“El Nosaltres no marxa de vacances: es queda a la ciutat i ofereix cultura diversa i de primera”

Què suposa pel Nosaltres consolidar-se amb una tercera edició? Com descriuries el seu secret?

L'únic secret és el treball i la generositat dels artistes, els patrocinadors i proveïdors i la trentena d'entitats i cooperatives culturals que ajuden al festival Nosaltres. Fem feina de formiga perquè Mataró tingui un festival d'estiu propi i amb personalitat. 

El primer Nosaltres va estar pràcticament sol, ara hi ha un boom de festivals. En què es diferencia?

Eloi: El canvi és molt bèstia. L'agost del 2020 i el 2021 recordo que en algunes setmanes vam ser la única activitat cultural que se celebrava. La única. A la setena ciutat de Catalunya! Ara l'oferta és gairebé infinita, amb festivals arreu, de tot tipus i amb grans caps de cartell. M'agradaria pensar que la llavor del Nosaltres està florint... i que el missatge d'un festival de cultura lenta, petita, plural i molt estimada va quallant. No volem ser part de cap boom. Volem ser una manera que precisament, després de l'experiència de la pandèmia, ens ajudi a repensar un festival d'estiu propi. Amb adn local. Un escenari on vegis coses que no es poden veure enlloc més. Perquè són noves, emergents o estrenes úniques. Crec que la gent ho entendrà i ens continuarà fent confiança. 

Digueu les que creieu que poden ser les cinc grans sorpreses del festival.

Eloi: Les nits temàtiques: la nit de música urbana del 18 d'agost amb 304 Tour i Citto&Basukinho o La Queency.  la nit de paraula, teatre i cançó del 4 d'agost amb Quan parlàvem de nosaltres de la mataronina Minerva Prat o Saüc en Flor o la nit surenya del 21 de juliol amb el ballarí Angel Espartero i el flamenc de Maria La Blanco. 
Elena: També les experiències artístiques que s'han creat de zero o bé redissenyat en conjunt, en el marc de ser exclusives i úniques pel festival. Un primer exemple d'això serà la peça de dansa inSOStenible, creada pels ballarins locals Abel Hernández i Aleix Lladó, pensada com a expressió artística al voltant del debat de la sostenibilitat. També el conegut grup mataroní Ignorantes, que la darrera nit del festival presenten una versió més íntima i propera del seu show sense perdre la seva idiosincràsia. 
Eloi: La tercera sorpresa crec que serà la nit de creació femenina. És el tercer any que la fem. Descobrir el talent de la música de la Maio o la poesia de Blanca Codina serà una passada. I la quarta crec que serà la gran qualitat de propostes familiars, que a més són totalment gratuïtes: Teatre a la vista, Buc de Contes, Pol Nord, Binixiflat... els infants tenen en el Nosaltres un espai propi.
Elena: Per últim, el +Nosaltres es reinventa i es transforma en 2 cercaviles organitzats amb el suport de les associacions veïnals i que passaran per diferents places dels barris de Mataró acompanyats de batucades dels barris, músics de carrer, teatre i dansa!

Què té Can Marchal d’especial com a espai pel Nosaltres? Què us aporta?

Elena: Efectivament, com ja és habitual, el Pati de Can Marchal serà l'escenari que acull aquesta tercera edició. Podríem fer ús d'espais més allunyats del nucli urbà, on es pot encabir molta més gent, però això desvirtuaria un format pel qual apostem intencionadament. El Pati de Can Marchal és un espai que acull a la perfecció la identitat del Festival: de cultura artesanal i de proximitat. És una localització que permet crear una experiència veïnal, íntim, proper, familiar... I per descomptat, apostar per Can Marchal permet participar de nou amb l'Associació de Veïns i Veïnes del Pati que ens acullen cada any amb els braços oberts.

Heu incorporat la sostenibilitat com a valor. Quina relació té amb la cultura i com es poden retroalimentar un àmbit i l’altre?

Ser sostenibles és una vocació de tenir un impacte positiu en el teu entorn i les teves comunitats

Elena: L'acció vinculada a la sostenibilitat és holística.  Treballarem cinc eixos dels ODS 2030 de les Nacions Unides que vinculem a l'acció del nostre festival: igualtat de gènere, cultura de l'aigua, comunitats sostenibles, cultura com a educació i un model productiu de proximitat. Serem un festival zero plàstic, amb paritat dalt l'escenari, amb un 90% de productors locals, un 75% d'artistes locals i comarcals... Ser sostenibles és una vocació de tenir un impacte positiu en el teu entorn i les teves comunitats. 

Quina importància tenen les dues cercaviles de ciutat, creuant diferents barris, per la cultura de la ciutat?

Elena: La idea de les cercaviles neix de la voluntat de trobar expressions culturals festives, inclusives, gratuïtes i descentralitzades que donin veu a experiències culturals dels mateixos barris i a la vegada, trobar una interacció directa amb la comunitat ciutadana. Les places dels barris son espais culturals molt vius, de trobada social, que aglutinen persones i experiències molt enriquidores, son precisament espais que conformen l'ADN del Nosaltres, espais que identifiquem com a nostres, propers i diversos. I tot això amb la col·laboració i el suport d'entitats que porten anys picant pedra i treballant per una cultura diversa als barris com son les AAVV, que ens han rebut amb molta il·lusió!
Eloi: El +Nosaltres ens fa molta molta il·lusió. És un experiment en tota regla!

Quina és la tasca que ha de tenir la cultura i iniciatives com el Nosaltres a efectes de cohesió social a la ciutat?

Eloi: Necessitem relligar les comunitats culturals de la ciutat. Necessitem que l'enorme desigualtat que tenim entre els barris es compensi amb relats que viatgin d'una zona a l'altra. D'aquí sorgeix el +Nosaltres i les seves cercaviles culturals per set barris. I sobretot, necessitem combatre la por i l'individualisme posant la cultura que parli de nosaltres al centre. Si la cultura és propera, és compartida, és plural, és diversa... tots ens hi podem reconèixer. I allà hi podem ser tots. 

Manteniu l’aposta per l’agost. No és predicar al desert programar cultura en un mes com aquest a la ciutat?

Eloi: Malauradament ni tots tenim tot l'agost de vacances ni totes les persones que viuen de Mataró es poden permetre viatjar fora de la ciutat en aquest mes d'estiu. El Nosaltres no marxa de vacances: es queda a la ciutat i ofereix cultura diversa i de primera per reivindicar, també, que no ens podem permetre tenir un esquema mental on l'agost és un mes culturalment perdut. Al revés: és un moment fantàstic per descobrir, per viure relaxadament, per gaudir dels vespres, per donar-nos l'oportunitat d'una cultura de cocció lenta. El Nosaltres no marxa de vacances perquè una part de la ciutat tampoc marxa de vacances. 

En un futur m'imagino un festival amb més escenaris però mantenint l'essència

Quina és la importància que doneu al debat i a les experiències i sinèrgies que es generen cada nit de festival?

Elena: És important per contextualitzar el que fem, entendre-ho, pensar-ho, posar-ho en comú. Entenem la cultura com a possibilitadora de pensament crític, com a eina de transformació social. Creiem que el festival ha de tenir un retorn cultural i social que repensi els models que imperen, que superi el públic entès com a massa i millori la qualitat de vida de les persones i les comunitats. 
Eloi: El primer dia del festival organitzem un debat sobre cultura i parlarem de territori, model econòmic, comunitat... també organitzem amb Coop Maresme una jornada professional destinada als festivals socials de la comarca. El Nosaltres vol ser, també, un espai de reflexió. Acció i reflexió a la vegada!

Com us imagineu el futur del Nosaltres? Cap on pot evolucionar?

Eloi: El Nosaltres és sobretot un relat cultural. Un espai que podem continuar fent créixer. Un festival d'estiu plural i divers on sempre et trobis com a casa. Enguany, a les cercaviles, farem volar tres banderes amb el logo del Nosaltres, que és un esquema de la ciutat, un sol naixent. En aquesta bandera tothom s'hi pot sentir còmode. M'imagino un festival amb més escenaris però mantenint l'essència. També més coprogramat. I on els artistes locals cada cop hi estrenin més primícies. També més multidisciplinar. I un capritx personal: si un dia hi toca Manu Chao seria un petit homenatge al Cruïlla de Cultures, que en el seu moment també va representar aquesta vocació de fer servir la cultura per a creuar, connectar i cohesionar la ciutat. Nosaltres vam mamar això.