“És un llibre necessari: el vidre és patrimoni emocional de Mataró”

Alexis Serrano és el coordinador de ‘La producció vidriera al Maresme’. Amb motiu del centenari del naixement de la cooperativa Cristalleries de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, que custodia el seu fons documental, ha promogut l’edició d’aquest llibre format a partir dels textos dels principals especialistes en la matèria: Mercè Calpe, Josep Antoni Cerdà, Joan Francesc Clariana, Margarida Colomer i Víctor Ligos. Un llibre imprescindible per les llibreries dels amants de la història local que publica Efadós. El llibre és la culminació de la celebració del centenari, una efemèride que ha posat de manifest la vigència per l’interès en el Forn del Vidre més enllà de la figura de Joan Peiró.

Com es forja el llibre sobre el Forn del Vidre?

El llibre és com el catàleg de l’exposició però molt enriquit, molt més complet. Quan la gent de l’Associació de Vidre Bufat van fer el plantejament de celebrar el centenari del Forn del Vidre pel 2019 vam convenir de fer aquest llibre, després del cicle de conferències i l’exposició, que va ser un èxit total. Nosaltres aquí a l’Arxiu Comarcal tenim el fons de Cristalleries, l’havíem d’inventariar i tot plegat va servir per posar en valor tots els fons. L’entesa va ser completa entre l’associació, que tenia els coneixements i la xarxa de gent i l’arxiu. De seguida vam veure que al voltant del Forn del Vidre hi havia molt d’interès, molta massa crítica. Ho vam notar quan vam anar organitzant diferents conferències en motiu del centenari, i totes i cadascuna d’elles omplien, El llibre és un compendi de tot el que es va generar, recuperar i relatar de la història del Forn del Vidre.

Per a qui o per què és imprescindible el llibre sobre el Forn del Vidre?

És imprescindible perquè mai s’havia tracta la producció del vidre a la ciutat de la manera que aquí es fa i el vidre és un dels grans temes, de les grans característiques de la història de Mataró. Mataró fa vidre des de l’època romana i fins la moderna. Mataró és el gran proveïdor de vidre de l’Imperi espanyol durant segles. Exportem un vidre de luxe que a Venècia compren i el fan pensar per producció seva. El vidre de Mataró durant segles era conegut i reconegut per la seva qualitat. Mataró produeix tot el vidre que es comercialitza des de Barcelona. Tota aquesta història calia ser explicada i hem aprofitat el centenari de la cooperativa del Forn del Vidre, que és l’últim gran capítol d’aquesta història de segles. El Forn del Vidre forma part del patrimoni emocional de la ciutat i tocava escriure aquest llibre.

Us va sorprendre la dimensió del fenomen Forn del Vidre?

Ara ja no, a mi em va sorprendre als inicis. Amb les primeres activitats, que vam omplir el Foment. O amb les primeres conferències, que s’omplen totes i Can Palauet ens queda petit i hem de posar més cadires a fora i la gent es queixava amb raó… i era una conferència sobre per exemple el vidre als segles XVII i XVIII. Allà ja vam veure que el tema tirava i que m’interessava molt. L’exposició no deixa de ser la constatació d’aquest fenomen i evidencia que el Forn del Vidre com a història, com a patrimoni mataroní, importa i molt. Hi van passar més de 5.000 persones per Can Palauet.

Què en podem aprendre?

El Forn del Vidre reuneix l’àmbit industrial i el concepte de cooperativisme. D’aquest llibre, d’aquest fenomen, se’n poden treure molts aprenentatges. Potser ara, que tot és tan incert, en podem aprendre. Que no es perdi la flama del vidre a Mataró, per exemple pot ser una sortida importat i l’Associació de Vidre Bufat ho seguirà reclamant. Però el gran aprenentatge és que entre tots es poden fer les coses molt diferents. L’exemple del cooperativisme intrínsec del Forn del Vidre pot ser molt vàlid de reivindicar precisament avui en dia.

Després del llibre creus que el Forn del Vidre dona per més?

Com que òbviament hi ha molts testimonis de les diferents èpoques que ens van deixant era important fer tota la feina de documentació ara i no tardar més. Ara tenim moltes gravacions. Tenim molta documentació i ens agradaria encara trobar una nova sortida a tota la memòria oral recollida en forma de documental.

És evident que la història mataronina tira. Creus que hi ha altres realitats que puguin tenir el ressò que té el Forn del Vidre. Potser el tèxtil?

El nas em diu que la història tira i seguirà tirant però per posar un exemple el tèxtil no el posaria al mateix paquet que el Forn del Vidre perquè reprodueix una organització de patró i treballadors, de les grans fàbriques a les petites. En el tèxtil no hi ha un Forn del Vidre, sinó moltes fàbriques diferents. No hi ha el sistema cooperatiu, que crea escola, sinó un altre. Totes les exposicions històriques que hem fet per part de l’Arxiu han tingut un gran èxit. Va ser un fenomen la de les Mataró Potatoes, va tenir bona acollida les de l’aniversari de l’Hospital o les del fons Carreras. A la gent li agrada molt la història de Mataró i en la mesura del possible hem de seguir estirant dels molts fils de les coses d’aquí i la nostra història, els nostres temes. Ara estem treballant en el fons de l’Enriqueta Alum i en l’aniversari de la companyia d’aigües. I hem de seguir fent productes que ampliïn públics. A la gent li fa trempar elements com el Forn del Vidre i això per un historiador és genial.

La fitxa:

• Títol: La producció vidriera al Maresme
• Subtítol: Centenari del Forn del Vidre, una cooperativa singular
• Autors: Alexis Serrano, Mercè Calpe, Joan Antoni Cerdà, Joan Francesc Clariana, Margarida Colomer i Víctor Ligos