En la mort d'Antonio Jiménez, un home bo

Escric aquestes ratlles encara colpit per la notícia de la mort sobtada de l'Antonio Jiménez, que durant tants anys va ser president de la Unión Deportiva Cirera, el club del nostre barri. Abans havia estat entrenador i jugador, i des de feia alguns anys era el representant de la Federació Catalana de Futbol a la comarca del Maresme. L'Antonio ens ha deixat de cop, sense avisar, als cinquanta-nou anys, i encara no ens ho podem creure.

Ens ha deixat de cop, sense avisar, als cinquanta-nou anys, i no ens ho podem creure

Sovint me'l trobava pels carrers del barri, perquè vivim molt a prop, i sempre em preguntava per la família, pels nens, per com anava tot. Sempre amb un somriure a la cara, com sempre el vaig conèixer. Per a mi sempre serà un dels primers entrenadors que vaig tenir quan jugava als alevins de la UD Cirera, fa ja gairebé trenta anys. Recordo que ell encara jugava de davanter centre al primer equip, en una època en què el futbol modest de barri omplia els camps d'afeccionats i els nens (i els adults, clar) de Cirera pujàvem al camp els diumenges al migdia, a animar el nostre equip. Va ser un davanter centre dels d'abans, de raça, d'aquells que es barallaven amb els centrals i que a base d'esforç i lluita era capaç de fer molts gols.

De seguida, abans de retirar-se, va decidir que volia dedicar temps també a entrenar, a educar els nens de les categories inferiors del club, i va venir a entrenar-nos, amb un altre referent del club, en José Maldonado Leiva, als nens que jugàvem a l'escola Jaume Recoder, abans de fer el salt al futbol onze. De l'Antonio sempre recordaré que el més important per a ell era transmetre'ns una sèrie de valors que ens havien de servir per a tota la vida: el respecte pel company, pel rival (donava molta importància al fet de donar la mà a tothom en acabar el partit) i pels àrbitres, tenir sempre un bon comportament, quan es defensava la samarreta de la UD Cirera i en la vida en general, i la importància de ser un bon estudiant.

Sempre va donar una importància cabdal a la formació dels nens del nostre barri

No seré jo qui descobreixi ara la gran feina que durant tots aquests anys ha fet l'Antonio pel futbol modest de Cirera, de Mataró, del Maresme i de tota Catalunya, perquè tothom que el coneixia n'és plenament conscient. De seguida en Francisco Melero, un altre gran referent futbolístic i humà del barri i de la ciutat, va veure en l'Antonio una sèrie de virtuts que ràpidament el van assenyalar com el seu successor a l'hora de presidir la UD Cirera, com així va ser l'any 1998. I va fer una gran tasca en la seva etapa com a president, esportivament i socialment, que ha fet del club tot un referent en l'aspecte formatiu, a la ciutat i fora d'ella. Són moltes les persones que han contribuït a aquest èxit, però permetin-me que faci un reconeixement especial a la tasca de l'Antonio Jiménez, que sempre va donar una importància cabdal a la formació dels nens i els joves del nostre barri.

El compromís social de l'Antonio anava més enllà del futbol, doncs era fàcil veure'l col·laborant en tot tipus d'iniciatives al barri i a tota la ciutat. Va ser també delegat del sindicat Comissions Obreres i va formar part en alguna ocasió de les candidatures del PSC en les eleccions municipals. Comptar amb la presència de l'Antonio sempre representava un punt a favor, perquè era una persona afable, seriosa, treballadora i carismàtica.

En la seva mort, vull tenir un record per a una bona persona, compromesa i responsable, que sempre va ser fidel als seus orígens modestos, que sempre va mostrar un gran amor pel seu estimat barri de Cirera i per la ciutat de Mataró. Va ser un home apreciat per molta gent, i no per casualitat. Jo, que el vaig conèixer de nen i que sempre vaig mantenir una relació de carinyo i amistat amb ell, el trobaré a faltar, com tanta gent del barri, del món del futbol modest i d'arreu. Em quedaré amb l'últim record que tinc d'ell, quan ens vam saludar en la graderia del camp de Cirera fa tan sols uns dies, en el trofeu Fleitas que organitza la UD Cirera cada any, abans d'iniciar-se la temporada. Va ser el primer cop que vaig anar amb el meu fill a veure un partit de futbol. El barri, la ciutat, i el món del futbol en general està en deute amb l'Antonio Jiménez. Caldrà homenatjar-lo com cal. Descansi en pau.