa dominar o s’enfila i es fan plans sobre com serà tot quan ens puguem treure la mascareta, aquest és el resum cronològic i estadístic del que ha estat el virus per a Mataró i la comarca. Xifres que poden ser fredes, però que són del tot humanes. El balanç tràgic del virus que ho va canviar tot, completament tot. 

Març: l'inici del malson 

Tot va canviar el 13 de març del 2020. De fet des d’inicis d’any les notícies que arribaven de la Xina eren preocupants i quan el virus va fer el salt de continent es donava per fet que arribaria aquí. El 12 s’enviava l’alumnat a casa i el 13 es decretava l’estat d’alarma i el confinament domiciliari. Tot parat, en un primer per 15 dies.

Abril: tancament total

Els últims 4 dies de març i els primers 11 d’abril van ser els del confinament més estricte, amb les activitats encara més restringides i moviment mínim. Mataró presentava un aspecte fantasmagòric. El confinament total va servir per frenar l’augment de casos i començar a aturar la corba de contagis.

Maig: comença el desconfinament

El mes de maig va servir per familiaritzar la ciutadania amb un quadrant d’horaris en els que ja es podia sortir de casa, segons edat i alhora amb unes normes que s’anaven flexibilitzant, segons trams de desconfinament mentre s’esbossava el que havia de ser “la nova normalitat”.

Juny: presses per finalitzar la desescalada

Després del punt d’inflexió que va suposar la reobertura de la restauració i una autèntica fal·lera per les terrasses a l’aire lliure, les primeres setmanes de juny són les d’una ara ja descarada pressa per activar al màxim tota l’activitat, pensant en l’estiu des del punt de vista econòmic i social. 

Juliol: les dades empitjoren abans d'hora

Es donava per fet que la Covid-19 tornaria a paralitzar l’activitat a inicis de tardor, però els indicadors ja fan pampallugues a mig juliol i obliguen a replantejar activitats permeses i a implementar noves restriccions. La volatilitat és evident i tot i la incipient “nova normalitat” les dades tornen a repuntar.

Agost: l'efecte serra

Venint d’un mal final de juliol a efectes epidemiològics, les dades de la Covid-19 fan la viu-viu durant tot l’agost mentre molta gent que les pot gaudir aprofita per fer vacances (més properes, més regulades). L’efecte dents de serra converteix la corba en una muntanya russa que no presagia un bon inici de tardor.

Setembre: la segona onada acaba arribant

Setembre és el mes de la reactivació. L’inici d’un curs incert en què centres i famílies conviuen amb les quarantenes, els protocols i els grups confinats. També és un mes en què les dades van creixent fins a una mena d’esclat just a final de mes: la segona onada de Covid-19 ha arribat.

Octubre: Sant tornem-hi amb el tancament

La segona onada fa tornar la pressió assistencial a dades pròpies de la primavera. A Mataró, de cop, les dades s’enfilen i el risc de rebrot marca un màxim històric amb una alta concentració de casos a Rocafonda. A nivell català els indicadors fan tornar les grans restriccions i a nivell espanyol es reactiva l’estat d’alarma i s’implementa el toc de queda.

Novembre: pla de reobertura 

Les restriccions acaben fent efecte i s’aconsegueix doblegar la corba de la segona onada. El contrapunt d’aquest avenç és que sectors com l’hostaleria o àmbits sencers com l’esport amateur queden tancats. A finals de mes es presenta el pla de reobertura, tornen poc a poc els sectors i s’encara un final d’any incert.

Desembre: Nadal restringit

Arribats al final del primer any de la Covid-19, la ciutadania acaba una mica desubicada del va-i-ve de restriccions. La Generalitat presenta una Pla de Nadal que després esmena i les restriccions permeten una reobertura que, de retruc del pont, acaba per tornar a fer empitjorar l’estat de la pandèmia. La tercera onada, diuen, sembla garantida.