Capgròs
Les ciutats estan totes elles repensant la seva mobilitat interna
Mataró s’ha anat readaptant, com estan fent la resta de municipis, a aquesta nova necessitat que tenim de concebre les ciutats per a les persones que hi viuen. És a dir, eliminar el nombre de vehicles que circulen pels seus carrers i a canvi guanyar usuaris de transport públic i vianants. El problema és que les ciutats urbanísticament estan concebudes per moure cotxes.
I el cotxe, per a molta gent, és un dret intocable
Si vols pacificar la ciutat per als vianants has d’ampliar les voreres a costa d’eliminar aparcament, però aquest és un tema sagrat que genera una revolució social cada cop que es toca. Ningú vol pagar ni un cèntim per disposar de m2 gratis al carrer per deixar-hi el seu cotxe, per convertir en privat un espai públic, que pertany a tothom i que paguem entre tots.
Si la gestió de la mobilitat urbana ja era difícil, ara ens apareixen els patinets elèctrics
La llei fins ara era molt clara establint la diferencia entre els vehicles a motor, que s’han de moure per la calçada, i els desplaçament a peu, que ho han de fer per la vorera. Però l’aparició de noves tecnologies i solucions en la mobilitat urbana han trencat aquesta divisió entre vianant i vehicle a motor. Ara ens trobem amb una sobtada convivència entre els anomenats VMP (vehicles de mobilitat personal) i els vianants a la vorera, i els vehicles a motor a la calçada. I com que no hi ha una llei o una ordenança a nivell estatal que ho reguli, els Ajuntaments fan el que poden establint normatives per als seus carrers. I per això passa que a Mataró et diran que una bicicleta no pot circular per un carrer de determinades característiques i a Premià, el contrari.
El vianant ha de disposar del seu espai, que no pot veure’s envaït per vehicles de motor o elèctrics.
I què hem de fer amb aquests nous vehicles?
La instrucció de la DGT és clara: els VPM són vehicles, estan catalogats tècnicament i jurídica com a tals. La qüestió és que no estan homologats de la mateixa manera que els vehicles a motor, així que no necessiten assegurança, impost específic, etc. Cal una regulació específica, però com ho fem? És un bon dilema perquè n’hi ha de tipus molt diferents: amb i sense motor elèctric, en forma de patinet, de segway, d’uniroda, plataformes, que pesen 25kg o 300, plegables o no... No s’adeqüen a cap normativa vigent, però està clar que són vehicles, i com a tals de cap manera haurien de poder circular per la vorera.
I llavors on els col·loquem?
Han de poder circular per tota la xarxa de carrils bici, i si no existeixen ho han de fer per la calçada. Perquè puguin circular de manera segura, cal establir una jerarquització del viari de la ciutat, vinculat a la velocitat. En aquells carrers de xarxa interna pacificada on no es poden superar els 30km/h o en els vials de prioritat invertida, el patinet ha de poder compartir la calçada perfectament amb altres vehicles. I en aquells carrers de xarxa arterial on es pot circular fins a 50km/h, cal establir-hi carrils bici.
A partir del gener viurem un ‘boom’ encara major, perquè aquesta mena de vehicles seran el regal estrella del Nadal
Cal començar a regular ja abans que el tema es descontroli del tot.
A partir del gener viurem un ‘boom’ encara major, perquè aquesta mena de vehicles seran el regal estrella del Nadal. També cal tenir en compte que se’ns venen com un mitjà de transport sostenible, però la veritat és que no estan ajudant a treure cotxes dels nostres carrers. A Catalunya cada cop n’hi ha més, i molt pocs conductors de cotxes el deixaran a casa per moure’s en VPM. Per tant no és un element que col·labori en l’objectiu final que tenen les ciutats, eliminar el màxim possible la presència de cotxes als carrers per poder millorar l’espai públic augmentant les voreres, pacificant els vials, reduint el soroll i aconseguint una major qualitat ambiental.
Són, per tant, més un problema que una solució?
Aporten solucions interessants, però també noves problemàtiques que poden costar d’eliminar en un futur. Ho veiem avui amb les bicicletes, que hem deixat que s’acostumin a circular per les voreres. Com ho evites ara? Com passes a aplicar la tolerància zero? El mateix ens pot passar amb la resta de VPM. Però això cal canviar-ho, perquè el vianant ha de disposar del seu espai, que no pot veure’s envaït per vehicles de motor o elèctrics.
A Catalunya cada cop hi ha més cotxes, i molt pocs conductors el deixaran a casa per moure’s en VPM
El vianant també topa amb les motos aparcades a la vorera.
La moto és el vehicle mimat de la ciutat. Contamina molt, produeix un gran soroll i, en definitiva, fa el que li rota. Són massa anys permetent-ho per part de tothom. Però avui molts usuaris de motocicleta s’estan canviant als VPM. Com que de moment no els obliguen ni a matricular el vehicle, ni a portar casc, ni pagar impost de circulació... És una bicoca.
Com ho hem de fer per reduir el nombre de cotxes?
Cal una revolució en matèria de transport públic, una aposta molt més ferma. És l’única via, els VPM no ho seran mai. La gent que es mou d’una ciutat a una altra ho fa majoritàriament en cotxe, i segueix insistint a fer-ho dins de la seva ciutat, malgrat que els impediments són cada cop més nombrosos. Però això passa perquè no se’ls dona cap alternativa. Mentrestant anem posant carrils bici, ampliant voreres, aplicant elements dissuasius, però el nombre de cotxes no para de pujar. És una paradoxa.
Comentaris