Capgròs
Agafar una fàbrica amb el nivell màxim de protecció dins del catàleg del patrimoni arquitectònic. Desmuntar-la a trossos i guardar-la enmig d'una zona agrícola deixada de la mà de Déu i esperar, en un futur no gaire llunyà, tornar-la a muntar just a la vorera del davant. Això, escrit així i llegit per algú de fora de Mataró, pot servir per entendre el concepte de capgrossada. I això és el que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya critica amb molta contundència en l'escrit on anul·la l'ordenació urbanística que es va fer a l'illa de Can Fàbregas perquè arribés el Corte Inglés. El text del jutge, de 33 pàgines, no té pèrdua i titlla d'excentricitat inversemblant i de deliri haver desmuntat una fàbrica protegida per voler-la tornar a muntar a una illa a pocs metres del seu lloc original.
El jutge menciona el fet de "desarrelar un conjunt protegit i catalogat amb el màxim nivell de protecció de la seva ubicació per portar-ho, empaquetat i a trossos, a un paratge agrícola a l'espera de ser reubicat a escassos metres del seu lloc d'emplaçament original". I considera que és d'una "excentricitat inversemblant, fent-la només creïble un cop veus les fotografies dels Agents Rurals on es veuen trossos sencers de l'edifici emmarcats en enormes perfils metàl·lics". En el seu text, aboga pel "més elemental sentit comú" per entendre que aquestes fases per les que ha passat Can Fàbregas són quelcom "proper al deliri: arrencant la fàbrica del seu emplaçament tot i estar catalogada de màxima protecció per deixar testimoni del passat industrial de la ciutat".
"Defunció de l'edifici en tota regla"
Pel jutge, aquest desarrelament és en sí mateix una "defunció de l'edifici en tota regla", ja que no és innocu arrencar una fàbrica que tenia "instal·lacions enterrades encara més relegades a l'ostracisme perquè no se'n sap res d'elles i sense les quals no s'entendria el funcionament del conjunt fabril, ja que parlem d'elements tant significatius com la sala de calderes o el conducte de la xemeneia".
"Panorama d'irracionalitat manifesta"
El jutge segueix perplex en el seu escrit en el que afegeix que "per acabar de dibuixar un panorama d'irracionalitat manifesta" en el plantejament impugnat, critica que el trasllat es va fer sense preveure "que serà del conjunt desarrelat". Lamenta que només hi havia com a idea traslladar el conjunt i saber on aniria en un futur, però sense encarar què s'hi farà un cop reconstruïda. "Segurament s'estalviaran amb el plantejament impugnat aquesta espinosa, peculiar i heterodoxa ordenació" que hi havia preparada.
En la sentència el jutge no dóna crèdit que l'Ajuntament optés per desmuntar una fàbrica protegida al màxim nivell per refer-la a la vorera del davant
La sentència, a més, recalca que no es pot fer servir l'argument de l'interès social en la implantació d'un centre comercial de gran format, ja que no s'han "acreditat la inexistència d'alternatives raonables d'ubicació per aquest centre ni tampoc la impossible coexistència del centre i el conjunt catalogat que tant sembla molestar".
Comentaris