La cultura de Mataró desperta de la letargia

El 2020 té números per ser un dels anys en què més s’haurà parlat de la cultura i menys n’hi hagi pogut haver. A Mataró i a tot el país. La cultura, entesa com a espai compartit d’arts, com a sector professional, com a ecosistema d’entitats, com a vector social ha estat una de les víctimes propiciatòries que ha rebut més, i més de valent, amb els estralls de la pandèmia de la Covid-19.

L'agenda cultural de Mataró s'ha passat molts mesos pràcticament buida 

Quan a mig març tot va tancar-se, la cultura es va confinar i recloure. Va fer-se sentir a través de pantalles i, de fet, va ser fins i tot la principal companyia a mode d’entreteniment en aquells temps de reclusió. Quan es van obrir les portes -per torns- de les cases, la cultura va quedar penjada d’un fil. Amb unes pautes d’actuació i uns requisits per al seu dia a dia que, sota el paraigües de l’exigència de seguretat sanitària, suposaven de factor impossibilitar la pràctica majoria d’activitats. L’agenda cultural de Mataró és un bon testimoni dels efectes que ha tingut la pandèmia. Durant mig any ha estat pràcticament deserta amb algunes honroses excepcions. Una letargia evident (segons el diccionari: “Son anormal, profund i continuat, durant el qual, si hom pregunta res al malalt, aquest només pot donar algunes respostes vagues, sense despertar-se completament ni guardar-ne cap record”) s’havia apoderat de la ciutat i la seva cultura.

Que la cultura és segura, en un context social de temença i restricció al contacte, ha esdevingut una etiqueta a les xarxes socials i un clam per part de tots els actors que comparteixen una escena, la cultural, que ja va arribar a aquesta crisi amb evidents problemes estructurals com la precarietat laboral generalitzada, la minsa inversió pública en comparació amb altres països o la manca d’equipaments. Problemes, aquests i altres, que es poden concebre en general o en concret: Mataró i la seva cultura són paradigmàtics d’aquestes tres mancances. Quan va arribar l’aturada de la Covid-19, tot va quedar penjat.

Nou curs, el despertar

En els darrers mesos la norma ha estat la de mantenir aquesta somnolència induïda, però cal ressaltar les excepcions que hi ha hagut. Una de les evidents, el festival Nosaltres impulsat per la cooperativa Clack que va recuperar el Pati de Can Marchal com a espai de cultura, amb concerts, recitals i teatre. Cristina Madrid, codirectora del certamen, raona que “ha suposat tot de coses bones poder fer el festival en plena pandèmia: activar la cultura en un moment en què està patint més que mai i oferir a la ciutat de Mataró i el Maresme un festival nou, de propostes variades, en format petit”.

Sala Cabanyes va ser pionera en recuperar el teatre

Per un canal diferent va avançar una altra de les propostes, ‘Els Altres’, que volia ser un cicle en patis i espais agrícoles de la ciutat en la línia d’iniciatives com el Pati Pla de Sant Cugat i que finalment es va ajornar. Pau Benítez, un dels seus impulsors, explica que ‘Els Altres “és un festival per ajudar els artistes i tècnics que han tingut molt poca feina, un festival altruista amb diferents disciplines que esperem poder fer més endavant”. La limitació del nombre de persones que es poden reunir fa impossibilitar la celebració en les dates que pertocaven.

Fa dues setmanes era la Sala Cabanyes, la que aixecava el teló després de mig any amb ‘Un Déu Salvatge’. El seu director i actor Enric Lucena explica “poder obrir la Sala després de sis mesos tancats i amb socis de l’entitat que ens han deixat, és molt emocionant i més trobar-t’hi 80 persones assegudes”. Poc a poc la ciutat sembla recuperar el batec cultural i el passat cap de setmana, per exemple,es feia la segona edició del festival Panòptic de cinema. La seva portaveu Eli Triadó creu que la sola celebració del festival  ja és una fita que en alguns moments no estava segura: “Vam dubtar, vam canviar el format, hem apostat en paral·lel per l’on-line i finalment, quan vam obrir la convocatòria, vam rebre 3.000 curtmetratges: hi ha una necessitat evident d’esdeveniments culturals”.

El reviscolament de la cultura, en exemples

• Músiques Tranquil·les: El cicle de La Casa de la Música va tornar al Casal l’Aliança, per mantenir la cita musical amb un concert al mes, en format de comunitat, com una experiència que té el seu públic assegurat.
   
• Festival Panòptic: La segona edició d’aquest certamen de curtmetratges que aglutina cinema i reflexió va tenir lloc el passat cap de setmana. També hi ha una exposició del mateix a Can Palauet.
   
• Sala Cabanyes: ‘Un Déu Salvatge’ és la primera obra de la temporada del teatre, que va estrenar-se dissabte passat. ‘Els Pastorets’ o ‘Mary Poppins’ són altres cites destacades de la temporada.
   
• Casa de Andalucía: L’entitat ha pogut reprendre la seva activitat de ball de sevillanes, adoptant un protocol estricte i recuperant bona part de l’alumnat. Per sort, han recuperat el 90% de l’alumnat.
   
• Maresme Sound: Aiguamoll Records i Dòria Llibres recuperen a partir del 17 d’octubre el que quedava pendent del festival. Això sí, canvien d’ubicació i passarà a celebrar-se al pati de Ca l’Arenas.
   
• Festival LAVs: L’exposició de realitat virtual corresponent al Festival de Venècia que el festival i el MAC van organitzar a Can Palauet va ser un èxit de públic, amb el 99% dels tiquets venuts.
  ​
• Festival Nosaltres: Clack fa una molt bona valoració del festival que ha redescobert el Pati de Can Marchal i espera que tingui continuïtat. “Hem fet un tastet del que pot ser i volem seguir programant”, diuen.
   
• Cronopis: L’espai de circ de Can Fugarolas recupera la normalitat amb els cursos, a partir d’octubre, oberts a tothom qui s’hi interessi. L’activitat no para en una companyia de referència.
   
• Gospel Sons: La coral ha trobat després de molt buscar-ho un espai on poder recuperar els assajos presencials, l’única manera d’assajar viable per a 80 persones. Serà a l’Escola Pia de Santa Anna.
   
• La Destil·leria: L’espai s’ha hagut d’anar adaptant, i manté la seva vessant formativa i la de galeria d’art. “Tenim espais amplis i hem hagut de trobar noves maneres i bolcar-nos a internet”, diu Agit Baqué.
   
• Els Altres: Els promotors del cicle, que volia ser una alternativa “a les assegurances, el Procicat i les programacions oficials” segons Pau Benítez esperen poder iniciar la programació al gener.
   

L’aposta per la seguretat, més que una obligació

Molts dels agents culturals se senten especialment assenyalats per l’actual marc normatiu que restringeix la vida social i els esdeveniments. En paral·lel a aquesta sensació (que contrasta el perill epidemiològic del transport públic o bars i restaurants plens a vessar amb les exigències que s’apliquen als espectacles) la cultura ha sabut predicar amb l’exemple i no només insisteix amb l’etiqueta #CulturaSegura sinó que, sobretot, és complidora de mena.

Els espectacles culturals es regeixen per un protocol explícit 

Els espectacles culturals es regeixen per un protocol explícit (que no cal confondre amb les limitacions de reunió generals de les trobades de persones) que exigeix control d’accés, aforament limitat, control d’assignació de cadires, separació entre persones, ús de mascareta, accesos esglaonats, itineraris diferents o gel hidroalcohòlic per a les mans dels assistents. En alguns dels casos, a més, es necessita un permís especial de les autoritats. Ajuntaments i Procicat passen a formar part de la carambola necessària per possibilitar la jugada d’un acte cultural. I tot i aquest laberint, la cultura troba sortida.

El sector que més compleix

Oriol De Ramon, un dels membres del conegut grup mataroní The Tyets, que tot i la cancel·lació generalitzada ha pogut fer 7 concerts aquest estiu explica que “en tots els pobles on hem estat, en tots, el compliment de les mesures de seguretat ha estat totalment estricte. És espectacular i cal agrair com entitats encara s’envalentonen a programar cultura amb tot el que cal per complir”.

En una línia similar, la codirectora del festival Nosaltres Cristina Madrid assegura que “Hi ha hagut molta limitació a la cultura, i enlloc hi ha hagut tanta seguretat com en els actes culturals, en tots els actes culturals que es fan on he anat hi he vist control de persones rigorós, distàncies de seguretat, gel hidroalcohòlic… he vist gent mesurant amb el metre per complir, controls per dur la mascareta, no permetre la gent aixecar-se o suprimir les barres i en cap altre entorn he pogut apreciar aquest grau de compliment”.

La cultura sap que se la juga i és per això que ha hagut tenir capacitat de polivalència i adaptabilitat per tirar endavant. “Ens hem d’acostumar tots plegats a la nova situació és una mica empipador però val la pena tirar endavant” explica Raul Sala cd’Aiguamoll.  “Ens toca aplicar protocols i transmetre seguretat”, assegura Ángel Espartero, de la Casa de Andalucía.