Estratègia metropolitana per combatre les desigualtats

Dimecres 9 de juny es va presentar a Barcelona l'estudi "Segregació urbana i desigualtats intermunicipals" realitzat per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB per encàrrec de l'Ajuntament de Mataró. L’acte de presentació va comptar amb la presència de municipis que comparteixen una configuració similar i que formen part de la segona corona metropolitana com ara Granollers, Terrassa, Sabadell, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.

Es tracta d’un estudi molt ben plantejat per l'Ismael Blanco i l'Oriol Nel·lo, del que m’agradaria destacar alguns elements, que no per coneguts, són menys importants:

- Quan parlem de segregació, perquè ens entenguem, al final el que estem dient és que les persones tenim tendència a agrupar-nos en funció del nostre nivell de renda. Volem estar "rodejats" dels que ens són més "iguals" en termes econòmics. I això genera moviments de concentració de la pobresa i també de la riquesa, tant dintre dels municipis com entre els diferents municipis.

- Això genera que alguns municipis acumulin majors nivells de renda i d'altres acumulin més població en situació i/o risc de pobresa. En el cas dels municipis més grans de la segona corona metropolitana, sobretot acullen població amb nivells de renda més baixos.

- Aquesta situació genera que els municipis més pobres tinguin menys capacitat de captació de recursos via impostos propis però molta més demanda en despesa social. I a l'inrevés, municipis que tenen molta més capacitat de recaptació tenen una menor despesa social.

- En el cas de Mataró, per exemple, la renda mitjana de les llars és un 15% inferior a la de la comarca. Per posar un exemple, quan parlem d'impostos, l’IBI per càpita de Mataró és un 35% menor que la mitjana de la comarca.

- Per contra, la nostra ciutat fa un esforç molt gran en inversió social per atendre totes les demandes. La despesa mitjana per persona és a la ciutat de 1.093€ quan la mitjana de la comarca és de 1.041€ per persona. Així doncs, Mataró gasta de mitjana 47 euros més per habitant que la resta de la comarca, quan a més a més ingressa molt menys.

- Finalment, l'estudi posa en evidencia que aquesta situació s'ha anat agreujant en els darrers 20 anys i que la realitat de Mataró és similar a la que viuen la resta de grans municipis de la segona corona metropolitana.

Tot plegat, posa de manifest que necessitem treballar plegats per definir una estratègia per la regió metropolitana de Barcelona que faciliti una millora del finançament municipal i que ens dotem  d’instruments que permetin una transferència de rendes dels municipis més rics als més pobres. Toca treballar conjuntament en aquesta línia si volem una societat més justa i equitativa i que en els propers anys es vagin reduint aquestes diferències. Sols no ens en sortirem.