Capgròs
Un dels grans projectes estratègics del territori, en especial a Mataró, és la promoció de l’economia circular com a punta de llança per a canviar el model productiu i generar menys residus. El Maresme compta amb un agent clau per assolir-ho, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans. A més de tractar els residus generats per un milió d’habitants de 60 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, l’organisme impulsa projectes i iniciatives destinades a transformar el model econòmic perquè sigui més sostenible.
Parc Circular
El projecte principal és el Parc Circular Mataró-Maresme que es desenvoluparà al polígon Mata-Rocafonda, a Mataró, i que vol promoure la reparació i reutilització de materials i productes per reduir la producció de deixalles. La troballa de restes arqueològiques al solar està endarrerint la construcció de la primera fase del projecte, però en paral·lel aquest 2021 s’han produït grans avenços en l’aplicació del model d’economia circular en les indústries del territori. El Parc comptarà amb espais i propostes per a la ciutadania destinades a la reducció de residus, i també es dedicarà al tractament dels voluminosos amb una visió innovadora que permeti la seva preparació per a la reutilització. L’objectiu a llarg termini és que Mataró esdevingui un ‘hub’ d’empreses i organismes vinculats a l’economia circular, amb cabuda per a un espai específic d’innovació, emprenedoria i formació en aquest àmbit.
Èxit del retorn del Recuwaste
Mentre el Parc Circular es va concretant, el Consorci manté altres línies d’activitat, com ara el Congrés Recuwaste 2021, que es va poder celebrar el mes d’octubre (després de cancel·lar-se l’any passat per la Covid) amb un gran èxit de participació, més de 800 assistents presencials i un altre centenar de forma virtual. La VI edició del congrés internacional de referència en la gestió sostenible dels residus i dels recursos es va celebrar amb el lema “La [R]evolució dels Recursos” i va mantenir el seu exitós format de sessions en paral·lel cobrint diferents àmbits d’interès públic i privat.
Programa d’educació ambiental
El Consorci ha tancat aquest 2021 superant els 50.000 alumnes que han passat pel seu programa d’educació ambiental, des de la seva creació el 2013. Aquestes xifres el situen com un dels programes educatius en aquest àmbit més exitosos de Catalunya. A més, aquest any s’ha incorporat a la oferta formativa les visites virtuals a les instal·lacions de la planta de tractament de residus, de cara a adaptar-se al context de pandèmia, a les quals hi han assistit un total de 1.479 escolars. L’objectiu d’aquest programa és reflexionar sobre el consum responsable i sobre la necessitat d’adoptar un compromís pel que fa a als residus que es generen.
Rècord de separació de residus
Aquest 2021 la recuperació de materials reciclables (paper i cartró, plàstics, vidre i metalls) de la fracció resta (el contenidor gris) dels residus municipals ha assolit el seu màxim històric, amb un valor del 10,98%. Els materials que més s’han recuperat han estat plàstic film (2,63%), vidre (2,38%), paper i cartró (1,75%) i ferralla (1,52%). Quelcom que s’ha pogut assolir gràcies a la innovació en els processos i la implementació de nous equips.
“Hem de reduir encara molt més la quantitat de residus que generem”
Entrevista amb Carles Salesa, director del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans
Carles Salesa
En quin estat es troba el Parc Circular?
El 2021 havia de ser l’any definitiu per a un projecte estratègic per a Mataró i el Maresme com aquest, però les troballes arqueològiques al solar han obligat a endarrerir la construcció de la primera fase. Tenint en compte les prospeccions arqueològiques i la nova licitació d’obres que haurem de fer, si els resultats dels treballs arqueològics ens permeten mantenir el projecte aprovat, calculem que tindrem les obres acabades a finals de 2023 o principis de 2024.
El projecte, però, segueix avançant?
Malgrat aquest parèntesi, hem pogut avançar molt en l’àmbit industrial. Els fons europeus Next Generation i l’existència d’un organisme com el Consorci que lideri en aquest àmbit han obert una finestra d’oportunitat perquè moltes empreses del territori s’animin a canviar els seus models de producció. La majoria de sectors són conscients que han d’evolucionar en matèria de sostenibilitat com a eix transversal de la seva activitat, perquè el ‘business as usual’ no serà vàlid de cara al futur. Moltes empreses ja tenien projectes en aquest sentit, però no els veien viables fins ara que han vist la possibilitat d’aplicar-los.
Què significa això pel territori?
És una molt bona notícia, perquè ens encaminem a esdevenir un ‘hub’ d’atracció d’iniciatives circulars, quelcom que no només generarà beneficis ambientals, sinó que també en generarà en l’àmbit social i en la promoció econòmica, per la creació de llocs de treball de qualitat que suposarà el projecte. L’aspecte social és transversal en la nostra visió, tant pel que fa a les múltiples activitats que promourem al Parc per a la ciutadania, com per la incorporació d’empreses d’economia social i solidària. L’aposta de l’Ajuntament de Mataró i del Consorci és molt clara en aquest sentit.
Hem millorat en la generació de residus a la comarca?
S’ha reduït menys del que ens agradaria. Malgrat que alguns municipis del Maresme ens donen resultats molt satisfactoris –17 municipi consorciats han obtingut una recollida selectiva per sobre del 50%, el 2020–, encara hi ha marge de millora en la recollida selectiva a la comarca, i molt especialment a l’hora de prevenir la generació de deixalles. Queda molta feina per fer per part de l’administració pública i de la societat en general –al cap i a la fi som els ciutadans els que escollim els hàbits de consum i generem residus– per canviar aquest panorama. És cert que els Ajuntaments estan apostant clarament per millores en els models de recollida, ja sigui el porta a porta, amb apostes com ara els contenidors intel·ligents o models mixtes. Però una cosa és canviar el model per reciclar més i l’altra generar menys residus, i encara no estem en aquesta pantalla.
Comentaris