En marxa cap als Jocs Olímpics

Raquel Gonzàlez es troba en plenitud. L’atleta del FC Barcelona, una de les figures més importants de l’esport d’elit actual mataroní, ha viscut una muntanya russa en els darrers tres anys. A Rio 2016 va ser una de les participants i representants de la ciutat. Però el 2017 no va ser gens fàcil. Després dels Jocs Olímpics va tenir dues operacions i dues fractures d’estrès. Un any “duríssim” que va acabar en blanc i que l’allunyava massa temps de la competició. Com bé explica la mateixa atleta, només volia salut i això “se li resistia”.

Va tocar esborrar-ho tot i intentar començar poc a poc durant el 2018, un any on l’atleta va poder estar en diverses competicions internacionals tot i que era conscient que la Raquel Gonzàlez que coneixíem “encara no estava al màxim nivell”. Un any de transició, de recuperar sensacions mentre adaptava un cos que s’havia estat gairebé un any al llit per lluitar en competició d’alt nivell.

Però tot esforç té la seva recompensa, i la Raquel va iniciar la nova temporada amb “el patiment reconvertit en energia”. Els resultats no s’han fet esperar, i a principis de 2019 va proclamar-se campiona d’Espanya de 50km marxa amb rècord inclòs. Ha tornat més forta que mai.

Com valores el rècord d’Espanya de 50km?
Aquest rècord m’ha proporcionat una gran seguretat en les meves possibilitats, ja que després de tantes complicacions obtenir aquest resultat en una prova tan dura i a sobre, he d’admetre, sense que fos una prioritat preparar aquesta distància, em suposa un al·licient per entrenar motivada i sense límits de cara a les fites properes. 

Com et planteges el 2019 a nivell competitiu?
Arrenco amb una gran aposta professional, que és entrenar a Madrid a les instal·lacions del Consejo General de Deportes amb el grup de José Antonio Quintana, un dels entrenadors que acull als grans marxadors del nostre país. Amb la nova temporada i tot el patiment convertit en energia, confiar en Quintana m’ha retornat la confiança en mi mateixa.

Quines grans proves penses realitzar?
Els campionats classificatoris que donen pas a la cita mundial d’atletisme. Espero poder fer un camí productiu a nivell personal i professionalment, que em permeti assolir el meu màxim i buidar-me per aconseguir els objectius.

Els Jocs Olímpics de Rio són sempre un objectiu. Quines perspectives i possibilitats hi veus?
La perspectiva està molt clara i les opcions també. Estic a Madrid apostant-ho tot per aconseguir aquest objectiu. Confio en aquest canvi i en les meves possibilitats tot i que som moltes les que somiem, ens entreguem i lluitarem per aconseguir el  mateix.

Hi haurà Raquel Gonzàlez més enllà de Tòquio 2020?
De moment el meu objectiu a llarg termini es aquest. Estic completament focalitzada amb l’objectiu del dia a dia que és l’entrenament, a mig termini que són les competicions classificatòries i a llarg termini que són el Jocs Olímpics. Totes les energies estan en aquest cicle, pensar en el després ja hi haurà temps quan sigui el moment.