El Museu Bassat s’ubicarà a una antiga farinera de la Ronda Barceló

La Farinera Ylla i Aliberch, un immoble situat a la cantonada de Ronda Barceló amb Avinguda Maresme, serà l’emplaçament del futur Museu Bassat. Així ho ha acordat la Fundació Carmen i Lluís Bassat amb l’Ajuntament en un conveni que han signat avui dilluns, dia 28, a Can Palauet, i que posa fil a l’agulla perquè el seu fons artístic s’exhibeixi de forma permanent i pública a Mataró. L’acte ha comptat amb la presència del publicista i col·leccionista d’art Lluís Bassat, l’alcalde Joan Antoni Baron, el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, el president del Patronat de Cultura, Sergi Penedès, i representants de tots els grups municipals, excepte la CUP.

L’antiga farinera, un edifici de planta baixa i quatre pisos, va ser construït l’any 1948 per l’arquitecte mataroní Lluís Gallifa i disposa d’un nivell de protecció A en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic. El seu principal valor és l’exterior que pertany al noucentisme tardà, i els arcs parabòlics de l’interior d’estil expressionista. La col·lecció d’art ocuparà prop de 3500 m2, 1000 de la planta baixa de la fàbrica i uns 2500 del subsòl de l’edifici. L’immoble forma part del Pla de Milora Urbana del sector Iveco-Renfe-Farinera/Veïnat de Valldeix, que preveu que al voltant del futur Museu s’hi construeixi una torre de 24 plantes, una plaça a dos nivells i una rampa d’accés al futur pas soterrat que unirà la Ronda Barceló i el port. Ramon Bassas ha explicat que l’antiga farinera s’ha escollit com a emplaçament pel seu “caràcter estratègic”, ja que servirà de “punt d’inici” de la transformació del Front de Mar i la Ronda Barceló. El regidor d’Urbanisme també n’ha destacat la seva bona accessibilitat tant per als mataronins com per als visitants de fora i ha assegurat que servirà per “millorar el diàleg” entre la ciutat i el port.

Bassat, per part seva, ha assegurat que l’edifici “pot donar molt de sí” i que els seus arquitectes (de l’estudi B720) li han assegurat que “pot servir de base per fer-hi un projecte extraordinari”. El col·leccionista ha apuntat que “la capsa ha de ser tan important com l’interior”, per destacar la importància d’una seu espectacular que atregui visitants al Museu. “El Guggenheim de Bilbao no seria tan visitat si no fos per l’edifici”, ha recordat. També està previst que, si és necessari, el Museu es pugui ampliar amb altres immobles a l’entorn de la plaça. Però perquè el projecte es faci realitat serà necessari que l’edifici passi a ser propietat de l’Ajuntament. Actualment, l’immoble s’usa com a magatzem i també com a part de dos concessionaris de vehicles. Bassas ha explicat que hi haurà un procés de reparcel·lació inclòs en el procés de desenvolupament urbanístic del sector, que possibilitarà la cessió de l’immoble a l’Ajuntament. Aquest procés no es donarà fins el mes de març de 2009, així que les obres començaran, com a molt aviat, l’abril del mateix any, i encara no s'ha determinat la seva data de finalització.

Un consorci per a gestionar la col·lecció
Més enllà de l’emplaçament del Museu, el conveni signat avui preveu la constitució d’un Consorci entre la Fundació Carmen i Lluís Bassat i l’Ajuntament, amb l’objectiu de conservar, gestionar, administrar, exhibir i difondre el fons artístic que constituirà la col·lecció d’art. L’Ajuntament aportarà al consorci l’immoble de l’antiga Farinera i la Fundació hi cedirà la seva col·lecció per un temps no inferior a 25 anys. La constitució del citat ens és tan sols el primer pas, ja que, com ha reconegut el mateix Baron, “queda moltíssima feina per fer”. La principal, trobar finançament per a fer possible el projecte. L’alcalde ha assegurat que trucaran a la porta de totes les administracions i tampoc ha descartat buscar suport en el sector privat. En tot cas, avui tampoc s’ha fet públic quin serà el cost econòmic del projecte.

Mentre l’Ajuntament busca diners, Bassat impulsarà un comitè assessor integrat per “personalitats del món de l’art” com la crític d’art Maria Lluisa Borràs o la directora de la Fundació Joan Miró, que decidirà en col·laboració amb el Consorci quines obres han d’anar al Museu. Bassat ha apuntat que s’exhibiran prop de 500 obres d’una setantena d’artistes de l’art català de la segona meitat del segle XX, entre els quals hi ha noms com Guinovart, Ràfols Casamada, Maria Girona, Hernández Pijuan, Llimós o Zush, entre molts d’altres, i també obres d’artistes mataronins, segons ha dit Bassat. També queda pendent l’el·laboració del projecte museogràfic i museístic, ja que la intenció és que, més enllà d’exhibir obres, el museu sigui un pol d’activitat cultural i formativa, relligat amb la resta d’equipaments culturals de la ciutat.

Primera exposició
Tot i que avui només s’han posat les bases del projecte, els signants de l’acord no han dubtat en mostrar la seva satisfacció. “Avui és un gran dia per a l’art contemporani de Catalunya”, ha assegurat Bassat. Un art que, segons ell, “està a l’alçada dels millors del món”, però que li ha mancat difusió, cosa que es vol solucionar amb aquest equipament. Bassat, a més, ha agraït a l’alcalde i a tot l’Ajuntament pel “suport” que ha rebut el projecte. Baron ha assegurat que Mataró “estarà a l’alçada” i convertirà aquest museu en un motor cultural, econòmic i urbanístic de la ciutat. Penedès, per part seva, ha apuntat que mentre no es construeixi el Museu, s’iniciaran un seguit d’exposicions a la ciutat per exhibir a les diverses sales municipals la col·lecció d’art de Lluís Bassat, que s’iniciaran el 18 de juliol amb una mostra de Ràfols Casamada i Maria Girona.