L'espai públic de Mataró necessita millorar

Les generacions que ara porten els seus fills a classe després de mesos sense poder-ho fer es van escolaritzar sota el règim de l’antiga Logse i familiaritzats amb unes notes binàries, segons les quals o es “progressa adequadament” o es “necessita millorar”. Si s’aplica aquest barem a l’estat de l’espai públic de Mataró, sigui a través del simple exercici del passeig i observació o, encara més, fent cas a l’altaveu de queixes en què sovint s’han convertit les xarxes socials, és evident que la nota és la segona; necessita millorar. Allò que la innovació pedagògica evitava d’equiparar a un suspens però que l’alumne percebia com a tal.

El 2020 ha accentuat la sensibilitat de la gent envers la seva pròpia ciutat.

Mataró té un espai públic en estat absolutament millorable i, de fet, la casuística d’aquest 2020 d’excepció i pandèmia pot haver accentuat la sensibilitat de la gent envers la seva pròpia ciutat. De fet, té tota la lògica del món: els mataronins van estar reclosos a casa durant tres llargs mesos i quan els van deixar sortir de casa van trobar-se una ciutat que també havia notat el seu propi tancament. Una de les imatges més comentades en aquelles jornades de passejades recuperades i “boom “esportiu amunt i avall era com la vegetació s’havia obert pas en escocells, parcs, jardins o fins i tot entre llambordes. El servei de manteniment de l’Ajuntament -la brigada, com se l’ha conegut tota la vida- també va haver de modular òbviament la seva operativa. Quan tot va tornar a iniciar-se és com si de cop l’estat de la ciutat grinyolés. I sense vida pública ni activitat compartida, l’espai públic és l’únic que queda de comú.

Queixes i acritud a les xarxes

L’Ajuntament reconeix que rep de forma intensiva queixes i sol·licituds d’actuació en la via pública: des de contenidors desbordats, abocaments, voluminosos deixats al carrer fora del dia que els toca, mobiliari públic malmès, esvorancs o voreres en mal estat, panots que s’aixequen, camins per no es pot passar. En el decurs del 2019 van ser 25.000 les incidències comunicades per la ciutadania a l’administració local i, segons els comptes municipals, s’atenen totes i cadascuna de les queixes. Però per altra banda, n’hi ha prou de veure les xarxes socials i com tothom el mal estat de l’espai públic és potser la principal arma llancívola contra un Ajuntament que, en totes les seves declaracions públiques i també en el propi programa de govern, dona gran importància a aquest àmbit.

L'Ajuntament nega del tot que hi hagi crisi de deixadesa a l'espai públic

L’espai públic necessita millorar, és una evidència, que salta a cada notificació per un tuit, un avís a través de l’aplicació Mataró Neta que l’Ajuntament ha habilitat o un comentari al Facebook, sigui directament a l’Ajuntament o en algun dels grups massius i heterodoxes del particular ecosistema mataroní en aquesta xarxa social. En certa manera, però, la pròpia percepció va arrodonint a la baixa quan a altres problemes de la ciutat com les crisis sanitària, econòmica o d’inseguretat s’hi suma una perceptible nova dimensió: la crisi de deixadesa de l’espai públic. Extrem negat rotundament per l’Ajuntament, com és lògic. Puntual i atenta, com ha d’estar, l’oposició al govern municipal no ha tardat a remenar la cua i a fer-se ressò d’aquest empitjorament de la percepció de l’espai públic. 

També és cert que a la situació actual, amb deures per fer i posta al dia endarrerida, s’hi arriba amb certs antecedents. És conegut que la situació econòmica derivada de l’anterior crisi va ajornar durant anys la inversió i intervenció directa en l’espai públic per part dels diferents consistoris. Igualment, en anys precedents hi ha hagut campanyes ciutadanes com la del “punt fluor” amb la qual se senyalaven al carrer amb un esprai els problemes o nyaps. Hi ha molta feina a fer, si es vol aspirar al ‘progressa adequadament’.

Les causes de l'actual situació

1. El confinament 
   Els 3 mesos d’aturada pràcticament total (fora de la recollida de residus) de bona part de l’actuació municipal en serveis públics va canviar per complet la situació i l’aspecte de la ciutat generant desajustos i noves prioritats de manteniment de l’espai públic.
    
2. El contracte de la neteja
   L’Ajuntament de Mataró va rescindir l’abril del 2019 el contracte de recollida de residus i neteja viària que tenia concessionat a FCC, després del conegut cas de barreja de fraccions. Des de llavors treballa per al nou contracte, amb el qual s’ha de millorar el servei. 
    
3. L’incivisme
   El comportament cívic d’alguns mataronins ha empitjorat i, de fet, moltes de les incidències que es registren a la via pública tenen com a motiu la mala praxis de persones o grups. Un exemple és la recollida de trastos i voluminosos, mobiliari públic malmès per gamberrades, abocaments incontrolats o el comportament millorable de moltes mascotes.
    
4. Temporal Gloria
   El temporal del passat gener va impactar molt a la ciutat, de manera inaudita. Van caure 120 arbres i els danys ocasionats pel Gloria s’enfilaven a un cost de més d’un milió d’euros, segons l’Ajuntament