Divjak assegura que la situació a Bòsnia 'no és de guerra ni de pau'

El general serbi Jovan Divjak va assegurar divendres passat, dia 23, a Mataró, que la constitució que va dividir l’antiga Iugoslàvia “va ser imposada” i que “no garanteix la confiança ni la reconciliació” en un territoria on es viu “en un ambient que no és de guerra ni de pau”. Divjak, que va defensar Sarajevo durant la guerra dels Balcans i que actualment dirigeix la Fundació Reconstruïm Bòsnia i Hercegovina amb l’Educació, va ser el gran protagonista de la Nit de la Solidaritat que va tenir lloc al Foment Mataroní. Durant l’acte, Divjak va parlar de la “La construcció de la pau després d’un conflicte”, basada en la seva pròpia experiència als Balcans. El serbi va posar l’exemple de Mostar, on la divisió entre bosnis i croats encara es fa palesa: “cadascú defensa la seva trinxera i en fonamenta en les seves pròpies veritats”, va assegurar, després d’explicar com al país actualment existeixen tres sistemes de correus, tres companyies nacionals de telefonia o tres sistemes educatius.

Divjak, ferm defensor de la multiculturalitat de Bòsnia i Hercegovina, ha centrat el seu treball en la millora de la qualitat de l’ensenyament del país, com a principal motor per promoure’n el seu desenvolupament. En aquest sentit, durant la seva conferència a Mataró també va apel·lar a la necessitat de promoure un sistema educatiu unificat que permeti lluitar contra la segregació a les escoles i a la “manipulació política i religiosa” de la que són objecte els joves: “els diuen que són el futur però després viuen en famílies totalment tancades”, va afirmar. Divjak també va reclamar un sistema legal que es basi en les lleis europees. Segons l’excombatent serbi, els bosnis “no accepten que la supervivència només passa per conviure amb els serbis i els croats”, i va lamentar que els bosnis tampoc estiguin essent educats “per ser membres de la Unió Europea”. Segons Divjak, el país haurà de “superar un procés llarg de confrontació amb el seu passat per poder aconseguir un futur millor”.

Durant la Nit de la Solidaritat, el regidor de Participació Ciutadana, Carlos Fernández, va donar compte dels projectes de cooperació i sensibilització duts a terme a Mataró durant el 2007, als quals el consistori ha destinat un total de 556.000 euros. A l’acte també va intervenir Ramon Domenich, del Consell municipal de Cooperació Internacional, que va defensar la tasca de les entitats solidàries que treballen a diversos països del món per combatre la pobresa i la injústica i per contribuir a l’establiment de la democràcia. L’alcalde, Joan Antoni Baron, que va ser l’últim en intervenir, va qualificar de “molt profitós” el treball realitzat per les entitats solidàries de la ciutat, que desenvolupen projectes arreu del món i que han contribuït a teixir “una sòlida xarxa de complicitats i solidaritat entre administracions, entitats i persones”. Baron també destacar que les persones que han participat a les onze edicions de la Nit de la Solidaritat han coincidit “en la necessitat de vincular desenvolupament socioeconòmic a llibertat i respecte als drets humans i a la democràcia”.

Abans de la conferència es va projectar un fragment del documental Els ponts de Mostar, dirigit pel periodista mataroní Joan Salicrú, i que mostra les ferides de la Guerra dels Balcans encara segueixen obertes en aquesta ciutat bosniana, emblemàtica pel seu Pont Vell, símbol de convivència de les cultures, que va ser destruït a la guerra. L’acte es va cloure amb l’actuació de Trànsit, la companyia de dansa la coreògrafa mataronina Maria Rovira.