Els cooperadors comencen a recuperar el seu patrimoni històric

La Fundació Unió de Cooperadors es va crear l’any 2005 per fomentar l’economia social, de llarga tradició a Mataró, i recuperar el patrimoni històric d’Unió de Cooperadors. Però no ha estat fins aquest 2011, sis anys més tard, que l’organisme participat per l’Ajuntament i Unió de Cooperadors no s’ha pogut constituir legalment per un seguit de problemes administratius. La Fundació finalment es posa en marxa i, amb ella, es comença a posar fi a un dels deutes pendents de la ciutat: la transferència a aquesta societat municipal dels immobles que havien estat propietat del món cooperatiu local i que va perdre durant el Franquisme. “Preservar i gestionar aquest patrimoni, fomentar l’economia social i projectar Mataró com a referent en aquest àmbit, aquests són els objectius de la Fundació”, va explicar divendres passat la regidora de Serveis Centrals, Montse López, que presideix l’organisme.

Aquest patrimoni històric dels cooperadors, adquirit per PUMSA l’any 1990, es tradueix actualment en quatre locals a la Plaça de la Muralla, un solar al carrer Palmerola, dos immobles als carrers Meléndez Valdés i Cristina respectivament, i un últim local al Rengle (fruit d’una operació permuta). Els dos primers casos ja han estat transferits a la Fundació, i els tres restants ho seran durant aquest 2011. El patrimoni històric es completa amb tres immobles més que queden fora d’aquestes operacions de traspàs: el Cafè de Mar, de propietat municipal i pendent de convertir-se en un centre de difusió del cooperativisme; el Cafè Nou, que pertany legalment al Centre Catòlic i està pendent d’un projecte urbanístic al centre de la ciutat; i La Tahona, un immoble al carrer Montserrat que pertany a l’Aliança.

Tots aquests béns havien estat propietat d’Unió de Cooperadors, creada l’any 1927 com a reflex de la fortalesa del cooperativisme mataroní en aquells anys. Però la Guerra Civil i el Franquisme ho van canviar tot. El patrimoni va acabar en mans diverses després que la Mútua l’Aliança, a qui s’havia cedit tots els immobles, fes “moviments estranys” amb ell, tal i com ho va definir la presidenta d’Unió de Cooperadors, Anna Huertos. Amb l’arribada de la democràcia, la ciutat es va posar a treballar per saldar aquest deute històric i es va acordar l’adquisició pública de bona part d’aquests immobles. En base a un acord del Ple Municipal, PUMSA el va comprar l’any 1990 per un valor calculat en 1,4 milions d’euros.

Lloguers per fomentar l’economia social
Tan bon punt la Fundació compti amb la propietat d’aquests immobles, els oferirà en lloguer a empreses i iniciatives vinculades a l’economia social. L’entitat jurídica de l’empresa interessada serà un dels criteris que s’establiran per poder optar a aquests locals, així com la seva adequació als objectius bàsics de la fundació, la responsabilitat social que es derivi de la seva activitat o el nombre de treballadors que disposi. Els rendiments que es treguin del lloguer es destinaran integrament a les finalitats de la Fundació. Aquestes, més enllà de posar en valor el patrimoni adquirit, es resumeixen en la voluntat de consolidar la xarxa d’empreses mataronines vinculades a l’economia social i impulsar-ne de noves, i projectar la ciutat com a referent en aquest àmbit, tant a Catalunya com a nivell internacional. Per aconseguir-ho, s’ha elaborat un Pla de gestió que estableix objectius com l’assessorament a empreses i entitats del món cooperatiu, la col·laboració amb el món universitari, la convocatòria d’una nova edició de la Beca Joan Peiró o la incorporació de la Fundació a les xarxes catalanes i europees d’economia social.

Pisos de protecció oficial
PUMSA va aprofitar l’adquisició d’alguns d’aquests locals per construir-hi pisos de protecció oficial al damunt. L’empresa municipal els gestionarà durant 35 anys, i posteriorment en traspassarà la propietat a la Fundació Unió de Cooperadors. El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, va destacar que totes aquests operacions de PUMSA s’han encaminat a “posar el patrimoni al servei dels objectius del cooperativisme”. El model empresarial basat en l’economia social és “la millor manera de resistir en el context actual de crisi”, segons va defensar Anna Huertos. La presidenta d’Unió de Cooperadors va destacar que, si bé el cooperativisme té un passat gloriós a la ciutat, en el present també es manté ferm en àmbits com “els serveis o el comerç”.