Capgròs
Qui ens havia de dir que l’únic festival que tindríem a Mataró durant tot l’estiu seria un festivalet de cultura petita. Quan amb la codirectora del festival, Cristina Madrid, vam pensar un model de certamen, el vam imaginar sostenible, plural i transparent. I ara veiem la venjança de les coses petites quan la incertesa pren el control i l’únic que ens queda són les certeses d’allò abarcable, familiar i que pots gestionar fins on t’arriba la vista.
El festival ‘Nosaltres’, ideat en confinament des de Clack, cooperativa i productora audiovisual de la qual la Cristina i jo som socis, s’ha construït gràcies a la generositat de més d’una vintena d’entitats i cooperatives culturals de la ciutat, mitja dotzena de patrocinadors i una aposta tardana però imprescindible de l’Ajuntament. També hem sumat Òmnium Maresme i Coop Maresme, dues cares de la mateixa moneda. El ‘Nosaltres’ és cultura, però també una proposta d’un model econòmic cultural petit i precari, horitzontal i popular.
Durant aquestes setmanes, amb la convicció d’estar sent un servei públic, hem constatat que Mataró es mereix tenir models de cultura que siguin a prop dels seus ciutadans
El lema del festival (comunitat, renaixement, resistència) no és casual. Fem el festival per, després del coronavirus, retrobar-nos amb la nostra gent. La ciutadania mataronina. En un moment d’una enorme vigència d’allò digital i telemàtic, apostem per la presència. Per això hem volgut, durant vuit setmanes d’estiu, omplir el Pati de Can Marchal –un dels espais oblidats des de fa anys al mapamundi cultural dels espais a l’aire lliure de la ciutat- amb cultura. Cultura ve de cultivar, que ve de cuidar. La cultura cura. Ara més que mai.
Som un festival de cultura artesanal. Creiem que allò petit i de quilòmetre zero té molt de valor. I pot brillar. Després de superar l’equador del festival, ja podem dir que està sent un èxit. No tant pels vespres d’entrades exhaurides. Sinó per la constatació que la gent ve emocionada. Gent de tots els barris. De totes condicions. Amb l’ànim d’escoltar una cançó en amazic, unes tonades de jazz, un poema de la Chantal Poch o una cançó de Ferran Exceso. Cada vesprada era un èxit. Ho veiem en els ulls emocionats darrere les màscares. Estem junts. No estem sols. La cultura al centre. La cultura segura del ‘Nosaltres’ resistint. Un petit gran miracle.
Durant aquestes setmanes, amb la convicció d’estar sent un servei públic, hem constatat que Mataró es mereix tenir models de cultura que siguin a prop dels seus ciutadans. El coronavirus ha deixat al descobert les mancances d’un model que en molts dels seus mecanismes, falla. No soc el primer que demana que revisem el model d’unes Santes que s’han demostrat de masses, centralitzades i excessivament hegemòniques. Ni tampoc a avisar que la cultura més autogestionada queda sovint apartada del suport municipal.
Toca recomençar moltes coses. Ens agradaria pensar que el Nosaltres apunta maneres molt antigues –de tant antigues oblidades- d’una cultura propera, solidària, quilòmetre zero, plural i sobretot, orgullosa de ser petita. Una cosa semblant al que som els mataronins i mataronines. Una cultura que parli de nosaltres mateixos enlloc d’emmirallar-se en falses utopies desfassades, endogàmiques o merament mercantils. El dia de l’estrena del ‘Nosaltres’, l’actriu mataronina Clara De Ramon va citar una frase del dramaturg libanès Wajdi Mouawad que resumeix molt bé l’esperit d’aquest festival que durarà fins a finals d’agost: “Ara que estem junts, tot va millor”. Si el festival ajuda una mica a apropar-nos, a sentir-nos menys sols, a retrobar-nos en la cultura i sobretot, a tenir menys por, l’aventura haurà valgut la pena.
Comentaris