Capgròs
El desvetllament de la Riera
La posada en funcionament el 2022 de la Presó, el Cafè Nou, la Biblioteca i l’Espai Mataró revaloritza el gran eix cultural del Centre de Mataró
Un eix que es reforça
La Riera és el gran carrer del Centre de Mataró, on passegen els mataronins i baden els visitants, i també on passen coses. I més que n’han de passar. Més enllà d’un espai icònic i central que connecta el Parc amb Santa Anna, la Riera és el gran eix cultural per antonomàsia a la capital del Maresme. Si haguéssim de fer comparacions amb Barcelona, és el Passeig de Gràcia o les Rambles, sí, però també és el Paral·lel. És al voltant d’aquesta artèria que s’ubiquen els equipaments culturals, tant públics com privats, que concentren un percentatge altíssim de la programació regular. I és precisament en aquesta zona on el 2022 s’hi han d’estrenar fins a quatre nous espais que han d’ajudar a reflotar social, comercial, econòmica i sobretot culturalment la zona. L’eix Riera passa de les paraules als fets: és el seu particular desvetllament.
Abrandats sovint a valorar poc el que hi ha a la ciutat, el mapa de situació de la Riera (en sentit ampli) que acompanya aquest reportatge permet figurar-se de què es parla quan es posa en valor la força d’aquest eix. Al voltant de menys d’un quilòmetre de traçat s’estableixen més de 15 atractius culturals. El recompte s’apropa a la vintena si s’hi compten (que s’hi ha de comptar) els espais a l’aire lliure, essent la Plaça de Santa Anna i el Parc Central (inici i final del sistema Riera) dos dels punts que concentren més activitat pública i comptant que el Pati del Cafè Nou ja s’ha consolidat (encara més en temps de Covid i necessitat d’aire lliure i espais limitats) com l’espai àgora dels actes públics de diferent format i promoció.
Les novetats d’aquest any
Que a la Riera es concentren equipaments com sales, teatres o museus no és cap novetat, però el desvetllament dels propers mesos ve desencadenat per les novetats que amaga el pressupost del 2022. Fins a quatre equipaments nous, tots en la mateixa àrea, han d’obrir els ulls (i treure’s les lleganyes, alguns) els propers mesos. Són els veïns del Cafè Nou i la Presó per una banda, l’antiga biblioteca popular que ha de ser la tercera pública de la ciutat amb els metres quadrats de la rehabilitació i l’Espai Mataró, que obre ventall de l’eix Riera cap a Can Xammar i la Plaça de la Muralla.
A aquestes novetats s’hi afegeix el replantejament que s’ha fet de l’Ateneu Centre Cultural i tota la resta d’espais que ja existien però que ara, en coordinació o concatenació, poden contribuir a un reimpuls cultural de la ciutat. Espais privats amb funció clarament pública com poden ser la Sala Cabanyes, el Casal l’Aliança o un Foment Mataroní que necessita i negocia impuls de l’Ajuntament per reobrir de totes totes la sala d’actes (limitada ara per problemes acústics) o els diferents espais expositius del Museu: Ca l’Arenas, Can Palauet i Can Serra. De tot plegat dependrà veure com contribueix la cultura en el Pla d’Impuls del Centre.
EL CAFÈ NOU
/ Després de més de 2,4 milions d’euros, per fi l’antic Cafè Nou obrirà les portes aquest proper any, acabada la rehabilitació integral i pensat com un equipament amb dues plantes i espai exterior, de funcionament autònom cadascuna d’elles i diferents usos. Per una banda s’hi ha de desplaçar l’espai d’oficina turística dels baixos de l’Ajuntament (la subvenció europea és a aquest efecte) que atén a 15.000 persones a l’any. De l’altra hi haurà un espai de cafè a la planta baixa i una sala d’actes al primer pis. Les obres fa mesos que estan fetes però s’està a l’espera del concurs d’adjudicació del bar. Mentrestant l’Ajuntament ni tan sols permet visites guiades o l’accés a la premsa en el que és un dels grans exemples de recuperació del patrimoni cooperativista a la ciutat. Precisament la Unió de Cooperadors reclama, també, presència i espai a l’equipament.
Més enllà de l’activitat del bar, l’Ajuntament preveu programació pròpia de 40 activitats a l’any a la sala superior, amb aforament de 102 persones assegudes i el doble de dretes. Ha de ser el gran aparador escènic i cultural de la ciutat
LA PRESÓ
Tot i que tímidament s’ha anat activant, també el proper ha de ser el gran any de la Presó, un dels edificis patrimonials més importants de la ciutat, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) ha d’esdevenir el gran equipament artístic promogut per l’Ajuntament. La rehabilitació d’un edifici amb més d’un segle i mig d’història està enllestida a la planta baixa i resta pendent del primer pis. Precisament els usos concrets d’aquest pis de dalt és la incògnita que encara no s’ha resolt.
La Presó pot no semblar-ho, però posarà a l’abast de la cultura un total de 967,5 metres quadrats, entre les dues plantes i el pati panòptic, la joia de la corona. A la pràctica es coneix que esdevindrà el substitut de facto de l’antic Can Xalant essent la seu del Mataró Art Contemporani. La planta baixa serà d’accés públic i acollirà, les oficines i l’arxiu de l’equipament, les sales d’exposicions, una sala d’activitats educatives (M|A|C mini), espais de serveis i altres. A la segona planta s’hi havia d’establir la residència temporal d’artistes, el Taller de Gravat, el plató, l’espai de documentació del M|A|C, el M|A|C Lab o espai d’edició multimèdia, sales de reunions, entre d’altres.
BIBLIOTECA DEL CENTRE
Va ser el darrer espai de la Biblioteca Popular primer de Caixa Laietana i després de la Fundació Iluro i ha de ser la tercera de la xarxa pública a Mataró, depenent com les altres de la Diputació i amb personal municipal. El full de ruta de com la biblioteca amb accés pel carrer d’en Pujol i la Plaça de l’Ajuntament havia de passar a ser la tercera germana de la família de la Pompeu Fabra i l’Antoni Comas (en una ciutat on per mida n’hi pertocarien cinc, de biblioteques) està escrit. Però entre la firma i la posta en funcionament hauran passat ni més ni menys que cinc anys. Força temps, que és el que han requerit les obres i també els serrells a negociar entre parts.
El que havia de ser una realitat pel 2018 s’ha anat endarrerint i serà el 2022 l’any (avançada la primavera, especifiquen des de l’Ajuntament) de la reobertura de l’espai que resta tancat per obres, de manera que el tragí d’usuaris, activitats i moviment que genera sempre una biblioteca reforçarà i molt el pol de la Plaça de l’Ajuntament. Caldrà veure, també, quin nom adopta. Hi ha una petició ciutadana de dedicar-la a Josep García Oliver
ESPAI MATARÓ CONNECTA
“Un segon Ajuntament” va ser el titular quan es va anunciar que l’antic Actua, el gran espai municipal de la Plaça de la Muralla esdevindria el nou punt d’atenció al ciutadà. Com amb altres terminis, es va dir que seria per inicis del 2020, i ara com a màxim es concreta que durant la primera meitat del 2022. Això sí, pel camí al que havia de dir-se oficialment ‘Espai Mataró’ li ha nascut un cognom: Espai Mataró Connecta. Ara d’això se’n diu ‘naming’.
L’Espai Mataró ha de ser més que una Oficina d’Atenció a la Ciutadania, un espai compartit entre consistori i entitats amb capacitat per a 30 persones i l’oportunitat de poder-se fer servir com a sala de conferències o zona de formació. Aquest nou equipament, segons la prosa oficial, vol ser “un espai sociocultural i per això incorporarà una zona d’exposicions i d’informació sobre esdeveniments culturals i novetats administratives”. Més enllà del disseny arquitectònic (verd i amable) de l’espai, ha de canviar i facilitar la manera de relacionar-se i esdevenir una força que “estiri” l’eix Riera també cap a la Plaça de la Muralla a través del carrer de Barcelona i l’àmbit de les places.
