David Oleart: “Visc per la música les 24 hores del dia”

David Oleart no necessita massa presentacions. Amb 44 anys d’experiència com a discjòquei es podria dir que les ha vist de tots els colors però el cert és que repassar la seva trajectòria des de la cabina i als plats tots els episodis són exitosos. L’ànima de Qu4ttro, Chasis o l’Area Concor és ara un dels més sol·licitats per a festes populars. Impulsa el tardeo remember més celebrat, el Superéxitos al Cocoa i ha creat una nova tradició: ser una mena de DJ resident de la Plaça de Santa Anna de Mataró, que sempre omple a vessar per un bon motiu. Va coronar la festa dels 40 anys de Capgròs i el proper dia 30 ha de ser a la Shopping Night. Qui més coneix els gustos i repertori sentimental de la gent té una altra vessant musical, més minoritària, al voltant del Melodic techno. Hi parlem i està tota l’entrevista com durant una sessió, amb un somriure d’orella a orella.

Com va ser els inicis de fer de discjòquei, fa 44 anys?

Va ser al Mackintosh de Mataró el 4 d’octubre de 1980. Jo punxava a casa com aficionat, fent festes i el meu germà i la seva colla hi anaven molt, al Mackintosh. Vaig començar a freqüentar-lo, algun dia hi anava fent alguna cosa i un dia no sé què va passar que el discjòquei no estava bé i em vaig oferir. Tenint 14 anys em van dir que endavant i vaig fer la sessió de la meva vida.

Aquell primer dia ja ho notes que serà la teva vida, allò?

Ho sabia d’abans. Jo vaig deixar d’estudiar perquè tenia clar que volia ser disjòquei. Els meus pares em van dir que llavors em tocava treballar i cap a la fàbrica. Però esperava el cap de setmana per anar a les discoteques. Voler ser discjòquei fa 44 anys era un propòsit quasi de tarat, no era pas com ara. Nosaltres érem el cambrer dels discos, tota la nit cara a la paret. El DJ no era una figura idolatrada, a vegades ni coneguda. El canvi arriba amb el Qu4ttro.

Què va tenir de mítica la discoteca Quattro?

Va ser un canvi de tendència. En una època de poques discoteques i d’un plantejament concret, la Qu4ttro és la primera que obre pensant en gran. Nosaltres érem uns enamorats de Mallorca i vam transportar una mica tot el que s’hi vivia a aquí al Maresme. Era blanca, amb palmeres, amb la cabina al mig, amb les barres rodones. Era una discoteca molt moderna i musicalment vam enxampar el boom de la música disco, de l’espagueti i el funky. Va ser una època molt bona.

Com t’ho feies i com t’ho fas per anar evolucionant el que punxes?

Jo estic pendent de moltes coses i sobretot intento impregnar-me d’allò que estava passant a fora, perquè aquí anàvem una mica més endarrere. Amb Chasis ens vam inspirar amb València i amb Qu4ttro amb un moviment molt guai d’Alemanya, amb la música industrial i el new beat. El primer sempre val per dos. Si érets pioner, la cosa anava rodada.

Tot això, òbviament, sense internet ni Spotify. Com t’ho feies?

A Mataró vam tenir la sort de tenir-hi una de les millors botigues de discos que hi va haver a l’estat i potser a Europa: Discos Track. En Juli i en Paco estaven molt al dia, però molt. A nivell d’importació de discos era una passada. Sortia un disc a Anglaterra o Alemanya i el cap de setmana ja ho teníem aquí. Track ens va solucionar la vida i tots els discjòqueis de Catalunya venien a comprar a Mataró. Això és fort i potser no està prou valorat. Molts cops hi havia qui els hi preguntava què havia estat escoltant a la cabina. Sense el Track no haguéssim arribat tan lluny.

“Mataró no va voler fer gala de ser una capital festiva de Catalunya”

Parlem de Chasis. Com hi arribes?

Quan hem de tancar Qu4ttro per merder amb els veïns vaig estar un temps a Nivell1 però de seguida ve a buscar-me Chasis, que acabava d’obrir. Allò és una immersió en el so de València que ja havíem apuntat. És una època on vaig molt a l’Spook i m’enamoro de tot allò. Jo vaig portar la Ruta del Bacalao a Mataró i el que va passar està escrit. Vam obrir l’11 de febrer de 1991 i el primer dia ja es va omplir a rebentar. Des de la primera a l’última nit, sempre a rebentar. Jo vaig plegar per por a enfonsar-la de bé que anava, per risc d’avorrir-me i desmotivar-me i per això me’n vaig al Concor.

I aquí entra Sabadell.

Sabadell és una bogeria també. El Concor l’omplim a rebentar i se’ns queda petit. I és per això que ens n’anem a una nau immensa. Aquell era el repte i és quan fem l’Area Concor amb 6.000 persones dins cada nit. Vam obrir un nou món el 1995.

Què passa després?

Les macrodiscoteques van caure totes com de cop. Van passar de moda perquè la música progressiva i el trance perden mercat. Vaig estar només dos mesos sabàtics i llavors vaig obrir el She, amb música house, allà a Vilassar. Aquell projecte ja és directament nostre, som l’empresa. L’èxit també és brutal i hi portem els millors DJs del món. Dura 6 anys i d’allà ens en vam anar a Eivissa a viure-hi i tinc sort d’entrar al Pacha, Lío o Bora Bora. També muntem un restaurant. I ara ja no tinc restaurant però faig un fotimer de bolos i estic encantat. Cada nit és un sold out!

Cada nit i cada tarda, perquè el que és un fenomen són les festes de Superéxitos.

Està passant una cosa molt curiosa que és el món al revés perquè els nens ara surten de nit i els grans de tarda, al revés que fèiem abans. La festa Superéxitos està funcionant com un tro, amb 3.000 persones omplint el Cocoa, on hi vam haver d’anar perquè Privat se’ns havia quedat petit. Jo quasi que prefereixo punxar de tarda que de nit, ara. És un gran invent això del ‘tardeo’, al que ho va inventar li dono les gràcies.

Tots els locals on has estat han funcionat. Quin és el secret?

La constància i donar-ho tot. Jo he viscut per la música les 24 hores del dia. He fet hores i hores, quilòmetres i quilòmetres. Tot el dia escoltant música, pensant. La clau és no enganyar a la gent, soc sincer i honest: si veig quelcom que no m’agrada ho canvio sigui una cançó, una persona o jo mateix. Procuro estar pendent de la gent i preocupar-me’n, ser honest. Aparcar l’ego i ser fidel a la gent per donar al públic el que vol. Si cal ser destraler i directe, ho sóc i de fet he estat criticat per les mescles. I he punxat sempre per les dones, per fer-les felices amb cançons del tipus cantadetes i melòdiques que sempre creen harmonia i alegria. Fer ambient.

El ‘sonido València’ i ‘la Ruta del Bacalao’ ara es torna a reivindicar però va estar anys molt estereotipat com a moviment.

La Ruta del Bacalao se la van carregar els polítics i els mitjans de comunicació. Un diumenge al matí per València podien haver-hi 30.000 persones de festa, era espectacular. Hi va haver ganes d’acabar amb tot allò dient que només hi havia drogues. La Ruta era bon rotllo. Si parlem de drogues haurem de dir que n’hi ha als parlaments, a les empreses, als bufets d’advocats, al carrer. No ens enganyem ni siguem hipòcrites. Ara sí, ara no paren d’haver-hi festes de record de tot allò i hi ha el moviment remember. Tots els que fem remember de tot allò estem a la nostra època més daurada.

Per què passa?

A la gent no li agrada la música d’ara, el reggaeton, el trap i aquestes coses. I segons què no m’estranya. I hi ha com una tendència a mirar enrere. Abans la música la feien músics i ara ho fan màquines i ordinadors. Hem perdut qualitat aquí, de la mateixa manera que ara fem anar productors a discoteques i no funciona. El que fa la música l’ha de fer i el que la sap posar, que som els discjòqueis, som els que l’hem de posar quan i com toca perquè coneixem el públic.

Mataró no era València però va tenir una moguda espectacular a la zona de la Ronda Barceló. Creus que està prou reconegut tot allò?

Es calcula que hi havia arribat a haver 20.000 persones en una nit allà a la Ronda! Mataró es va voler amagar de ser una capital de la festa, mira que ràpid que s’ho van carregar. Jo recordo festes de l’escuma de Chasis al mig del carrer amb una grua per saltar a puenting i una piscina… increïble… i hi penses ara i sembla que no pugui ser. Hi havia molt moviment, tot de locals i restaurants. Tot allò era feina i diners per la ciutat. Per la gent, Mataró va ser molt important però la ciutat no n’ha volgut fer gala. Jo crec que estaria bé fer una zona ben endreçada i controlada com va ser la Ronda al Pla d’en Boet: concentrar locals en les naus de dos carrers i fas que la gent es diverteixi posant-ho fàcil, fent-ho bé i controlat. La festa està mal vista i no entenc el perquè.

On quasi que ets el DJ resident és a la Plaça de Santa Anna, on cada festa que fas l’omples. Com ho vius?

Aquest any hi hauré punxat cinc vegades, és genial. En aquesta plaça hi ha la meva vida: és on venia a escola, d’on em van expulsar dos cops (riu) on hi ha la finestra per on mirava fora esperant que s’acabessin les classes. El carrer de Barcelona és on vaig néixer i viure fins als 15 anys. La Lionesa, la fruitera d’en Pera, el pub, el Frankfurt’s on anava a buscar els entrepans per a tota la família… punxar aquí és fer-ho on vaig néixer i poder-ho fer tres o quatre vegades sempre em posa la pell de gallina.

Prefereixes ser DJ resident o aquesta fase de fer bolos?

Per un discjòquei ser resident d’un local i fer-te’l teu és el millor però jo m’hi sento molt còmode ara fent bolos i veient com funcionen perquè ens hem guanyat la credibilitat. M’ho passo molt bé i he de dir que no a moltes ofertes però aquest any a l’estiu hem fet 30 bolos i en tot l’any uns 75. M’agrada molt anar lluny, veure que et coneguin. Prefereixo fer cinc bolos bons que no pas 15 de petits. Jo no vull ser una notaria sense il·lusió, necessito no cansar-me’n perquè portar una sessió amb 5.000 persones tenint la gent tota l’estona a dalt de tot és difícil i té molt de desgast. Jo em buido molt i si veig algú que no està movent una cama ja m’hi preocupo. Sóc molt exigent amb mi mateix i si una sessió no em surt bé estic dos dies de morros.

Fins quan tens corda i nosaltres tenim a DJ David Oleart?

El dia que jo acabi sortiré de totes les xarxes socials i me n’aniré a viure la vida. Molt de mar, molt de caminar i molta pau perquè les discoteques de pau n’hem tingut molt poca. El món de la nit és molt estressant. No sé quan serà perquè la data no la posaré jo, me la posarà la gent. El dia que estigui en una discoteca i noti que no hi faig res haurà arribat: si no et mira ningú, si la gent no balla… serà el dia que hauré de plegar. Jo ara mateix em sento molt bé i sense límit: estic com el primer dia i em menjo cada nit com el primer dia. Però arribarà un dia que notaré una senyal i diré que s’ha acabat. I passaré de tot a res: ni passaré per davant d’una discoteca.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta