Eix artístic Can Gassol – Can Fugarolas: Resiliència embeguda a la ciutat existent

Durant les darreres setmanes s’han posat en marxa diversos dels sectors urbanístics pendents de desenvolupar. Sens dubte, això ha de suposar una empenta en el procés de regeneració i transformació urbana de la ciutat. Ronda Barceló, Iveco-Pegaso o Entorns Biada són emplaçaments estratègics per a la dinamització y la renovació de Mataró i sembla que, ara sí, inicien el seu camí.

En paral·lel, però, a banda d’aquestes operacions de substitució del teixit industrial anterior per un altre principalment residencial, la ciutat també compta amb un patrimoni industrial disponible que caldria posar en valor. Aquest estoc edificat es concentra, principalment, a l’entorn del polígon de Balanzó i Boter, d’una banda, i de l’eixample de llevant, de l’altra. 

En el cas de l’eixample de llevant, i al llarg de l’eix que uneix l’actual Centre d’Arts Escèniques de Mataró (Can Gassol) i el projecte Projecte de reparacions socials de Can Fugarolas s’hi amunteguen una gran quantitat d’edificis industrials total o parcialment buits. Sens dubte aquest és un capital amb un potencial enorme per a la regeneració d’aquesta part de la ciutat i per al conjunt de Mataró, i val la pena fer-ne una reflexió.

De fet, altres iniciatives de base artística, com La Nave s’hi han instal·lat recentment i d’altres (Espai Novellas), que per motius diversos, no van acabar de prosperar evidencien , més enllà del patrimoni arquitectònic,  el potencial d’aquestes edificis i espais per a la producció artística, cutural i audiovisual, posant de relleu la possibilitat de transformació d’aquesta àrea de la ciutat en un districte artístic.

Són moltes les ciutats a nivell europeu – Londres (Dalston), Berlin (Kreuzberg), Estocolm (Södermalm),  Bilbao (Bilbao Art District) –  i mundial – Miami (Miami Art Dictrict), Riga (Miera Iela), Portland (Pearl District), Nova York (Williamsburg) Tallin (Kalamaja) Beijing (Distrito Artístico 798) – que han apostat els darrers anys per processos de regeneració urbana basats en la iniciativa artística i cultural (artistic-led urban regeneration). Aquesta aposta es basa, entre altres aspectes en la capacitat adaptativa i de canvi d’aquestes iniciatives i, per tant, de la resiliència urbana embeguda en l’estoc edificat, com un procés dual capaç de possibilitar la reactivació dels edifics en paral·lel a la dinamització social.

En aquest línia, val la pena mencionar la proposta de “Districte Cultural” de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Una aposta per les activitats de la indústria cultural i artística com a motor de regeneració integral. Una modificació puntual del planejament urbanístic basada, d’una banda, en la caracterització formal i funcional del patrimoni industrial edificat (potential), i en el reconeixement de les preexistències de l’activitat social de base atística (perfomance), de l’altra, en base a les quals fonamentar el procés de reactivació conjunta d’un àrea de més de 260.000m². 

Sota aquestes premisses, Mataró acumula tots els ingredients infrastructurals i socials necessaris per fer l’aquest sector un nou pol de centralitat a escala de ciutat, a l’alçada de la seva capitalitat comarcal.